Temps difícils

A part d’una novel·la, “Temps difícils” és una realitat, i molt crua realitat per moltes persones avui. La gent jove, amb el seu esforç i sacrifici es treuen una carrera, majoritàriament estudien el que més els hi agrada i també la que tindrà més sortida professional. Els pares hi posen molt del seu compte, i mai més ben dit. També és un sacrifici i alhora una satisfacció, els que poden ajudar els fills a tenir una bona formació. 

Una persona ha acabat amb èxit la carrera de biologia. Ara ve un altre sacrifici, buscar feina. Qui donarà feina a una persona sense experiència? La sortida professional està complicada, després de buscar i remenar, es posa en contacte amb un laboratori d’una especificat molt concreta. I, tot il·lusionat podrà agafar la feina, podrà formar-se, fer pràctiques i posar en marxa tot el que més li agrada, i si hi afegim que amb el temps podrà fer-se un lloc a l’empresa, això ja seria el súmmum.

I així durant quasi un any, ha anat formant-se, fent pràctiques, informes i demés al laboratori. Fins aquí tot correcte, ara ve quan el maten. Se li ha promès dels del primer dia de que podrà accedir a fer una feina, de moment va agafant experiències. Molt bé. Tot això sabeu per quin sou? Per 0 €. No, erroni, per menys encara, ja que des del juny d’aquest any, s’ha hagut de donar d’alta al règim especial d’autònoms, la qual cosa vol dir que al damunt ha de pagar-se les quotes a la Seguretat Social de la seva butxaca, o més ben dit, els pares hi posaran un altre cop molt del seu compte. A més a més ha de fer les seves obligacions tributàries amb l’Agència Tributària, ja que al ser autònom és un empresari.

Com no hi ha sortida professional, el jove biòleg aguanta i aguanta com pot. Intenta d’anar posat de tant en tant d’amunt la taula, i d’allò meu com ho teniu. Ah, sí, quan puguem et pagarem els autònoms. I més endavant tindràs un sou. I ja fa quasi un any de la cançó. Quan intenta per tots els mitjans de tornar a treure el tema a l’empresa, de quan l’asseguraran i tindrà un sou, li contesten que en aquesta vida les coses segures no les té ningú. Ni els responsables del laboratori. Mentrestant ell pagant-se els autònoms com si treballés per la seva empresa, no li han pagat res, damunt posant cotxe, gasolina, hores....li fan veure com si encara li fan un favor, com si li peguessin un màster per ser un bon professional.   

                                  

Com està el pati a la sanitat privada oi? I segur que no és fruit d’un cas aïllat d’un jove que ha acabat els estudis. Doncs per reblar el clau, mireu aquests vídeos de com està la sanitat pública.

Temps difícils per la sanitat privada, i la pública, ja veureu. En aquesta pàgina web, trobareu tot detall de com s’amaneix la sanitat pública a casa nostra. http://www.cafeambllet.com/press/  i en aquest enllaç hi ha el vídeo de com expliquen que els han multat amb 10.000 € per haver denunciat casos de corrupció a la sanitat pública. http://youtu.be/wNNawj7MMVo