Quan un amic et porta el llibre Una forta abraçada del Sandro Rosell. D’entrada dius, aquest personatge no em diu res, res de positiu. Un president del Barça el qual li van donar suport els mitjans de comunicació més poderosos, en concret el grup del diari més venut. Mau.
Aquesta opinió canvia de dalt a baix a l’hora vas endinsant-te en el llibre, el qual és un dietari dels dos anys passats a presó per l’expresident del Barça Sandro Rosell.
I d’una opinió preestablerta abans de començar el llibre, acabes a l’altre costat afirmant mentre vas llegint: aquest és un llibre molt recomanable #UnafortaAbraçada de @sandrorosell
645 dies i nits. On relata en primera persona i també la del seu amic i soci Joan Besolí el sistema corrupte basat en informes falsos, i qui ha de fer justícia no mira ni els documents aportats de nou. Tota aquesta teranyina que és el pinyol de l'os l’estat, policia nacional, guardia civil, Tribunal Suprem, Audiència Nacional...També és veritat ha tingut els millors advocats, però això no treu la injustícia d'estar 2 anys empresonat sense haver provat res. Els detalls, la mare d 82 anys portant-li pernil d'amagat a la presó, la Marta, la seva dona també imputada, els vis a vis amb advocats, família, amics...El record al seu poble d’Ager, el càmping, amistats, resta d presos i el gran Paulino. Capellà de la presó de Soto del Real, gran persona, del Barça...Els diners del llibre Una forta abraçada, aniran directament a la fundació del Paulino, per defensar els presos on no puguin tenir una defensa com cal. El Sandro Rosell va aconseguir que anés per primera vegada a la vida a la llotja del camp Nou a veure un Barça-Madrid. Va haver d'anar a comprar-se un vestit per fer patxoca i estar rodejat de directius. Quan va tornar a Madrid, va retornar el vestit, encara amb les etiquetes, va fer servir els diners pels més necessitats de la presó.
Impressiona tot el que s’hi relata el dia de l’escorcoll domiciliari, ell feia spinning al gimnàs de casa seva, un amic el telefona i li diu si és veritat el que he llegit en un digital que l’han detingut, diu, estàs de broma, estic al gimnàs. Mira per la finestra i veu una collada de fotògrafs esperant l’escorcoll. I una altra de Motadelo i Filemon. Al registre li fan obrir un armari on hi havia una peça de roba de la seva dona amb un sobre ple de bitllets amb numeració correlativa. Diu, no són nostres aquests diners, algú els hi ha posat. En efectiu no tenim diners. Fort no?
Aquest article tendenciós de l’any 2017, ja el condemnen per els seus negocis. Aquesta és la manera d’informar la premsa groga del règim. “segons la policia”, diu la jutgessa que el va tenir dos anys a la presó “hizo del delito su forma de vida” Qui jutja als qui la pífien i menteixen compulsivament?
https://www.elespanol.com/reportajes/perfiles/20170526/218978668_0.html
Ah, qui el va posar a la presó injustificable i proves falses l'han ascendit de categoria. Aquest és el sistema de la injustícia del pa nostre de cada dia.
S’ha de ser molt fort mentalment per durant quasi dos anys de presó injusta i sortir amb una cura d’humilitat immensa. De tenir-ho tot a haver d’estar-te en una habitació de pocs m2, matalàs pixat, patint fred, calor, no poder-dutxar quan vols i si l’agua raja o no. El Rosell relata tots els detalls d'aquesta experiència patètica. Us enganxarà tant, quan el començareu, no pareu fins cruspir-lo totalment.
Molts som els que no hem estat mai entusiastes del Rosell president del Barça, inclús som més de Laporta, no té res a veure i dir que el llibre és d'obligada lectura, per veure el pa que s'hi dóna i com funciona això que anomenen un estat de dret modern i amb garanties. Patètic.
Una forta abrçada!
