Apunts tertúlia eleccions municipals 28-5-23

 

Aquí hi ha l'enllaç del programa:

https://valls.radiociutat.com/2023/05/28/eleccions-28m-el-dia-clau-2/ 

 

 

Hi ha una decepció, desencant, desencantament, desencís, desil·lusió, dutxa d’aigua freda, frustració, desengany, galleda d’aigua freda, goig sense alegria. 

El desencís és el que es diu i el que es fa. I així estem. Desafecció per la política. Desencís. Les expectatives no són les desitjables. Hi ha poca memòria.

.............................

Veient els anuncis per la TV sobre les eleccions municipals i “autonomicas” espanyoles, només cal afegir, la colònia bé, gràcies a Déu. Quin desastre, no tenim ni el dret a rebre una campanya decent en la nostra llengua. Agafen, la mateixa campanya publicitària electoral d’un municipi espanyol, el qual faran unes eleccions autonòmiques. Aquí només posen el subtítol en català. Per fer-nos-ho mirar tots plegats: 28-5-23 abans de Jesucrist.

....................................................................

Un amic, divendres passat, carregat amb propaganda electoral, és presenta últim d’una llista de la comarca de l’Alt Camp. Hi ha estat 4 anys. Va ser un enginyer i executiu de la multinacional Lear. Al veure el funcionament funcionarial del seu municipi, el qual té col·locats uns funcionaris en una època entraves per la porta del costat si eres d’un partit. Ha vist aquest anys, i acostumat amb un grau d’excel·lència molt elevada, la multinacional Lear, diu, no funciona al 100%, pel grau d’eficiència, eficàcia i excel·lència i important per la competència, els seus empleat, ha de funcionar al 150%. Com el sistema funcionarial dels nostres ajuntaments i l’administració en general.

..................................

Després de tot plegat, la guerra soterrada és les Diputacions. Tarragona compta amb 27 diputats a la Diputació. A la Diputació de Barcelona es reparteixen 51 diputats, a Lleida 25 i a Girona i Tarragona 27. Aquests diputats es tradueixen en més finançament per als partits i també més assessors, la quantitat dels quals es determina per reglament a l’inici de cada legislatura. A més, les diputacions tenen un pressupost important per repartir: els municipis batallen per qui s’emporta el pastís més gros. Governar-les, per tant, dona també poder al territori. En el cas de Barcelona, per exemple, el pressupost del 2023 és de més de 1.200 milions d’euros. ¿Canviaran de color les diputacions?

.................................................

 https://youtu.be/DixQ4xn5ifw 

 

Hi ha un tema, s’hi ha passat de puntetes, com tants altres, important pel territori. Com sabem  aquí no hi ha planificació de cap mena i de cop i volta s’han de fer nyaps per aquí i bunyols per allà. La qüestió dels trens dels trens de mercaderies són el futur, o i més amb tota la moguda del corredor del mediterrani. Tothom està d’acord en incrementar la mobilitat per via fèrria, baixar les emissions de Co2 i alliberar el trànsit per carretera.

El problema està al no planificar com cal, és molt possible, per normativa europea i la planificació del corredor del mediterrani, d’aquí uns anys ha de passar molta càrrega per ferrocarril per ciutats i poblacions, entre elles Valls. Com no han planificat res, com sempre, ni han dissenyat noves vies, segurament aprofitaran les actuals, les quals a part de no fer-les servir per passatgers, les activaran per mercaderies. Per això volen activar el ramal de Picamoixons. Això vol dir a prop d’escoles, centres sanitaris, instituts i d’habitatges, passaran trens gegants i amb càrrega i càrrega perillosa. Algú creu que ho faran per els passatgers del Camp de Tarragona? Algú es pot creu, després de dècades i dècades sense connexions amb trens ni cap a Lleida, ni cap a Bercelona, ara han ideat el ramal de Picamoixons per passatgers? Penseu si els busos de Valls - Tarragona i a l’inversa n'hi ha sovint i molts amb 20 minuts fan el recorreguts, algú agafarà el tren per anar a Tarragona i trigar UNA HORA?

Si ara els trens tenen una llargària de 100 m. Els trens de mercaderies provinents del corredor del mediterrani poden tenir 700 m i més. La qualitat de vida de moltíssimes persones anirà de capa caiguda.

Una mica, va d’això, la critica al sistema polític establert. Un nivell baix, funcionarial, i cada dia més, els quals només intenten apoltronar-se dècades i dècades i oblidant-se de la realitat de la gent. Des de fa més de mig any aproximadament un amic i jo vam iniciar una sèrie d’actes per intentar conscienciar una mica d’aquest tema. Segur donarà molt joc i portarà cua. És un tema per vetllar.

.....................................

Això de les eleccions, cada dia interessen a menys persones, només els de la parròquia i prou. Tot i que semblen estrelles del rock,  Bruce Springsteen,Coldplay o Elton John.  

.............................

La polarització, és només dedicada als seus creients, la seva parròquia. Fa 40 anys si anaves a diferents mítings, era per informar-te, per veure els líders importants. Avui qui va als mítings? Els del seu color. I Prou.

.................................

L'emprenedoria avui i la gran esperança de tothom arribar a ser un dia o altre és: ser funcionari. Això de ser autònom, pagar-te de la teva butxaca mínim 300 € al mes i lluitar dia sí i dia també per poder sobreviure, això no es porta. Avui és porta ser funcionari. Les 7 o 8 hores, dinar a casa, i demà serà un altre dia. Coneixeu algun autònom estigui a l’ajuntament?

S'entèn això de la cita prèvia a l’ajuntament i a l’administració en general? Si podem prendre un refrec, , restaurant o fer ràdio sense restriccions sanitàries?

.................................

El tema de les llistes obertes, com voleu es posin en marxa, si és un sistema per engreixar els partits polítics. Quan es cobra cada vot emès?

Qualsevol demana avui llistes obertes.

I també serveixen per les cadires al Consell Comarcal, Diputació...

 

 

 

 

La mamella per qui se la treballi

Des de fa mesos hi ha neguit: el mercat de fitxatges bull, a veure qui fitxa millor, com el mercat d’estiu de fitxatges de jugadors de futbol. Propostes municipals, les inversions arribaran a doll, infraestructures, no ens les acabarem, temes encallats des de fa anys, ara es desbloquejarà tot, això sí: només si ens votes. Tot plegat i molt més hem vist i sentit, i sentirem dir, als candidats i candidates a les properes eleccions municipals. La qüestió és tan vella com el pecat original. Possiblement amb els anys n’hem anat aprenent, de les promeses i compromisos oblidats. Després d’un temps, torna a girar la sínia. La cançó, sembla dedicada als més fidels de la parròquia, i diran: si no aneu a votar guanyarà la dreta o l’extrema dreta, o guanyaran els altres… No és culpa de ningú haver fet les coses com s’han fet durant els últims anys i les darreres dècades.  

El que no s’ha fet o executat en els últims anys, la propera legislatura segur es farà tot… si ens votes! Seria qüestió d’agafar programes electorals de fa 4 anys, 8, 12...i seguiríem prometent i donant-hi tombs.  

El que sí que funciona és el joc de l’oca, s’explicava això d’anar saltant i escalfant cadires.

http://miradesalvent.blogspot.com/search?updated-max=2023-01-16T13:29:00%2B01:00&max-results=7&start=2&by-date=false  

I sobretot aquí, en aquesta entrada del bloc, qui no té padrins, no menja mona. S'hi fa un repàs des de l’administració franquista i fins avui de com s’ha anat burocratitzant tot. Quan es va crear l’administració de la Generalitat, els que ja ens movíem com a súbdits de l’administració, el gran canvi viscut va ser treure la foto del Franco i la creu, i hi van posar la foto del Borbó flamant, votat unànimement pel dictador, i, al costat, el president de la Generalitat. Els funcionaris van seguir sent els mateixos, o més ben dit: van entrar-ne de nous i encara dura, però el sistema franquista persisteix. Aquí la màxima és entrar de funcionari de per vida. L’emprenedoria és entrar de funcionari!. Es podia fer una administració moderna, europea, propera al ciutadà. S’explica en aquesta entrada:

http://miradesalvent.blogspot.com/2021/01/qui-no-te-padrins-no-menja-mona.html 

Els qui no s’han dedicat a la política, tot i seguir-ne els esdeveniments, no senten  aquesta ànsia de poder, i anys i panys, ara cap ací i ara cap allà. De regidor a càrrec de confiança, al Consell Comarcal, a uns quants anys a la Diputació, que no fan mal a ningú, comissions, empreses municipals, empreses paral·leles... Algú s’ha oblidat que s’havien de desmantellar i suprimir les Diputacions? Qui ho reclama, avui? Au va, on vas a parar! Amb el pressupost sucós que hi ha. Després et diran que, si hi ha abstenció, guanyaran els altres.

A les eleccions municipals seria un encert, com s’havia demanat fa anys, fer llistes obertes, així podríem escollir qui coneguéssim personalment i sabríem amb certesa que no seria un grimpaire i els seus votants no se sentirien ofesos amb les accions que s'han fet. Podem preguntar per algun projecte, orientació, suggeriments, consell, a un polític local? La resposta que se sol donar a l’hora de preguntar per un desgavell flagrant, per emmarcar: això ho hauries de preguntar al tècnic de torn. Com? Això ho veu un cec! Qui mana a can Ribot?

Calen tants càrrecs de confiança i tenir unes plantilles tan exageradament altes?

I, finalment, per què no es limita el mandat d’un càrrec elegit a les eleccions, per exemple les municipals? El més transparent i democràtic seria un mandat limitat a vuit anys i, si molt estirem per ser una gran alcaldessa o diputat als diferents organismes establerts, fins a dotze anys i prou. La resta, a treballar del que se sàpiga o es pugui, com la majoria de mortals bonament fan. No, aquí, qui s’aferra al càrrec pot estar-s'hi setze, vint, i molts més anys, a part dels endollats de per vida. Això és prendre el pèl a la ciutadania.      

L’important és crear una xarxa clientelar, i així anar col·locant els més addictes de cada partit. Si no hi ha espai, es crea un departament burocràtic nou  fins que encaixi a la perfecció el perfil que toca cobrir. Els ajuntaments semblen oficines de col·locació dels més addictes a la seva doctrina.    

Si els electors no voten, i cada volta s’enfonsa més aquest sistema clientelar dels partits, que segurament costarà, hauran de canviar alguna cosa. De joves, ho volíem canviar tot, érem revolucionaris i ja ens absteníem i molt. Era la manera d’anar contra el sistema.   

El lema de campanya pot ser: la mamella per qui se la treballa, la mamella pot perillar o deixeu-me la mamella de monja. L'abstenció és la millor solució.

Fotos de la campanya electoral de les municipals del 28-5-2023 a Tarragona, Reus i Valls.