divendres, 15 de maig del 2009

Pels Comalats i la Vall del Riu Corb

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing









El primer de maig del 2009 una colla d'amics vam fer una excursió ben complerta per els Comalats i la Vall del Riu Corb, el paisatge està exquisit, com poques vegades, La Sala dels Comalats, La Glorieta, Forès, Passanant, La Pobla de Ferran, El Fonoll, Vallfogona de Riucorb i Guimerà. Poder ensenyar un trosset del meu país petit, mentre es va caminant i parlant amb bona companyia i disfrutar-ho, és tot un plaer.


Al bar de Passanant vaig parlar un moment amb vells amics, l'Agustí, company de fatigues d'infantesa, el Joan de cal Roca i el seu fill l'Adrià, la M. Carme i el Pep Solé. Aquest s'hi escapa sempre que pot ja que hi té casa i també hi troba calma i tranquil·litat ell i la seva família, ha muntat un bloc "La inspiració dels Comalats" http://comalats.blogspot.com/ i aquesta és l'adreça per si voleu visitar el seu bloc, ben fet i malgrat tenir moltes aficions i ocupacions, aquest bloc té com motiu principal explicar alguna cosa dels pobles que envolten Passanant, els Comalats.
Volia estar-m'hi més estona al cafè per fer-la petar més extensament, no podia allargar-me massa, temps hi haurà per fer-ho. Tots els amics esperaven a la plaça de Passanant per anar a dinar i ja eren tocades les dues.

En aquests poblets sempre pots trobar-hi algú que encara manté viu l'esperit de poble, si no hi fossin, ja només hi quedarien pedres. La tieta Teresina que va ensenyar-nos l'església de Passanant amb un manat histories i vivències de tots colors. Els companys de viatge van quedar impressionats de l'Església de Passanant, i de tota l'excursió feta. Una altra troballa també es diu Teresina, la Teresina de ca la Roseta de Forès. Ens va preparar un dinar casolà exquisit, senzill i generós, ben preparat i gustós, net i polit tot, no hi va faltar de res, una bona amanida per a tothom, amb botifarra negra, macarrons i conill a la cassola, inclús com a cloenda del dinar, una altra grata exquisida, pastís de nous i uns bunyols casolans, que encara notem tots els seu flaire....


S'hi ha d'anar a visitar aquests pobles, a entendre la gent que hi queda, a disfrutar de la natura i si al damunt trobeu una bona cuinera com la Teresina de ca la Roseta, no s'ho heu de perdre per res del món.!!!!