dilluns, 28 d’octubre del 2019

Associació dret a morir dignament (DMD)


Aquesta és una nova edició de “Batecs al vent”. Avui coneixerem l’Associació Dret a Morir Dignament –DMD-
És una associació sense ànim de lucre fundada l’any 1984, defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i  la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix deteriorament irreversible i un sofriment insuportable.
Ens parlen de l’associació els voluntaris de l’Alt Camp, Roser Gelabert Almacellas i Anton Gurí Comas.

  
https://valls.radiociutat.com/2019/10/24/batecs-al-vent-associacio-dret-a-morir-dignament-dmd/

http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/20191023BATECS_MORT.mp3





1-PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DMD
L’Associació Dret a Morir Dignament, és una associació sense ànim de lucre fundada l'any 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable.
Segons els seus estatuts, les seves finalitats són:
-          Defensar els drets del ciutadà al final de la seva vida.
-          Defensar el dret a l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit per a malalts que lliurement desitgen alliberar-se d'un sofriment que viuen com intolerable.
2-HISTÒRIA DE L’ASSOCIACIÓ DMD.
"Tot va començar el gener de 1984 amb una article de Miguel Ángel Lerma sobre el dret a morir dignament publicat al diari El País [...]"
Al 1985, es va constituir un grup local de DMD a Barcelona
"Dos anys més tard, DMD elabora i distribueix el seu primer model de testament vital [...]"
 “L’any 1986 s’aprova la Ley General de Sanidad, amb l’assessorament de Salvador Pàniker, on es reconeix per primer cop l’autonomia de la persona malalta[...]”
Al 1989, la seu estatal de DMD passa de Madrid a Barcelona i, Salvador Pániker comença la serva presidència
 "El 1993 iniciem la titànica lluita del tetraplègic Ramón Sampedro pel seu dret a l'eutanàsia. Va ser l' advocat Jorge Arroyo, soci de l'associació, qui es va encarregar del cas [...]"
Fragments del llibre “Història de la DMD”
Des de 1998, any de la mort de Ramón Sampedro, el tema de la despenalització s’ha discutit 17 vegades en el Congrés. Les propostes han arribat al Congrés com iniciatives de diversos partits sempre a instància de DMD.
   Al 2004, l’associació DMD va passar a tenir una estructura federal
L’activitat d’Incidència Política de DMD a Catalunya ha tingut com a característica que s’ha adreçat d’entrada a totes les formacions polítiques, convocant actes com la Taula Rodona de Partits el 22 de juny de 2015 on es demana als partits que es definissin respecte a cinc objectius proposats:
1. La creació d’un Observatori per conèixer de forma fefaent com mor la gent a Catalunya.
2. Formació inicial i contínua de tot el personal sanitari en drets del pacient i atenció als malalts al final de la vida.
3. Accés universal a les cures pal·liatives.
4. Informació a la ciutadania dels drets del pacient i promoció del DVA.
5. Promoció del debat públic i iniciatives legislatives en el camí d’aconseguir el dret a l’eutanàsia i al suïcidi mèdicament assistit
Com a resultat del treball amb els grups parlamentaris s’aconsegueixen dues compareixences al Parlament de Catalunya:
El 23 de juny de 2016, té lloc la compareixença d’Isabel Alonso i José María Mena davant la Comissió de Justícia del Parlament, on es planteja que el Parlament presenti al Congrés una Proposició de Llei per despenalitzar i regular la eutanàsia.
El 13 d’octubre de 2016, té lloc la compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, d’Isabel Alonso acompanyada de Núria Terribas i Xavier Busquet, on es plantegen els quatre aspectes relacionats amb Salut que cal millorar dins de la legislació vigent.
El 26 de gener de 2017, s’aprova la Moció 91/XI del Parlament de Catalunya, sobre el dret a morir dignament. Presentada per Catalunya Sí Que es Pot.
El 21 de març de 2017 té lloc en el Congrés dels Diputats el debat de l’admissió a tràmit de la Proposición de Ley Orgánica sobre la eutanasia. (Iniciativa 122/000060) presentada el 26/01/2017 pel Grupo Parlamentario Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, que no prospera per l’abstenció del PSOE
26 d’abril de 2017: Debat i admissió a tràmit de la Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats de la Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 10/1995, del Codi penal, de despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi, Presentada per JxSí, CSQP, PSC i CUP.
12 i 19 de juny de 2017: Per la tramitació de la Proposta i a instància de DMD es fa la compareixença d’experts que avalen la decisió.  Josep M. Busquets, Isabel Alonso, Josep Terés i Montserrat Busquets . Victòria Camps, José Maria Mena, Núria Terribas, Marcos Hourman i Xavier Gömez Batiste
25 de juliol de 2017, després de 2 anys de treball s’aprova en el Parlament de Catalunya el text definitiu de la Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 10/1995 del Codi penal, per la despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi.
3 de març de 2018 davant el debat imminent de la Proposició de Llei del Parlament en el Congrés, DMD-Catalunya organitza a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats, la Jornada: La libertad al final de la vida y la despenalización de la eutanasia, amb participació de Milagros Pérez Oliva, Isabel Alonso, Marc Antoni Broggi, Montserrat Busquets, Fernando Marín, Carmen Tomás-Valiente, i Javier de Lucas. Amb el suport de les diputades i diputats al Parlament i al Congrés de ECP, ERC, PSC-PSOE i PDECAT.
3 de maig de 2018, el PSOE registra en el Congreso la Proposición de Ley Orgánica de regulación de la eutanàsia. Que s’admet a tràmit el 26 de juny.
8 de maig de 2018, debat i admissió a tràmit de la Proposició de Llei del Parlament de Catalunya amb els vots de PSOE, Podemos, ERC, PNV, PDECAT, Compromís, Bildu i Nueva Canarias.
La proposta del PSOE, queda encallada per la majoria que PP i Ciudadanos tenen a la mesa del Congrés.
Cau la legislatura i amb ella la possibilitat d’aprovació del projecte de llei de regulació de l'eutanàsia i la despenalització del suïcidi assistit. Pel camí han quedat moltes esperances trencades.
Com la de la senyora Maria José Carrasco, malalta d’ELA, que davant la impossibilitat de acollir-se a la Llei d'Eutanàsia, demana finalment al seu marit, el senyor Àngel Hernàndez que l’ajudi en el seu suïcidi, cosa que porta a terme el dia 3 d’abril de 2019. El senyor Àngel Hernàndez queda a disposició de la justícia, el codi penal ho recull com un delicte de cooperació al suïcidi i el castiga amb una pena de presó de fins a deu anys de presó.... és urgent l’aprovació d’una llei d’Eutanàsia.

3-FILOSOFIA DE L’ASSOCIACIÓ
L’Associació DMD, és una entitat sense ànim de lucre que basa la seva tasca en un dret humà fonamental: la dignitat de la persona i el seu dret a decidir fins al final de la seva vida. Lluitem  des de la societat civil per arribar a adquirir uns drets que ens falten, com és el Dret a Morir amb Dignitat. Les principals activitats de l’Associació DMD són:
Donar suport a investigacions relacionades amb la mort i la llibertat de l’ésser humà per escollir racionalment el seu destí personal.
Promoure un clima d’opinió pública favorable i tolerant amb els fins de l’Associació, i amb el màxim respecte envers les diferents opinions.
Buscar el reconeixement legal i social dels drets esmentats.
Defensar especialment els drets de les persones malaltes .
Difondre el Document de Voluntats Anticipades (DVA) i vetllar pel seu compliment i pel respecte d’aquestes decisions preses de forma anticipada.
Atendre de manera personalitzada a les persones associades al final de la seva vida: assessorament sobre drets de les persones malaltes (rebuig de tractament, limitació de l'esforç terapèutic, testament vital, sedació terminal), recursos assistencials....
Qualsevol altra activitat legal amb la intenció d’assolir els objectius de l’Associació.

dimarts, 24 de setembre del 2019

Fundació Ginac




Fundació Ginac – Compromís amb les persones, compromís amb el territori.

La Fundació Ginac, des de l’any 2010 posa en comú la gestió, treballant plegats per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i de les seves famílies, des d’una atenció centrada en les persones.

Ens expliquen com porten a terme aquest projecte:

José Carlos Eiriz Varela, director general i la Elena Rodríguez Soriano, responsable de comunicació.
  


 
http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/20190923BATECS_GINARC.mp3 

FUNDALIS

CONSTRUÏM UN FUTUR COMPARTIT!

Fundació Onada, Fundació Ginac i Fundació Santa Teresa del Vendrell posem en comú, des de 2010, la nostra gestió, treballant plegats per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental i de les seves famílies, des d'una atenció centrada en les persones.
Desenvolupem la nostra activitat en diferents comarques del Camp de Tarragona: la Fundació Onada al Tarragonès, la Fundació Santa Teresa (Ventall) al Baix Penedès i la Conca de Barberà, i la Fundació Ginac (Ginesta) a l'Alt Camp.
Des de fa temps compartim també quelcom fonamental: una mateixa visió de futur, i el sentiment de que volem "caminar plegats" amb il·lusió per posar en comú el millor de nosaltres.
Avançar cap a una gestió conjunta ens ha permès compartir recursos, coneixement i talent, i alhora guanyar competitivitat en els serveis productius i millorar de manera decisiva l'atenció a les persones.
Estem creant un nou model d'organització, basat en la implantació comarcal de cada entitat, que ens proporciona les eines de gestió conjunta que ens permeten avançar, tots alhora, en el nostre objectiu comu de construcció del futur.
Sabem que el nostre projecte no està exempt de complexitat; partim de realitats i maneres de fer diferents, però la ferma voluntat dels Patronats i de la direcció de les tres fundacions és la millor garantia per superar les complicacions que sortiran en el camí.
Per recórrer aquest camí comptem amb totes les nostres persones i amb tots els col·laboradors de les tres fundacions, que són un sòlid punt de suport per projectar-nos vers aquest nou futur.
Volem compartir amb tothom la nostra il·lusió per abordar conjuntament aquest nou repte, amb el convenciment que som davant de moments decisius per a les nostres entitats i per al conjunt de persones del Camp de Tarragona.
MISSIÓ
Fundalis impulsa i dinamitza un marc de relació i de gestió compromès amb la millora de la consecució de les missions de les entitats que la composen, assumint la potenciació de la unitat de criteri i actuació com una eina clau per assolir el seu propòsit.
VISIÓ
Fundalis vol ser líder i referent territorial pel que fa a l'atenció a les persones en situació de dependència, fornint un model propi i diferenciat d'atenció social, que troba en l'Economia Social el marc idoni per desenvolupar-se.
VALORS:   Compromís, Lideratge, Sinergia, Excel·lència, Integritat, Innovació.

 
 

dijous, 12 de setembre del 2019

En Patufet i el bou


 

 
 


 
El món del treball està transformant-se, canviant, innovant en tots els sentits i  sectors. Alguns malauradament han de tancar la persiana; el mercat, les noves tecnologies, els costums han canviat o s’han ressituat, i això no ha acabat ni té aturador. 
No fa gaires anys, a les poblacions hi havia tallers, botigues i magatzems on s’hi feien tota classe d’activitats. De molts d’aquests establiments avui no en queda ni rastre; s’han perdut. Hi havia drapaires, cistelleries, matalassers... Allà, al mig del carrer, agafaven el matalàs i amb dos pals llargs anant picant i remenant la llana. Pregoner, picapedrer, ferrer, esmolet, sereno, campaner, esmolet...i, així, dotzenes d’oficis que han anat desapareixent. I això no és tot; bona part de les petites botigues de roba, sabates o tallers no poden aguantar i han de tancar. 
Carrers de les nostres ciutats o pobles on fa dècades una munió de persones passejava amunt i avall i entrava a remenar i comprar i que ara tenen les botigues tancades o amb la porta d’entrada tapiada. Es feien la competència entre els botiguers del mateix gremi per veure qui atreia més clientela i, malgrat tot, tothom s’hi guanyava la vida. Avui hi ha carrers totalment buits, de persones i de botigues, uns carrers que es deterioren  de tal manera que, si no hi posem remei, aviat ni tan sols reconeixerem.  
Primer va ser la maquinària: ja es van perdre molts llocs de treball per no fer servir tant la força física. I, ara, Internet ho ha canviat tot. Les noves tecnologies, la comunicació, les relacions humanes; tot, absolutament tot. Sembla com si en aquesta societat fessin nosa els petits, i també els no tan petits. Des de la implantació generalitzada d’Internet, la davallada esgraonada per a aquest sector, amb el qual tots ens sentíem identificats, ha estat imparable. Aquí hi compro el calçat, allà la camisa, més avall un cinturó i, així, muntaves la teva llista de prioritats. Surt un monstre anomenat Amazon i, calcem-nos, a part de vendre-ho tot, fins i tot les grans superfícies deuen patir que aquest gegant no els devori a ells també. Cada dos per tres incrementen més línies de negoci. Sempre que no en surti un altre de més gran i amb posició dominant i es mengi el que ara vol tallar el bacallà. Et poses a Internet i qualsevol producte, per estrany que sigui (una peça, una antiguitat, un medicament...), el trobes amb una facilitat desmesurada. Te’l porten a casa a l’hora indicada i, si no t’agrada, tens uns dies per retornar-lo. És un gran mercat on només ven el més poderós. Hauria de ser així, no? Si no t’agrada, és igual, t’hi has de posar.
El conte del Patufet explica que un bou es menja el pobre Patufet, petitó com un cigronet, amagat sota una col per protegir-se de la pluja.
Potser haurem de fer com el conte: atipar el bou fins que no pugui més i...pam!: surt com un llampec, el petit Patufet. 

 
 
 

dissabte, 17 d’agost del 2019

Apunts sobre la batalla de l’Ebre Felip Puig Frisach



Apunts sobre la Batalla de l’Ebre amb Felip Puig Frisach. És un voluntari, activista i apassionat sobre la Batalla de l’Ebre. És de Corbera d’Ebre a la Terra Alta, on s’hi va patir el bombardeig i l’enfrontament dels dos bàndols, ocasionant la destrucció del poble.
Felip Puig Frisach, no és historiador, s’hi dedica de forma altruista com voluntari i activista apassionat sobre la Batalla de l’Ebre. Fets i memòria històrica amb testimonis, coneguts i familiars de l’autor.
Aquesta xerrada exposa fets rellevants d’aquesta tragèdia viscuda a l’Ebre.
https://valls.radiociutat.com/2019/08/15/batecs-al-vent-felip-puig-frisach-activista-i-apassionat-sobre-la-batalla-de-lebre/

http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/20190815BATECS_EBRE.mp3