El món del treball està transformant-se, canviant, innovant
en tots els sentits i sectors. Alguns
malauradament han de tancar la persiana; el mercat, les noves tecnologies, els costums
han canviat o s’han ressituat, i això no ha acabat ni té aturador.
No fa gaires anys, a les poblacions hi havia tallers,
botigues i magatzems on s’hi feien tota classe d’activitats. De molts d’aquests
establiments avui no en queda ni rastre; s’han perdut. Hi havia drapaires,
cistelleries, matalassers... Allà, al mig del carrer, agafaven el matalàs i amb
dos pals llargs anant picant i remenant la llana. Pregoner, picapedrer, ferrer,
esmolet, sereno, campaner, esmolet...i, així, dotzenes d’oficis que han anat
desapareixent. I això no és tot; bona part de les petites botigues de roba,
sabates o tallers no poden aguantar i han de tancar.
Carrers de les nostres ciutats o pobles on fa dècades una
munió de persones passejava amunt i avall i entrava a remenar i comprar i que
ara tenen les botigues tancades o amb la porta d’entrada tapiada. Es feien la
competència entre els botiguers del mateix gremi per veure qui atreia més
clientela i, malgrat tot, tothom s’hi guanyava la vida. Avui hi ha carrers
totalment buits, de persones i de botigues, uns carrers que es deterioren de tal manera que, si no hi posem remei, aviat
ni tan sols reconeixerem.
Primer va ser la maquinària: ja es van perdre molts llocs de
treball per no fer servir tant la força física. I, ara, Internet ho ha canviat
tot. Les noves tecnologies, la comunicació, les relacions humanes; tot,
absolutament tot. Sembla com si en aquesta societat fessin nosa els petits, i també
els no tan petits. Des de la implantació generalitzada d’Internet, la davallada
esgraonada per a aquest sector, amb el qual tots ens sentíem identificats, ha
estat imparable. Aquí hi compro el calçat, allà la camisa, més avall un cinturó
i, així, muntaves la teva llista de prioritats. Surt un monstre anomenat Amazon
i, calcem-nos, a part de vendre-ho tot, fins i tot les grans superfícies deuen
patir que aquest gegant no els devori a ells també. Cada dos per tres
incrementen més línies de negoci. Sempre que no en surti un altre de més gran i
amb posició dominant i es mengi el que ara vol tallar el bacallà. Et poses a Internet
i qualsevol producte, per estrany que sigui (una peça, una antiguitat, un medicament...),
el trobes amb una facilitat desmesurada. Te’l porten a casa a l’hora indicada i,
si no t’agrada, tens uns dies per retornar-lo. És un gran mercat on només ven el
més poderós. Hauria de ser així, no? Si no t’agrada, és igual, t’hi has de
posar.
El conte del Patufet explica que un bou es menja el pobre
Patufet, petitó com un cigronet, amagat sota una col per protegir-se de la
pluja.
Potser haurem de fer com el conte: atipar el bou fins que no
pugui més i...pam!: surt com un llampec, el petit Patufet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada