Abandonats

En diferents èpoques de l’any, el mateix paisatge pot canviar de cap a peus. Quan els sembrats despunten i van creixent, sembla una catifa verda d’un país plujós, i algun any a l’hivern hi ha una manta blanca d’un pam de gruix, semblant a un país dels Pirineus. A l’estiu hi ha una sequedat grandiloqüent, i a les tardes es pot trobar algú prenent la fresca, i depèn del dia, si ha pujat la marinada, millor un bon jersei, no farà pas nosa.

Cada època de l’any té el seu encant, cada dia un contrast diferent. Són els Comalats i la Vall del riu Corb, un país atractiu, ric, desconegut, deshabitat i despoblat alhora.

La poca població que hi viu és gran, cases on hi viu una sola persona, bàsicament gran, i els mesos més crus de l’hivern marxen i passen aquest període vivint amb algun fill, generalment a ciutats o capitals de comarca on s’hi ha implantat la descendència. Cap al bon temps tornen a instal·lar-se a la seva casa pairal de sempre, anant passant els anys i vivint una mica dels records i esdeveniments haguts al llarg dels anys costeruts de la seva vida.

Les poblacions d’aquest món rural van despoblant-se des de fa dècades i dècades. Avui, un pagès amb la maquinària pot portar bona part del terme i viure distant del poble.

Aquests pobles estan deshabitats i despoblats, fins al punt que hi ha poblacions fantasmes. Èpoques de l’any es pot passar de punta a punta d’alguna població dels Comalats o de la Vall del riu Corb i no trobar a ningú. Es pot passejar bona part de l’any per qualsevol d’aquests indrets, les cases de pedra ben posades, acurades, algunes amb les seves arcades, pedrís...A voltes davant d’una casa tancada, ben plantada, hi ha marcat a la pedra 1720 per posar un any, i plantat allà et passa pel cap la quantitat d’història que podria explicar aquella pedra després de tants segles...Fanals il·luminant els carrers desèrtics, mobiliari urbà, serveis... i no veure ni una ànima pel carrer. Cotxes se’n veu algun, persones costa de trobar-ne cap.

Les generacions joves han emigrat a altres indrets en busca d’estudis, treball, serveis, i també una vida més estressant. Ja ho explicaven el dia 2-8-2009 al bloc “Alls de Belltall” un parell d’avis de més de 80 anys: “A Belltall hi havia hagut cinc barbers, abans només ens afaitàvem el dissabte, explica, dues botigues de queviures, cafès, taverna, ferrer, fuster, capellà tot el dia amb dues misses el diumenge.
El seu fill és taxista a Barcelona i majoritàriament els que han marxat venen algun cap de setmana i el mes d'agost, el penúltim diumenge d'agost hi ha la festa major, és quan hi ha més persones al poble.”

“A Belltall hi havia hagut 500 habitants, avui, a l'hivern devem quedar de 30 a 40 persones. I, tots vells, repica el company de pedrís...”

Agafant unes quantes poblacions d’aquests territoris, veurem la davallada de la demografia, és un no parar. L’estadística d’algunes poblacions.

Forès http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A8s :

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
437	445	339	309	302	209	86	71	63

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
61	62	72	67	68	62	59	57	-

Conesa http://ca.wikipedia.org/wiki/Conesa :

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
479	511	489	424	418	297	176	142	128

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
123	126	104	107	116	136	128	141	-

Passanant –inclou Passanant, Belltall, La Sala dels Comalats, La Glorieta, La Pobla de Ferran, El Fonoll- http://ca.wikipedia.org/wiki/Passanant_i_Belltall :

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
962	973	1.014	877	807	630	387	232	206

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
195	184	192	182	183	198	209	174	-

Guimerà http://ca.wikipedia.org/wiki/Guimer%C3%A0 :

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
990	1.425	1.255	1.155	1.126	922	660	501	473

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
421	412	397	375	399	383	361	344	-

Vallfogona de Riucorb http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Riucorb :

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
488	496	538	430	372	272	180	128	116

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
108	107	130	132	164	164	164	159	-

Els habitants han anant abandonant població, un patrimoni ric i viu del conjunt del país, i no han de tenir sensació de culpabilitat, ans al contrari. Els que haurien de tenir-ne són aquells que cuinen de fer anar el país, fer-lo rodar, que cobren per fer-lo rutllar. Han pensat mai en les poblacions petites? i en el seu equilibri territorial del conjunt? S’ha impulsat i incentivat la instal·lació d’alguna empresa? La demografia va baixant, despoblant-se fins a casos preocupants. La immigració interna del conjunt del país també ha existit, però hi ha fets que més val amagar el cap sota l’ala. I algú potser hauria pogut fer més del que s’ha fet.

Malgrat tot, s’han de trobar formules per fer créixer una part del país, sumar i posar més per part de tothom molts més granets de sorra per recuperar vida, i que aquest món desconegut, segueixi sent-ho en part, amb més vida i força que mai.