dilluns, 26 d’abril de 2010

Consulta popular



Inicialment no motivava massa això de les consultes populars sobre la independència, veia elements no del tot clars, la consulta que aspirava anar a votar era ”Vols la independència dels Països Catalans?” com a Berga, i amb un bon resultat per la capital del Bergadà. http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/berga_el_referendum_per_la_nacio_completa_81100.php Si s’ha de fer, fem-la ben grossa, pensava i fora eufemismes d’una vegada.



Aquesta opinió va fer-la canviar un vell amic, en Vicent Partal un defensor acèrrim de les consultes i lluitador incansable de la llibertat dels Països Catalans i no d’ara, sinó de fa molts anys. El director de VilaWeb a la presentació de VilaWeb Valls va posar exemples clars d’on havia vist possible la independència de països bàltics com a corresponsal de premsa. Per això, potser sí, més val això que res, després ja discutirem més coses.



El dissabte dia 24 d’abril a Reus a la Plaça Mercadal a hora punta de la tarda, on les botigues treuen fum, la parada del Reus Decideix, estava més aviat ensopida, poca assistència, tot i la bona posició estratègica de la parada, però poca gent, malgrat l’hora bona de la concurrència. A Valls el dia de Sant Jordi i el dia de la consulta s’hi respirava eufòria pels quatre costats. Els joves en tenen ganes, a veure si ho aconseguim ben aviat!!

Tot i que tard, vaig apuntar-me a col·laborar en el que fes falta els darrers dies de campanya, i va tocar-me de tancar la campanya amb el Tot Terreny 4 x 4 de la publicitat, tot un honor i un privilegi passejar-me per tots els racons i raconets de la ciutat, pentinant poc a poc carrers i barris.



Molts xiquets i xiquetes al sentir per la megafonia el toc estrident de la gralla, sortien i corrien a rebre el vehicle de la campanya per la independència, molts amb el puny tancat o amb el signe de la victòria i una rialla còmplice d’orella a orella, també volien participar, els ulls brillaven. Que la propera sigui de veritat i pugueu votar i aconseguir-ho tots plegats.

En aquest enllaç hi ha totes les dades: http://www.avui.cat/cat/referendums-llistat-dades.php




dissabte, 10 d’abril de 2010

Immundícia







Per setmana santa hi han contradiccions que et fan meditar, normalment el cap et barrina tot l'any per com aquesta societat podria ser una mica més justa, i en aquest període de l'any molt més. Hi ha massa coses que no s’entenen, ep!! si s’entenen ho expliquin sis plau, però fins avui no s’hi ha trobat l'entrellat.


A una ciutat del Camp, això de les processons s’havien arxivat, abandonat, van deixar-se de fer per falta de clientela, i va estar sense aquesta cercavila més de vint anys. Resulta que l’any 2003 hi deu haver hagut una nova necessitat de sortir a desfilar pel carrer(?). Una cosa que ja estava morta, va caure pel seu propi pes, resulta que s’ha tornat a reinventar, ara amb més força que mai. Les vestes, timbals, armats, encaputxats, ai quina por!! confraries, gremis, germandats i altres males herbes. Molts més valdria que és quedessin a casa, per haver-se de tapar la cara, i els altres treient pit, ben lluents amb un gran ciri i seguint el camí de la cercavila, ah, s’hi passegen ben cofois.

Quina remenada de budells, al damunt volen ressuscitar un mort, convertint aquest espectacle de la processó, en un carnaval, ep!! pel que diuen, no hi he anat a veure-ho mai des de la represa.

Uns que van molt més avançats de tot això, ai quina gràcia! és aquella patxanga o xarlotada, no sé com dir-ho, que fan a Andalusia, gent tirant-se damunt d’unes imatges de fusta, enjoiades, túniques, tirant-li floretes, de les dues maneres. En fi un altre excés.



I la última i que més m’ha remenat els budells, és tota aquesta tropa que s’omplen la boca, el coll, les mans de rosaris, creus, bíblies, i tota la col·lecció aquesta i resulta que des de fa segles hi ha molts dirigents d’aquesta tropa que són uns pedòfils i han practicat la pederàstia fins a la sacietat, amb total impunitat i a més amagant-ho, que per això ja tenen la capacitat immensa, molta força, mitjans, una xarxa ben trenada per tot el món...per cert, molt poderoses, a més de la benedicció divina. Al damunt si és descobreix que un d’aquests dirigents ha abusat sexualment de més de 200 xiquets sordmuts, això ja no fa remenar els budells, això ja no té nom. És una barrabassada i que al damunt ho amaguin.

Sort d'alguns mitjans de comunicació que intenten explicar una mica aquesta situació, darrerament els hi cauen per tots costats, ara ells a la seva. Titular d El Punt 3-4-2010, Benet XVI evita parlar dels abusos en l’església i torna a condemnar l’avortament. Això sí que és important.


Veient aquest panorama, de tant en tant me’n vaig a la terra promesa, a evadir tanta immundícia que ens rodeja, la darrera una passejada des de Passanant, La Pobla de Ferran i fins a les portes de Guimerà, la natura en el seu grau superlatiu, caminant, mirant els Pirineus nevats, l’Urgell de guia, rodejat de verd. Quina suada més a gust, sort i gràcies d’aquest paradís i d'aquests moments. Això és tocar el cel.


diumenge, 4 d’abril de 2010

L'escapada









A Andorra és un d’aquells indrets que hi ha necessitat d’anar-hi algun cop a l’any, i des de sempre. Andorra molta gent l’avorreix per tanta massificació de comerços, bullici de bosses, gent i empentes. Tot el contrari, Andorra http://www.andorralavella.ad/ em dóna calma, molta tranquil•litat, saber que és l’únic estat que ens pot envair i que haurem de parlar la seva llengua, m’atrau força. Això potser només passa els que no tenim remei, els que pensem que si no ens envaeixen els andorrans, no solucionarem el problema casolà.
Tot i que cada vegada hi ha més dependents més mal educats, com si fossin a un estat que coneixem massa, no t’entenen si els parles en la llengua d’Andorra i els hi has de traduir a la llengua germana del país veí d’Andorra.









Anar-hi abans de la massificació de la setmana santa, és gratificant. Poca gent, el riu La Valira està immens, esplendorós, i a la nit el brogit, la corrent de l’aigua baixant de les muntanyes amb força, aquesta riuada sentint-la en una passejada de nit, on abans de les 11 de la nit ja no hi ha ningú pels carrers, tret d’algun turista. Les botigues, els carrers buits, sentint aquest fort brogit del riu, els comerços tots il•luminats i sense ningú. De tant en tant passen a recollir les deixalles que han deixat ben apilades en bosses a la vorera...




És al•lucinant poder passejar per Andorra, sol, una nit calmada i sense gents de fred. Hi ha moments que s’haurien de poder guardar en un flascó i quan turmenta l’estrès, poder destapar-lo i agafar les vitamines guardades.



L’endemà, després d’haver anat a xafar neu, veure les muntanyes i com als cims encara hi ha bon gruix de neu, toca anar a donar un tomb per botigues.


Al fer-se gran, no sé si et tornes sibarita o torracollons, o les dues coses alhora, però entro a Cava Benito www.cavabenitowhisky.com a buscar un whisky, de fet no agafo el que portava la idea de comprar, per allò d’un tast d’una promoció d’un whisky, és desmarxava el pressupost multiplicat per tres, però volia fer la comprovació a Andorra per si no picava tant fort, com deu picar en altres indrets.
Remeno, demano consell i compro un whisky aconsellat pel botiguer. M’entres remeno sento una conversa que em crida l’atenció, un client de la cava expressa el seu malestar amb els responsables del diari Avui, que si no ens han tingut mai per res, que aquests que ho porten de La Vanguardia van a la seva....al pagar parlo amb l’amo i el calmo, li dic tranquil, el diari ja ha canviat de mans, ara ho porta l’empresa d’El Punt, han fet participacions, i em comenta com en els inicis del diari, i sembla que a curt o mitjà termini s’ha de notar la diferència. La cara de satisfacció va canviar amb un no res, comenta, vaig a explicar-ho immediatament al meu company, segur que s’alegrarà d’aquesta gran notícia. El seu amic seguia assegut llegint el diari Avui i fent el seu tast....