Quan vas a menjar al restaurant, i sort de cada dia saben més com va el menjar sense gluten. Ara, no fa tants anys era tot un poema anar a menjar a fora. Vas a un lloc, com en una excursió a Madrid, i et porten una carta per poder trigar el menjar, veus els ulls com és tornen com taronges, fan allò que hauria de ser habitual, i només ho poden fer en comptades ocasions. Perquè aquesta discriminació?.
Fa uns anys en algun restaurant de poca volada, els hi demanaves un menú o altre tipus de plat, els hi deies, les patates fregides s'han de fregir amb oli net, o el pa no és pot barrejar ni tocar amb la resta del menjar. Cap problema, t’ho treien amb unes pinces al davant teu i llestos, quan el menjar ja està contaminat. Una potineria com aquesta costa de trobar, però alguna vegada és pot veure, i aquí sí, s’ha de ser molt escrupolós no deixar-ne passar ni una. Si estan darrera un taulell o un establiment i no ho saben, com deia el Laporta, que n’aprenguin!!
De la diferència de preus de menjar amb gluten o sense, això és una altra història. Una comparativa per els que no saben la diferència que hi ha entre el preu del menjar amb gluten i sense. Un paquet de galetes “Maria” amb gluten, costa al súper un lot de 3 paquets 0,80 cèntims d’euro, el paquet surt a 0,27 cèntims d’euro i un paquet sol de galetes “Maria” sense gluten costa a 3,80 €, una diferència de 14,07 de més. Un paquet sense gluten costa 14,07 de més!!!. Perquè un menjar amb gluten s’ha de pagar 14,07 vegades de més que un mateix menjar sense gluten? És fort eh? Una persona pot menjar amb el mateix preu 14,07 paquets i el sense gluten un sol cop.
Un altre exercici pels que van a comprar al súper i examinen preus, aquells de les llistes llargues d’un dia o dos a la setmana, feu un exercici de valoració, mirant els preus dels macarrons, un pastís o una pizza, feu la comparativa amb gluten i sense, feu-lo si us plau.
I el pa? Buf, el pa, l’hem fet amb màquina, un munt d’hores fent l’elaboració i a veure si tens sort i et surt bé avui. S’ha fet com tothom, la comparativa de diferents fabricants, i potser el pa és el que té un gust més diferent respecte amb el que porta gluten, no està tan aconseguit. Ara el comprem a un fabricant de Navarra, 25 barretes petites a 35 € la caixa, i a vagades penses, coi hi ha d’haver gana per menjar-se aquest pa.
I, el que no s’ho pot permetre de comprar en aquests preus, com ho fa?.
Als restaurants, n’hi ha per llogar-hi cadires, els hi has d’explicar què és això del menjar sense gluten, als menjadors escolars, aquesta és una altra, no tenen la mateixa possibilitat de trigar un menjar amb gluten que sense.
Aquest és el manifest, on hi trobareu les reivindicacions més importants que fan els celíacs http://manifiestoceliaco.com/manifiesto-celiaco/manifiesto-en-catalan/
A Valls, com altres poblacions, hi ha un establiment especialitzat en menjar sense gluten, molt cèntric i aquí podeu trobar l’enllaç de la botiga: http://www.alimentacion-celiacos.com/cat/productos.htm . D’aquelles coses a la vida que és fan perquè s’ho creu qui va al davant, amb voluntat i sacrifici de tirar endavant aquest projecte a la capital de l’Alt Camp. Que hi hagi sort!.
A part d’aquest establiment, hi ha a Internet infinitat d’adreces on poder trobar informació, pàgines, preparació de menjar com aquesta http://lesreceptesdebajoqueta.blogspot.com/ o la mateixa pàgina de l’associació hi ha tot tipus de receptes i molta més informació.
Des de fa anys es parla de la pastilla del gluten, això podria solucionar molts problemes. És prendria abans o després de cada menjada, i ja no hi hauria intolerància al gluten, com passa amb altres malalties cròniques. De moment i fent-se les investigacions que es fan, estem a anys llum de veure’s fet realitat aquest somni.
Els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2009 "La Vanguardia Digital" ha posat aquest bloc destacat a la secció Participació. El dia 18 a més a la portada de La Vanguardia Digital.
Moltes gràcies.