dimarts, 20 de juliol de 2010

“Sanfermines”




Fa uns dies han acabat les festes de “San Fermín”. Unes festes que omplen els carrers i places de Pamplona - Iruñea de tota classe de ciutadans de Pamplona, del País Basc, d’Euskal Herria per ells, i turistes de tot arreu. Alguns hi van pels bous, molts per l’ambient, d’altres per omplir-se fins a les orelles de “calimotxo”. http://ca.wikipedia.org/wiki/Calimotxo L’ambient és impressionant, tot el dia de tots els dies que dura la festa, els habitants de la localitat llueixen amb orgull, el cap ben alt i treient pit la indumentària de la festa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sanfermines


Sorprèn a primer cop d’ull, tot i haver deixat el cotxe a la quinta forca del centre de la ciutat. Només arribar ja és veuen per tot arreu riuades de gent uniformada. És igual edat o situació social, això no compta, el jubilat, funcionari, l’empleat, la fruitera, la cafetera...tothom llueix el mocador vermell al coll, camisa i pantalons blancs amb la faixa vermella. Coi de tant en tant algun grup que parla català, algun amb l’accent occidental. Bandes de música, colles disfrutant de la festa, parelles escapades del tràfic diari, tothom viu i respira festa pels quatre costats.

El “calimotxo” fa estralls i com més avança el dia més s’endinsa, la gent ja va anant caient. De bon matí veus que tothom aguanta de peu. Els parcs amb la gespa és un bon lloc d’acampada per dormir la mona. Als carrers i places més cèntriques els peus et queden enganxats a terra, com si hi hagués xiclets al terra, hi ha com una capa uniforme, deu ser de begudes i d’alguna altra expulsió de líquid pres en excés.

A la terrassa del Cafè Iruña, obligada parada a tothom que passi per Pamplona. Hi ha una colla de xics ben reforçats i van anant engolint la cervesa litres i més litres, porten tots una samarreta en castellà que hi diu “Els gal·lesos no som anglesos” http://ca.wikipedia.org/wiki/Gal.les

Sorprèn l’amabilitat de la gent, malgrat els dies de treball, soroll, poques hores de dormir, la bona harmonia, serenor i bonhomia de tothom. En una cafeteria al centre de Pamplona al mig del dia, ens disposem a fer un mos. A l’hora de demanar alguna cosa per dinar, al veure que hi havia canalla i a més un menjar especial, la mestressa o l’encarregada, és igual, amb un to alegre i volent dir, aquí mano jo, diu: primer són la canalla, els grans poden esperar!. Prepara el menjar especial, el porta, i ara ja podeu demanar els grans!!.

A part de l’amabilitat a qualsevol lloc dels País Basc, Euskal Herria per ells, et sents una mica com a casa. Quan surts fora de casa, moltes vegades, et miren com un extraterrestre. Un exemple a Olite, Erriberri en basc, una població d’obligada parada, per visitar el seu castell, el museu del vi....Una dona gran, viva, acompanyada del seu caminador, només al baixar del cotxe pregunta: “Vostès són catalans, no seran pas de Reus? Li dic, el meu amic que s’ha avançat una mica, sí que ho és. M’estimo molt els catalans jo, vaig servir durant 17 anys a la casa del senyor Antoni Pedrol Rius.....degà dels advocats d’Espanya durant molts anys. http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Pedrol_Rius

La franquesa, la gent oberta, amable i sense cap prejudici quan ets ciutadà del món, i que parles català, al contrari, com si fóssim alguna cosa més que amics, i ja està bé. En d’altres llocs hi ha una mirada com si algú tingués la pesta o d’altres perdonessin la vida. Uns dies fora del país va força bé, veus el pa que si dóna i s’analitza millor la situació referent al teu país a kilòmetres de distància.




diumenge, 4 de juliol de 2010

Patiments d’estiu




Els estius són per patir especialment per la calor. Aquella sensació de que et falta aire, suat dia i nit, els aires condicionats gasten males passades, les empentes i embotiments si vas algun dia a la platja. Si fas algun viatge, maletes i roba com si s’anés al mercat a vendre per la temporada d’estiu i hivern, no saps el temps que et pots trobar, si et poses al cordó de la pinya d'un castell, ....i així podríem continuar fins a cansar-nos i tot.

Aquest estiu el patiment pot ser molt més dolorós que altres anys. Els que no ens agrada massa el futbol, tot i reconèixer que algun any com quan jugava la “Taronja mecànica” també m’hi havia enganxat. Aquest any no he vist més de mitja hora sumant tots els partits, i encara en sobren.

A part del futbol, molt a part, és tota la parafernàlia aquesta del nacionalisme-espanyol- futboler-excloent, i és igual tendències, a veure qui la té més grossa, o qui la diu més grossa, la qual cosa fa molt poca gràcia. Cadenes de televisió, totes i a totes hores, totes les ràdios, diaris, revistes, només és parla de la “roja” des del primer dia ja els situen a la final. Comentaris que n’hi ha per sucar-hi pa. Si veiessin a l’inrevés alguna cosa que se li assemblés, ens titllarien de xenòfobs, ja és posen nerviosos per algun partit de costellada amistós de tant en tant. Sis plau que els eliminin d’una vegada o això no ho aguantarem.

Bombardegen per terra, mar i aire, banderes “rojigualdas” amb toros o sense, amb aguilot o sense, fan molta por!! Fa pocs dies passejant per una població del Delta de l’ Ebre, un dia d’aquests que jugava un partit la selecció, alguna bandera, masses, una xica amb les galtes pintades de vermell i groc, sort que no són nacionalistes, quina por quan ho siguin!!

En un bar del Delta, entro a buscar uns refrescs, ple de pòsters amb jugadors del Barça, em giro i m’espanto, una bandera espanyola al damunt d’un altre pòster. Li dic al propietari, vols dir que no sobra alguna cosa aquí? contesta, una penya que venen a veure tots els partit de la selecció, a veure si els eliminen avui!! Al damunt de la bandera i amb rotulador una altra inscripció que fa por: Arriba España!! i un aguilot pintat. Això és futbol? No deien que allò de “Més que un club” és fer política. Què és això?

Ja he posat més d'una vegada, veient aquest panorama, millor anar a caminar a escamapar la boira pels Comalats.