dissabte, 23 de gener del 2010

A7 tallada


Els que circulem habitualment per l’A7, des de fa força mesos de Tarragona en direcció a Castelló, hi ha un tram de força kilòmetres acabats, t’obliguen a sortir a l'alçada de l'Hospitalet de l'Infant, a l’autopista o l'alternativa a aquesta, una carretera que és un via crucis i que li diuen general, és passa per trams de vies urbanes i té més pinta d’una carretera local que una altra cosa, plena de vehicles pesants de gran tonatge. Per al lateral es veu la via acabada (A7) i no s'hi pot passar.



Des d’abans de l’estiu és pot circular per aquesta autovia, però només del tram de Vandellòs en direcció a Tarragona a l’inversa hi ha uns pilons que ho impedeixen. Està acabada i no s'hi pot passar.


Al començament de l’estiu els usuaris d’aquesta autovia dèiem, falta pintar o alguna xorrada i en quatre dies obriran. Abans de l’estiu.


Fins aquí un problema, ara ve el segon i també preocupant. El de les consultes, unes altres.

Un que té el gat pentinant-se diu va, això ho aclareixo a cop de correu electrònic i segur que esbrino què passa en aquest misteri d’autovia. Quina gràcia, oi?



Il·lús i pallús, quines coses de pensar. Al no saber qui era la mare dels ous, es comencen a fer correus electrònics a l’ajuntament de l’Hospitalet de l’Infant, és l'administració més propera i segur que ho saben i contestaran, ja que passa pel seu terme municipal i està encallat en aquest punt. Dos correus, ningú ha contestat.


De les diferents conselleries, departaments, atenció ciutadana, serveis d'informació i documentació, caps, peus, altres menuts i altres males herbes, que contestin algun correu d'algun ciutadà emprenyat, la majoria no tenen res millor a fer. Carreteres de la Generalitat, no saben de que els hi parles, et passen al RACC, ells contestaran el perquè aquesta autovia està tallada, ni uns, ni els altres, no ha contestat. Uns altres que cobren dels contribuents, contesten que em posi en contacte amb Abertits Infraestructures (ACESA) (?)


Bé, no és perd la moral i se segueix emprenyant. No sé quina conselleria contesta i diu que això no és de la Generalitat, és del Ministerio de Fomento, del país veí, i que em posi en contacte amb aquests artistes de les infraestructures.


Truco al Ministerio de Fomento, sucursal de Tarragona, un funcionari, una funcionària, això no ho poden respondre ells, ho han de contestar a la sucursal de Barcelona, un dos, tres funcionaris . En aquesta no en saben res, potser millor preguntar-ho a la seu central, és a dir a Madrid (Espanya).


Fa setmanes s'envien tres correus electrònics al Ministerio de Fomento per saber la situació de l’A7 tallada, acabada i no deixant circular, només és pot circular pel l’A7 en direcció de Vandellòs cap a Tarragona, a l’inversa, només fins a l’Hospitalet Ningú ha dit res. Quina colla de galifardeus ineptes tots plegats.




Algú sap què passa en el tall de l’A7 a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant?, quan obriran el trànsit? S’allargarà més aquesta autovia?

Si alguna persona que no sigui del gremi de viure de la bicoca o del conte, pot dir-ho? S'agrairà.




diumenge, 10 de gener del 2010

Postals de neu




Des de casa és pot veure la neu, malgrat no xafar-la, i ben a prop es poden veure aquests paisatges tan idil·lics, des del coll de Lilla i fins Montblanc. Gaudiu d'aquestes postals fetes el dia 8 i 9 de gener.


He trobat un relat de la neu, no l'havia llegit mai, és de Vicenç Ambrós i Besa (29-12-2007). Salut!


Una capa de gebre vesteix els camins
d'aquella brillantor enjogassada
sumida en la serenor d'una albada
que quasi sembla embolcallar els confins
d'una crida pura i celestial
que preconitza per fi el nou Nadal
amb neu de fons lluint al cim de les muntanyes.



Saluda adormit un sol trist i tremolós.
La boira és com una mar, a la vall,
i amaga la verdor que, al davall,
acull el cànci encara viu i gojós
d'un ocell resguardat a l'esvoranc
emmarcat pel paisatge d'òpal blanc
i pels núvols provinents de terres llunyanes.



Tornem a ser un altre cop al vint-i-cinc,
torna l'època de torrons i neules,
xemeneies fumejant entre teules
i copes altes que aguditzen el trinc,
amb el cava daurat com les estrelles,
amb els guarniments de festes tan belles
i amb neu, de fons, lluint al cim de les muntanyes.



dilluns, 4 de gener del 2010

O no
















La primera passejada de l’any, necessària pels excessos de la manduca i per les pluges dels darrers dies, o més aviat obligatòria. Aquesta pensada l’ha tingut més gent, pel que és veu. En un trajecte curt i que no s’hi troba gent habitualment, avui amb poca estona han passat tres grups diferents de ciclistes, deu ser per pair els excessos. La pluja no ha permès fer massa exercici a l’exterior, o fer més espai a la budellada pel sant tornem-hi.



És una de les passejades habituals, per estirar les cames, a prop de casa. En diferents notes han sortit escrits i fotografies, és a la falda de Miramar, el camí de Figuerola.
Avui, deu ser dia de cacera, els tirs de les escopetes retronen per tot arreu. Els que som de l’escola de la no violència això de les armes no ens fa cap gràcia. Algun tir espetega ben a prop del camí i fa inclús dubtar de girar cua i tot. Però el cos agraeix treure’l a passejar, i més després de tantes poques oportunitats en molts dies. S’ha de fer una estona de salut i que retronin els canons!! Vés quin remei.





Als pocs metres de deixar el cotxe, un cartell anuncia una cosa que sembla que ja no s’hauria d’anunciar, “CAÇADOR conserva net l’entorn, recull els cartutxos buits”. A la poca estona d’iniciar la passejada, trobo una capsa de cartró plena a vessar de cartutxos buits tirats al terra, hi ha muntada una paradeta feta de rames de pi, se suposa per fer alguna batuda. A partir d’aquesta muntanya de porqueria, i a més hi ha escampat per tot el petit recorregut cartutxos. Una mica més enllà, no ha de fer massa hores, on deuen haver reposat forces per tornar a tirar una munició tant extensa, hi ha més caixes buides, ara més petites, ampolles d’aigua de plàstic, paquets de tabac. Això de barrejar foc, pólvora i brutícia al mig del bosc, no sé si és de massa gent civilitzada.



Se suposa que tothom que agafa una arma, anar en plena natura carregat de munició, deixarà el bosc com si res hagués passat. O no.



També se suposa que és recolliran les deixalles, plàstic, capses de cartutxos, i tenen clar de no fumar ni llençar les caixes de cigarrets al terra. O no.



Deu ser una de les coses prioritàries les persones que els agrada aquest noble esport d’anar a la natura a tirar trets, de que no és pot fumar i portar pólvora damunt. O no.





Si t’enxampen parlant amb mòbil conduint, és pèrdua de punts i una sanció. I aquí no és un delicte greu aquest?
Volia començar l’any amb tranquil•litat i bons aliments, i m’ha posat de mala lluna veure tanta porqueria acumulada i escampada per el bosc com si fos un femer.
El primer dia laboral telefono a la Conselleria de Medi Ambient, em passen a 6 o 7 funcionaries, la darrera diu que en pren nota i hi passaran els forestals.