Al vent: El joc de l'oca

Trobareu aquí la tertúlia feta a Ràdio Ciutat de Valls, el dia 14-12-22 i emesa el dia 20 de desembre de 2022.

Gràcies a Ràdio Ciutat de Valls i al David Prats per pensar en un antic activista de dues associacions de veïns de la capital de l’Alt Camp que al llarg de dècades ha picat pedra per fer una ciutat una mica millor.

https://valls.radiociutat.com/2022/12/20/la-veu-del-carrer-20-12-2022/

http://valls.radiociutat.com/uploads/2022/20221220_LAVEUDELCARRER.mp3

Aquí trobareu els punts principals que volia que es tinguessin presents, i d'altres que no es van poder tractar per manca de temps.

Des de fa molts anys, quan parlem de la problemàtica del nucli antic de Valls, alguns sostenim que la degradació de què ha estat objecte és una taca d’oli immensa, fins al punt que ja podem anomenar de nucli antic tota la ciutat.

Si ens passegem pels carrers, places de la ciutat i fins i tot pel polígon industrial, cosa no sé si fan els representants de l’ajuntament, es pot veure com la degradació és permanent, constant, eterna, perdurable, perenne... i cada dia una mica més.

Si ens passegem habitualment per diferents indrets de la ciutat, a part de brutícia, excrements, pixarades... veurem des de temps immemorials la brutícia extrema i sobretot excrements de gossos. Valls està molt i molt bruta. I no és culpa dels serveis de neteja, és culpa nostra, dels ciutadans, per embrutar-la tant i no ser una mica més cívics i educats... Proposo un exercici pràctic: anant a peu des del domicili de cadascú i fins a l’ajuntament, Hospital o caminant pocs quilòmetres, mirant a terra, compteu les defecacions que haureu d’esquivar a l’hora de posar cada peu. Aneu en compte de no aixafar-ne cap!! Compteu-los i no us espanteu!! (Fa pocs dies he passejat durant uns dies per la capital de la Costa del Sol, Màlaga, turisme i més turisme massiu comptat a milers, i la ciutat està netíssima, no s’hi veu cap paper al terra i, cal remarcar-ho, cap cagarada de gos, ni ampolles de vidre).

Una altra caminada és al Polígon Industrial. Compte a anar-hi de nit. Voreres no acabades, clots gegants, trossos de formigó al mig… una autèntica gimcana, i compte a arribar sa i estalvi a casa. Ningú valora ni veu la sort que tenim amb aquesta munió d’empreses i multinacionals dins la ciutat, la comarca i el país, i de tenir un polígon important: diversitat d’indústries i creadors de riquesa. Si és la corona de la reina, per què està tan malmès, brut i abandonat?

A les fonts públiques es carrega aigua potable, hi ha cases ocupades, punxades de llum, dins dels habitatges segurament hi malviuen persones amuntegades amb unes condicions higièniques i de salut pèssimes, etc. Es tracta d'un problema social important.

Fa uns dies, parlant amb una veïna del passeig dels Caputxins, va començar a enumerar cases ocupades. Al passeig dels Caputxins!!

El Passeig de l’Estació, quants mesos fa que és potes enlaire? Des de mesos abans de l’estiu, i en quin punt ens trobem? Sembla que s'hi haguessin trobat restes romanes, o algun altre tresor.

Els torrents, un tresor que està pitjor que el pitjor del pitjor racó del nucli antic. Porqueria i més porqueria. Ara fa mesos que no hi he estat, però l’ultima vegada, a part de ser difícil caminar pels troncs, roques i altra runa, vaig girar cua quan a poca distància hi havia una cabra morta, amb una pestilència insuportable. Un espai com aquest que podria ser un espai de passejada per a la ciutat. Un pulmó verd, cuidat i admirat per els ciutadans.

Aparcaments: Els ciutadans de fora vila es queixen que n'hi ha pocs, difícils, amagats i cars.

La ciutat s’ha planificat malament, i des de fa molts anys ha anat en detriment del nucli antic. Primer el passeig de l’Estació, després el Fornàs o Mas Clariana. I la culpa no és d’haver abandonat el nucli antic, és que no hi hagut alternatives a poder-hi viure dignament. El nucli antic tots sabem com és, hi ha molts carrers i carrerons estrets, i en molts casos és poc assolellat, es fa difícil la circulació de vehicles, aparcaments… i quan es va muntar el Fornàs o Mas Clariana, a la gent jove se li oferia una hipoteca per un espai on deixar el cotxe, entrar a casa amb el cotxe i poder descarregar la compra de la setmana feta al súper. Claror, sol, jardinet… i poder pagar la hipoteca

Hi ha un desencís amb la política, i amb la política local també. Els polítics són poc empàtics amb la ciutadania i massa prepotents. A les properes eleccions segurament hi haurà una abstenció molt i molt alta. I diran: aneu a votar, que si no guanyaran els populismes i l’extrema dreta. És culpa dels ciutadans per no haver-ho fet una mica millor? La política, també la local, s’ha convertit en el joc de l'oca, d'oca en oca i tiro perquè em toca. I qui dia passa, any empeny. O, com deia ma mare, qui no té padrins no menja mona. I així estem. No s’ha canviat res, no es vol canviar res, tot ha de seguir igual. Estirant tots cap al seu molí. S’ha d’anar tots a la una i a totes, no com ara. I així no es va enlloc.

Hi ha una separació abismal del món polític i la resta del món.

Recordo que a Reus, parlo potser de 40 anys enrere, hi havia com un consell de savis o prohoms reusencs amb molt poder. Es reunien pocs cops a l’any per dissenyar l’estratègia de ciutat, com fer rutllar grans projectes i amb un consens ampli a tota la societat reusenca. Hi havia prohoms com Josep Laporte, que va ser un dels primers consellers de Salut de la Generalitat, o Antoni Pedrol Rius, president de l’advocacia espanyola i ben situat a les èlits de l’estat… I molta altra gent. Aquí planificaven i influenciaven si hi havia consens i grans projectes de ciutat. Crec que l’Hospital nou es va poder dur a terme per aquest grup de reusencs. Aquí, s’han fet mai planificacions consensuades i importants per atreure tot el potencial comarcal propi?

Els qui no som polítics, ni ho hem estat mai, ni hem militat mai, ni hem viscut mai d’aquesta història, ho veiem diferent. No costaria tant de canviar una mica les coses. Per exemple amb llistes obertes, que a l’àmbit local tindrien una acceptació important, i segurament molt èxit. La ciutadania votaria les persones, i no una llista. Però això està muntat per als partits polítics, no perquè hi hagi un servei eficaç a la ciutadania. O una altra, 8 anys a viure de la política i prou, això del joc de l'oca, d’oca a oca i tiro perquè em toca... d’anar escalfant cadires i cobrar de l’erari públic, no pot ser. 8 anys i prou. Que cadascú treballi del que bonament pugui i no a viure de les costelles dels altres.

A l’ajuntament, com a altres administracions, per què s’ha de demanar cita prèvia quan es pot anar al restaurant, botiga, taller o pavelló esportiu sense mascareta ni cita prèvia? Quan es va implantar la cita prèvia per treure els administrats de les administracions, ja es deia: això ha vingut per quedar-s’hi. Doncs NO. Avui no hi és tal funcionari, no li toca, no hi serà fins la setmana que ve. Torna a demanar cita prèvia, demà vindrà l’altre… Això sembla el mercat de Calaf. I una llança a favor: enmig de la pandèmia, per motius familiars, vaig haver d’anar-hi a fer alguna gestió, i funcionava molt bé, perfecte. Però ara no estem al mig de la pandèmia!

Fem un recordatori de com era l’administració en general i l’administració local en particular fa 50 o 40 anys. A l’ajuntament hi treballaven el matrimoni Iglesies i unes quantes dotzenes de persones més. Quan va canviar l’administració franquista a la democràtica, alguns il·lusos pensàvem: ara faran una administració eficaç, resolutiva, europea, apropada a la ciutadania… Res més lluny de la realitat. Canviem la foto del Franco, pengem la del Borbó i del Pujol i la resta tot continua igual. O no? Quants funcionaris hi ha a l’ajuntament i a tot l’entramat d’empreses i serveis municipals? Funcionaris, tècnics, assessors, càrrecs de confiança… Com deia Pla: qui ho paga, tot això?

Hi ha uns fets que han marcat l’esdevenidor de la ciutat. L’Hospital està posat al millor lloc? Can Segarra, sense tenir cap mena de catalogació arquitectònica, abans de la reforma estava feta de cartró pedra, i fins i tot la teulada era de canyissos. No era millor treure-la del mig de la plaça i haver quedat una plaça on ser el centre neuràlgic de la ciutat? Amb l’ajuntament, l’església de Sant Joan, arcs de can Magraner, refugi… Una plaça com a centre d’activitats al carrer, fires, a part de les trobades castelleres i motor del nucli antic i de la ciutat.

I la ubicació del Consell Comarcal de l’Alt Camp? Quin despropòsit i vergonya, tot plegat. Es muden del Passeig de l’Estació, en comptes d’instal·lar-se al bell mig del nucli antic, com ha fet el C.C. del Tarragonès a la Part Alta de Tarragona, o el C.C. del Baix Ebre, al bell mig de Tortosa, revitalitzant així tot l’entorn. Aquí no, en un antic taller de cotxes i les males llengües diuen que hi va haver una picossada en comissions a l’hora de col·locar-lo. I el Museu Casteller és un despropòsit més. Primer a Can Segarra, després a la plaça dels Quarters i ara acabat al bell mig del nucli antic, i sense inagurar-lo ni obrir-lo. Esperarem que es deteriori abans inaugurar-lo i, després, una picossada de diners novament per rehabilitar-lo i recuperar-lo… i així anar-hi anant.

A diferents poblacions de la comarca han fet molta feina, els darrers anys: el castell de Vallmoll, el convent de les Arts d'Alcover, La Fàbrica del Pla de Santa Maria, una antiga fàbrica tèxtil que han recuperat a còpia d’anys, i han fet un espai digne i important pel poble. Ah, i fins i tot hi ha previst posar-hi una residència. A Vila-rodona també hi han fet una feinada. Hi hauria d’haver més consens a l’hora de fer les actuacions i que tothom se sentís còmode i orgullós de la feina feta per la població.

L’autoestima s’ha de potenciar i mimar des de tots els àmbits i dia a dia, no només cada 10 anys, i òbviament des de l’ajuntament en gran mesura. Els seus habitants, les persones, necessiten afectivitat i emocions.

Us recordeu del carrer de la Zeta? Hi va haver una actuació de la Generalitat, deu fer prop de 40 anys, i hi va haver una revolta important i els propietaris no volien que es fes cap actuació. Poques actuacions s’han fet si es vol esponjar i dignificar una mica el nucli antic.

L’ADN de Valls, l’orgull de pertinença a una població, naturalment els castells, els calçots, fan molta taca d’oli en positiu, però no s’ha ajudat a crear el Museu Casteller, que ara està tancat. Quan estigui obert, què en farem? A l’Espluga de Francolí, una població més petita, els caps de setmana hi ha autobusos d’arreu que visiten el Museu de la Vida Rural, les coves de l’Espluga, Les Masies i les Brigades Internacionals, el celler modernista - celler del vi... Quan estigui obert el Museu Casteller, hi haurà molta feina, i donar alternatives diàries i de cap de setmana per atreure visitants, pel Museu Casteller, la Cooperativa, Museu de Valls, les colles castelleres per obrir-se de bat a bat i de gala...