Una visita obligada, si viatges a San Francisco, és l’antiga
presó d’Alcatraz. És en un illot ubicat al centre de la badia, a dos quilòmetres
de San Francisco (Califòrnia). Fou ocupat pels castellans (1769), que
l’anomenaren “isla de Alcatraces”. El 1851 l’illot esdevingué possessió dels
EUA, fou fortificat i s’hi edificà una presó (1868) que pertanyé a l’exèrcit
fins al 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal. La
penitenciaria fou clausurada el 1963; la seva utilitat no compensava els costos
del manteniment elevat de la instal·lació. Va convertir-se en parc nacional el
1972 i va rebre la designació de National Historic Landmark el 1976 i 1986.
L’illot i la presó reben molts turistes d’arreu el món (es
parla de més d’un milió de turistes l’any). Les pel·lícules i les llegendes
sobre Alcatraz han fet gran el mite. Ja ho fan, això, els americans: ho han
convertit en un símbol dels EEUU i, a més, fan negoci. Ho han fet amb altres
edificis, també.
Dels catorze intents de fuga a l’època de la presó federal,
el més conegut va ser l’ocorregut el juny de 1962, quan Frank Morris i els
germans John i Clarence Anglin van aconseguir esfumar-se per l’aigua. Van fer
servir impermeables com a flotadors i, sembla, anaven cap a San Francisco. Mai
van trobar-se el cadàvers; es creu que es van ofegar.
Aquí en teniu una breu ressenya:
Es tractava d’una presó d’alta seguretat; per tant, només era per a homes perillosos i no hi
havia oficials dones. Així, per exemple, s’han creat mites sobre l’estada a la
presó d’Al Capone i Robert Stroud, l’Home
Moixó d’Alcatraz. La majoria de presoners eren persones que havien estat
problemàtiques en altres presons.
La presó mai va funcionar al màxim de la seva capacitat. Hi
havia una mitjana de 260 presoners i, com màxim, arribà als 302. Existien 336
cel·les remodelades disponibles, tot i que les cel·les a l’hivern eren gèlides.
Una norma de la presó d’Alcatraz, la número 5, deia:
Vostè té dret a rebre
menjar, roba, alberg i atenció mèdica. Qualsevol altra cosa que rebi és un
privilegi.
A Alcatraz hi ha autoguies per poder escoltar la història
d’aquesta presó: on dormien els presoners més perillosos; la cuina, que era gran
i un dels llocs més perillosos, motiu pel qual els oficials i vigilants estaven
més atents i més alerta. A la cuina hi havia un material sensible per als
presoners: forquilles, ganivets... i tot això, a les mans d’aquests presos que,
a més, estaven junts a l’hora de menjar, doncs una bomba de rellotgeria a cada àpat.
Un dels guies, quan li demanem l’autoguia, ens pregunta en
anglès d’on som. La resposta és “Barcelona, Catalunya”, i amb un català quasi
perfecte amb accent americà ens diu efusivament: “Que tingueu molta sort amb la
independència!” Vam quedar glaçats, de pedra! Mira com ens observen a tants quilòmetres
de distància.
Una visita interessant, amena i amb final feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada