dimarts, 18 de juny de 2019

Sos Racisme Catalunya

Sos Racisme Catalunya neix el 1989. És una entitat formada per persones que defensen els Drets Humans des de l'acció antiracista. Treballa per eradicar la discriminació racista i xenòfoba en totes les seves manifestacions i tots els àmbits de la societat, atenent a les persones, canviant consciències i incidint políticament.
El racisme és un atac als drets humans, a la justícia i a la dignitat. És incompatible amb la democràcia ral i va molt més enllà d'una col·lecció d'estereotips i prejudicis socialment normalitzats. El racisme és una sistema d'opressió institucional que travessa la quotidianitat de les persones que el pateixen.
Ens explica més coses de Sos Racisme Catalunya la Marilda Sueiras Bardon, del serveei d'atenció i denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia.

http://valls.radiociutat.com/2019/06/10/batecs-al-vent-sos-racisme-catalunya/   

http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/201905275BATECS_SOS.mp3 










dimarts, 28 de maig de 2019

dijous, 16 de maig de 2019

Los Castillejos




 

Los Castillejos va ser un campament militar situat al terme municipal d’Arbolí, a les muntanyes de Prades, destinat a albergar els que feien milícies universitàries. El campament, a més d’Arbolí, també afectava els termes municipals de Vilaplana, Alforja i la Febró. El campament va estar actiu des de 1950 fins a l'any 2000.
Amb una extensió de 645 hectàrees, va ser inaugurat l’any 1951 a la zona actualment despoblada de la Mussara, a la serra de Prades, i es va destinar a la instrucció de les Milícies Universitàries (IMEC) durant els mesos de juny, juliol i agost. Va arribar a acollir fins a 4.000 aspirants a oficials de l'Escala de Complement de l'Exèrcit de Terra, tot i que hi havia capacitat fins a 6.000 soldats.
Els aspirants eren allotjats en tendes de campanya, si bé el campament disposava d'amplis barracons d'obra vista, menjador, dutxes, piscina, forn de pa, tallers, cinema, capella, pista americana, camp de futbol... Les hostes disposaven de tota classe d’avantatges: infraestructura cinc estrelles a les Muntanyes de Prades. Millor que un hotel rural en plena natura o un balneari perquè els que estaven obligats a fer la mili s’hi sentissin a gust i tinguessin entreteniment i joc perillós per preparar-se per a la guerra.
El campament va seguir sent utilitzat per a maniobres de les COE 41 i 42 (Tarragona i Barcelona) i d'altres unitats militars de la IV Regió Militar fins a l'any 2000, en què va deixar d’interessar a l'exèrcit i el campament es va abandonar l'any següent. Es va iniciar aleshores un procés de deteriorament a causa dels actes vandàlics.
Los Castillejos va ser fundat el 1950 i deu el seu nom a una batalla que l'exèrcit espanyol va lliurar el 1860 a les colònies del Marroc. Un dels comandants de la contesa va ser el reusenc Joan Prim. La propietat, que originàriament va ser del general Prim, nomenat Marquès de Castillejos per la Reina Isabel II com a agraïment al seu èxit en la batalla del mateix nom durant la Guerra d'Àfrica, va ser donada a l'exèrcit pels seus hereus perquè fos utilitzada com a campament militar. S’hi va gastar una morterada en inversió pública i infraestructura per preparar els joves en edat del servei militar.
L’any 2003 la Generalitat, mitjançant l’Incasòl, va comprar al Ministeri de Defensa les 645 hectàrees que ocupava la base. Quasi vint anys després, s’hi deuen haver encarregat dotzenes d’informes tècnics i ambientals i tota classe d’estudis, memòries, més informes i altres perles, informacions que deuen restar amagades en algun calaix. Però, en definitiva, a hores d’ara ningú no sap què s’ha de fer en aquest espai privilegiat. I mentrestant l’estat és més deplorable cada dia que passa. Quan s’hagin pensat la utilitat i què fer a l’espai, la morterada i la inversió per tornar-lo a rehabilitar  serà de traca i mocador.                                                                                                                                             
 
                                                                                                           

                                                              
                                     
Les propostes i les negociacions per rehabilitar Los Castillejos s’han acumulat durant quasi vint anys sense que se’n materialitzés cap. L’estira i arronsa entre administracions el paga sempre un tercer: la població en general. No pot fer-se’n ús, i cada dia està en un estat més ruïnós, amb el perill que comporta passejar per una zona on poden caure trossos de parets, on hi ha ferros que surten de terra i on no s’ha netejat l’antic arsenal militar o el que és el mateix: l’espai contaminat per projectils.
Les poques parets que es mantenen dretes de l’antiga base militar de Los Castillejos s’amaguen entre la vegetació poc frondosa que hi ha en aquest altiplà de les Muntanyes de Prades. La panoràmica del Baix Camp i del Mediterrani des de l’antiga piscina del quarter, a més de 1.000 metres d’altura, és espectacular. Fins a l’any 2000 només els soldats i reclutes del servei militar podien gaudir d’aquestes vistes. Però la mili es va acabar i les milícies universitàries van deixar de desfilar per Los Castillejos.
Actualment aquest espai està abandonat, i les instal·lacions, construïdes per fer-se passar les ganes de jugar a la guerra durant anys, estan en estat ruïnós i deplorable, amb el perill que això comporta per a la població, la qual passeja per aquest entorn natural, busca bolets o, simplement, xafardeja per aquest antic campament militar. Un dels molts problemes de Los Castillejos són les runes. A la finca hi ha desenes de muntanyes d’escombraries, talussos de les construccions enderrocades que, quan passeges en plena natura i veus un espai militar, i més enderrocat, fan una por de ca l’ample. Tot això causa un impacte paisatgístic i converteix l’espai en una zona degradada i amb els riscos que comporta la presència d’edificacions abandonades, i això malgrat trobar-nos dins d’un espai protegit. Sort d’això!
És tan deplorable veure el seu  estat com saber què fan els estaments públics amb els diners dels contribuents. Uns, l’exercit, els de la guerra, amb diners de tots els ciutadans construeixen a tota pastilla un complex més gran que moltes poblacions i amb els serveis adequats per a un ús més que discutible: ensenyar instrucció i tot aquest entramat. Per a aquesta activitat perillosa i màquina de malgastar diner públic, l’organisme competent devia gastar-se una morterada de diners públics. Com si no hi hagués necessitats urgents amb una millor destinació que aquesta. I el que ve després encara és pitjor. Ho fan servir fins que els interessa i, quan no interessa, a la paperera. En aquell moment que es van abandonar les instal·lacions (habitables i amb totes les hectàrees ocupades), si tot el complex era públic, el més apropiat hauria estat passar-lo a un altre organisme públic i donar-li realment una funció publica. Colònies, natura... o dotzenes d’iniciatives profitoses per a la societat. Res. Ens barallem, no traiem les restes militars escampades, es torna a pagar amb diner públic, no es recepciona perquè no està en condicions i... Així des de fa quasi vint anys. Quina pena de personatges que viuen dels diners dels impostos dels altres.
I una darrera reflexió veient aquest desori tan considerable. Per què coi serveix tota aquesta despesa militar? No podria fer-se servir per a necessitats socials? Així molta més gent en podria gaudir, no només uns quants. A l’estat espanyol hi ha unes forces armades de 120.000 soldats i una despesa militar diària de 54 milions d’euros. I mentre uns segueixen jugant a la guerra,  molta gent passa gana. 
                
 


                                                                 

dimarts, 7 de maig de 2019

La Fundació Vilaniu

  



La Fundació Vilaniu per a l’atenció a la Dependència va ser constituïda al maig del 2008 per mandat de l’ajuntament de Valls degut a les noves demandes resultants de la “Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència” que sorgien sobretot a la ciutat de Valls amb l’objectiu d’oferir resposta a les situacions de manca d’autonomia personal, especialment en la població d’edat avançada.  
La Fundació Vilaniu inicia les seves activitats primerament assumint la gestió de la Residència Montserrat Cuadrada i seguidament del Centre de Dia de Vila-rodona. Amb el temps, la Fundació Vilaniu participa activament en la gestió i desenvolupament d’altres recursos assistencials repartits pel territori i descrits més endavant.
La missió de la Fundació Vilaniu és:
-          Gestionar de manera eficient els equipaments de serveis socials i d’atenció a la dependència al territori.
-          Impulsar, amb col·laboració de les institucions públiques, el desenvolupament d’una xarxa de serveis socials enfocada a les necessitats integrals de la població.
-          Garantir una oferta i uns serveis públics de qualitat, amb una provisió basada en els valors humans i la competència dels professionals.
Característiques de l’equip de la Fundació Vilaniu:
-           Proximitat total a l’usuari/a del servei.
-           Pertinença i coneixement exhaustiu dels municipis i la resta del territori de la comarca.
-          Coneixement profund dels hàbits socials i costums de la població.
-          Accés immediat de la persona atesa i la seva família a la Fundació Vilaniu.
-          Experiència i expertesa en el camp dels serveis socials, així com també al camp de la salut.
-          Formar part del grup “Pius Hospital de Valls”: garantint una transmissió efectiva de la informació amb la xarxa de salut, suport pràctic i funcional d’altres departaments.
-          L’usuari/a com a centre de la nostra intervenció: “Model assistencial d’atenció centrada en la persona”
-          Comunicació àgil, eficaç i continua entre les diferents línies i amb la mateixa Direcció de la Fundació Vilaniu.
-          Experiència i reconeixement de la direcció de la Fundació Vilaniu en el camp social i sanitari, sent clars referents professionals al territori.
-            La ubicació física dels diferents serveis gestionats per la Fundació Vilaniu es troben estratègicament presents al territori.

Cartera de serveis de la Fundació Vilaniu

Línea 1 – Residència Montserrat Cuadrada. Servei d’acollida residencial de caràcter temporal o permanent per persones grans ubicat a Valls, disposa de 52 places.

Línea 2. Centres de Dia per a persones grans. Srveis d’acollida diürna que ofereixen suport a les persones grans en la realització de les activitats de la vida diària complementant així l’atenció pròpia de l’entorn familiar.  La Fundació Vilaniu porta la gestió de diversos centres de dia al territori: Centre de dia Vila-rodona (zona Alt Camp Est), Centre de dia Alt Camp (a Valls) i centre de dia Alcover (Zona Alt Camp Oest)

Línea 3. Servei d’Atenció i informació a la Dona – SIAD. Gestió cedida per part de l’ajuntament de Valls i del Consell Comarcal de l’Alt Camp a l’any 2013 on la figura d’un psicòleg assessora i orienta a dones en situació de risc d’exclusió social i que presenten certes dificultats al seu entorn laboral, familiar i relacional.

Línea 4. SAD “A Casa”. Conjunt organitzat i coordinat d’accions que es realitzen al domicili de la persona i/o família, orientades a proporcionar atencions personal, ajuda al domicili i suport social a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament, d’integració social o manca d’autonomia.   
A l’actualitat, oferim serveis a la Conca de Barbera, Valls i altres municipis de l’Alt Camp.
Línea 5. EAPS. L’EAPS Fundació Vilaniu desenvolupa el “Programa per a l’atenció a persones amb malalties avançades” a Tarragona des de l’any 2015, oferint assistència al Pius Hospital de Valls, l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital Sociosanitari, així com tres equips de suport domiciliari. La Fundació Vilaniu desenvolupa el projecte a la província de Tarragona, donant cobertura a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.

Per saber-ne més, el seu funcionament, detalls sobre la Fundació Vilaniu, podeu escoltar l’entrevista feta a quatre dirigents de la Fundació Vilaniu.





divendres, 12 d’abril de 2019

Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona


 
 


L’any 1967 John van Engel, ciutadà de Phoenix (Arizona), va crear el primer banc dels aliments del món amb un únic objectiu: lluitar contra la fam i el malbaratament dels aliments perfectament comestibles que, per diferents raons, no es poden comercialitzar.
La idea del banc d’aliments va començar d’una forma casual. L’any 1967 una colla de voluntaris feien una col·lecta en un supermercat i van veure una dona remenant en uns contenidors. S’hi van apropar i li van preguntar què feia remenant les escombraries dels contenidors del supermercat. La dona els va contestar: “Amb el que llencen,  alimento una família amb vuit fills”. I van pensar  que no era gaire lògic demanar aliments a la gent  mentre s’estava llençant tant de menjar. I així va sorgir la idea del banc d’aliments. John van Engel va començar a negociar i va aconseguir l’autorització per destinar els aliments que encara eren aptes per al consum a les persones necessitades. Aquesta idea es va escampar pels Estats Units i el 1981  va arribar al Canadà.
L’any 1984 la iniciativa va arribar a Europa i es va obrir a París el primer banc dels aliments. Des d’allà, els bancs dels aliments es van estendre per tot el continent europeu i aviat va sorgir la necessitat de treballar amb una veu única davant les instàncies europees i les empreses multinacionals.  Així, el 23 de setembre de 1986, fruit d’una iniciativa  franco-belga, es crea la Federació Europea de Bancs dels Aliments (FEBA). La FEBA va promoure, des de l’inici de la seva fundació, el desenvolupament de bancs dels aliments per tot Europa. Actualment agrupa 388 bancs que operen en 24 països europeus amb l’única finalitat de facilitar l’accés a una alimentació adequada i equilibrada a qualsevol persona, afavorir l’estalvi, evitar el malbaratament i fer una aposta clara per la solidaritat.
 
 
L’any 2017 el conjunt de bancs de l’estat espanyol van fer arribar més de 151.000 tones d’aliments a més d’un milió i mig de beneficiaris mitjançant més de 8.000 entitats. A l’estat, el banc pioner va ser el de Barcelona, creat el 1987. Pel que fa a les nostres comarques, el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona el van fundar l’any 1995 un grup d’amics decidits a portar a terme una tasca solidària d’ajut a les persones més necessitades de les comarques tarragonines.
El Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona el gestiona una fundació privada benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense cap ànim de lucre.  El principal objectiu és recuperar els excedents alimentaris i distribuir-los entre les entitats locals perquè els facin arribar a les persones necessitades.  El Banc dedica els seus esforços a complir un dels drets humans més fonamentals: l’accés a una alimentació suficient. A més a més, asseguren una distribució justa: els aliments es distribueixen mitjançant entitats benèfiques homologades i es basen en la gratuïtat. Els aliments es donen i es reben sense cap mena de contraprestació econòmica.
Atès que amb la tasca de recuperació d’aliments de la indústria alimentària el Banc no disposa de prou aliments per poder garantir una alimentació adequada a les persones més necessitades, l’entitat ha de recórrer a la solidaritat del públic en general mitjançant campanyes com “Cap nen sense bigoti”, “El gran recapte”, etc., les quals permeten recollir una quantitat d’aliments que comptant exclusivament amb la indústria agroalimentària seria molt difícil d’obtenir.
Així doncs, entre “El gran recapte”, el Programa d’Ajuts de la Unió Europea, la recollida de les minves que generen els hipermercats i les donacions de les empreses agroalimentàries, durant l’any 2017, es van recollir i distribuir al voltant de 2.700 tones d’aliments a les comarques de Tarragona, una quantitat que van poder fer arribar a les institucions de la província, que atenen, aproximadament, unes 24.000 persones.
Aquestes són les xifres del Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona durant un any: 

2.767.000 kg d’aliments
25.346 beneficiaris
145 entitats benèfiques ateses
109 kg aliments distribuïts per beneficiari / any de mitjana
895.000 kg de fruita, verdura i sucs repartits (un 32% del total)
392.500 kg d’arròs, cereals, llegums i pasta (14% del total)
575.000 litres de llet repartits( 21% del total) -1,89 litres per beneficiari al mes

El Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona el gestiona personal voluntari i hi col·laboren unes 40 persones, amb més o menys implicació.
 
L’any 2012 un eurodiputat italià va presentar un estudi que determinava que entre un 40% i 50% del que es produeix es llença. Els motius són diversos: dates de caducitat que no s’acaben d’entendre, hàbits de consum i comercialització poc curosos amb el menjar, envasos que promouen un consum superior al que es necessita, etc. La feina del Banc dels Aliments consisteix a recuperar aquests productes, aptes per al consum humà, i fer-los arribar gratuïtament a la gent que ho necessita a través de les institucions que les atenen. Per raons de proximitat, una de les empreses que més aporta al Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona i col·labora en aquesta tasca és Kellogg’s,  ubicada al polígon industrial de Valls.
Les empreses també col·laboren, cada cop més, amb aportacions derivades del que es coneix com a Responsabilitat Social Corporativa, és a dir, l’empresa fa una donació del producte que fabrica perquè es faci arribar als segments més vulnerables de la nostra societat; d’aquesta manera retorna a la societat part d’uns beneficis que li ha permès obtenir. Aquestes donacions, que de vegades són importants, ocasionen un excés de producte en una zona determinada i llavors, des del Banc d’Aliments de les Comarques de Tarragona, han de recórrer a l’enviament a altres bancs d’aliments de l’estat a canvi d´altres productes que a ells els sobren. Es torna a recuperar, doncs, el que abans es coneixia com a bescanvi o intercanvi.
I com poden distribuir aquests productes sense que això suposi una despesa que, com a banc d’aliments, no es poden permetre? Doncs ho han solucionat establint convenis amb una empresa logística que treballa a tot l’estat i que permet al Banc dels Aliments que puguin incloure de dos a tres palets diaris d’aliments als seus camions, de forma totalment gratuïta, perquè els transportin a qualsevol dels seus centres logístics. L’únic que han de fer els bancs d’aliments és, en el cas del Banc dels Aliments de Tarragona, traslladar aquests productes al centre logístic de transport ubicat a Constantí perquè el banc d’aliments destinatari pugui recollir-los al centre corresponent de la seva localitat.
 

A part dels voluntaris que coordinen tots aquests treballs, el banc dels aliments també compta amb la col·laboració de persones procedents del Programa de Mesures Penals Alternatives. L’any 2012 es va signar un conveni amb el Departament de Justícia de la Generalitat perquè les persones que compleixen condemna facin serveis a la comunitat quatre hores diàries, de dilluns a divendres, mitjançant el banc dels aliments. Gràcies al programa, moltes d’aquestes persones descobreixen el món del voluntariat i prenen consciència que hi ha una part de la ciutadania que col·labora, de manera altruista, a millorar el benestar d’altres persones.
Sobre la responsabilitat social corporativa: https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa
Una de les 40 ànimes voluntàries que fa funcionar el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona és Antonio Garcia Bautista, un tortosí resident a Reus de 76 anys d’edat, extreballador de la banca. Des de l’any 2004 és secretari i voluntari de l’entitat, i el seu coratge vital empeny el conjunt de voluntaris del Banc dels Aliments.
Per saber més coses del Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona, aquí teniu l’entrevista del programa Batecs al Vent de Ràdio Ciutat de Valls: