dimarts, 24 de setembre del 2019

Fundació Ginac




Fundació Ginac – Compromís amb les persones, compromís amb el territori.

La Fundació Ginac, des de l’any 2010 posa en comú la gestió, treballant plegats per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i de les seves famílies, des d’una atenció centrada en les persones.

Ens expliquen com porten a terme aquest projecte:

José Carlos Eiriz Varela, director general i la Elena Rodríguez Soriano, responsable de comunicació.
  


 
http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/20190923BATECS_GINARC.mp3 

FUNDALIS

CONSTRUÏM UN FUTUR COMPARTIT!

Fundació Onada, Fundació Ginac i Fundació Santa Teresa del Vendrell posem en comú, des de 2010, la nostra gestió, treballant plegats per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i de les seves famílies, des d'una atenció centrada en les persones.
Desenvolupem la nostra activitat en diferents comarques del Camp de Tarragona: la Fundació Onada al Tarragonès, la Fundació Santa Teresa (Ventall) al Baix Penedès i la Conca de Barberà, i la Fundació Ginac (Ginesta) a l'Alt Camp.
Des de fa temps compartim també quelcom fonamental: una mateixa visió de futur, i el sentiment de que volem "caminar plegats" amb il·lusió per posar en comú el millor de nosaltres.
Avançar cap a una gestió conjunta ens ha permès compartir recursos, coneixement i talent, i alhora guanyar competitivitat en els serveis productius i millorar de manera decisiva l'atenció a les persones.
Estem creant un nou model d'organització, basat en la implantació comarcal de cada entitat, que ens proporciona les eines de gestió conjunta que ens permeten avançar, tots alhora, en el nostre objectiu comu de construcció del futur.
Sabem que el nostre projecte no està exempt de complexitat; partim de realitats i maneres de fer diferents, però la ferma voluntat dels Patronats i de la direcció de les tres fundacions és la millor garantia per superar les complicacions que sortiran en el camí.
Per recórrer aquest camí comptem amb totes les nostres persones i amb tots els col·laboradors de les tres fundacions, que són un sòlid punt de suport per projectar-nos vers aquest nou futur.
Volem compartir amb tothom la nostra il·lusió per abordar conjuntament aquest nou repte, amb el convenciment que som davant de moments decisius per a les nostres entitats i per al conjunt de persones del Camp de Tarragona.
MISSIÓ
Fundalis impulsa i dinamitza un marc de relació i de gestió compromès amb la millora de la consecució de les missions de les entitats que la composen, assumint la potenciació de la unitat de criteri i actuació com una eina clau per assolir el seu propòsit.
VISIÓ
Fundalis vol ser líder i referent territorial pel que fa a l'atenció a les persones en situació de dependència, fornint un model propi i diferenciat d'atenció social, que troba en l'Economia Social el marc idoni per desenvolupar-se.
VALORS:   Compromís, Lideratge, Sinergia, Excel·lència, Integritat, Innovació.

 
 

dijous, 12 de setembre del 2019

En Patufet i el bou


 

 
 


 
El món del treball està transformant-se, canviant, innovant en tots els sentits i  sectors. Alguns malauradament han de tancar la persiana; el mercat, les noves tecnologies, els costums han canviat o s’han ressituat, i això no ha acabat ni té aturador. 
No fa gaires anys, a les poblacions hi havia tallers, botigues i magatzems on s’hi feien tota classe d’activitats. De molts d’aquests establiments avui no en queda ni rastre; s’han perdut. Hi havia drapaires, cistelleries, matalassers... Allà, al mig del carrer, agafaven el matalàs i amb dos pals llargs anant picant i remenant la llana. Pregoner, picapedrer, ferrer, esmolet, sereno, campaner, esmolet...i, així, dotzenes d’oficis que han anat desapareixent. I això no és tot; bona part de les petites botigues de roba, sabates o tallers no poden aguantar i han de tancar. 
Carrers de les nostres ciutats o pobles on fa dècades una munió de persones passejava amunt i avall i entrava a remenar i comprar i que ara tenen les botigues tancades o amb la porta d’entrada tapiada. Es feien la competència entre els botiguers del mateix gremi per veure qui atreia més clientela i, malgrat tot, tothom s’hi guanyava la vida. Avui hi ha carrers totalment buits, de persones i de botigues, uns carrers que es deterioren  de tal manera que, si no hi posem remei, aviat ni tan sols reconeixerem.  
Primer va ser la maquinària: ja es van perdre molts llocs de treball per no fer servir tant la força física. I, ara, Internet ho ha canviat tot. Les noves tecnologies, la comunicació, les relacions humanes; tot, absolutament tot. Sembla com si en aquesta societat fessin nosa els petits, i també els no tan petits. Des de la implantació generalitzada d’Internet, la davallada esgraonada per a aquest sector, amb el qual tots ens sentíem identificats, ha estat imparable. Aquí hi compro el calçat, allà la camisa, més avall un cinturó i, així, muntaves la teva llista de prioritats. Surt un monstre anomenat Amazon i, calcem-nos, a part de vendre-ho tot, fins i tot les grans superfícies deuen patir que aquest gegant no els devori a ells també. Cada dos per tres incrementen més línies de negoci. Sempre que no en surti un altre de més gran i amb posició dominant i es mengi el que ara vol tallar el bacallà. Et poses a Internet i qualsevol producte, per estrany que sigui (una peça, una antiguitat, un medicament...), el trobes amb una facilitat desmesurada. Te’l porten a casa a l’hora indicada i, si no t’agrada, tens uns dies per retornar-lo. És un gran mercat on només ven el més poderós. Hauria de ser així, no? Si no t’agrada, és igual, t’hi has de posar.
El conte del Patufet explica que un bou es menja el pobre Patufet, petitó com un cigronet, amagat sota una col per protegir-se de la pluja.
Potser haurem de fer com el conte: atipar el bou fins que no pugui més i...pam!: surt com un llampec, el petit Patufet.