dimecres, 22 de desembre del 2010

Mamella de monja


Mamella de monja, aquest és el títol millor per poder enllaçar amb l’anterior nota. No trobava res original, i va sortir “Servei al país” això d’original no en té res. Penses va com que tot el dia s’omplen la boca els polítics de servei al país, deixarem aquest nom. Aquest gran servei al país que fan els nostres polítics i com a grans servents al mateix, el millor exemple que fan aquests dos grans prohoms, els expresidents de la Generalitat i expresident del Parlament, vides paral·leles en molts sentits. El nom de mamella de monja els hi va clavat, i la definició de l’enciclopèdia és: ésser mamella de monja fig Tenir, alguna cosa, un sabor exquisit. Com. les dues pensions que els hi ha quedat als expresidents de la Generalitat i del Parlament.

És pot ben be enllaçar amb l’anterior nota del bloc, la del “Servei al país”, aquesta informació està extreta d’un correu i inicialment no hi vaig donar cap importància, algú va aconsellar que ho pengés al bloc i aquí hi ha una mica d’informació prestada i una mica de collita pròpia.

Aquí hi ha la clau de perquè el senyor Montilla dimiteix de diputat i sense haver-ne pres l’acta de parlamentari, igual com el senyor Benach, i també perquè els diputats o dirigents que no han fet bé la feina no dimiteixen. Coi si no saben a on anar a raure i, mira ves el sou de diputat ja ens va bé, i que duri!!. Uns han plegat per interès propi i d’altres no pleguen per interès propi. Aquest és el drama. Aquests polítics que han volgut fer pena, no en fan gents de pena. Aquesta classe política, tots, s’omplen la boca de regeneració a la política i regeneració democràtica, ai, què volen dir exactament? on és això? quin fart de riure.

Han fet les lleis a la seva mida, com el sastre. La resta del món mundial si tenen la sort de poder treballar ho hauran de fer fins als 70 anys, i com no s’hagin fet un pla de jubilació a banda, cobraran una pensió miserable i gràcies que has pogut treballar. Avui, que és discuteix el tema de la pensió als 67 anys, 70 anys, que aniran a buscar 25 anys de vida treballada, o tota la vida laboral a l’hora de comptar les bases de cotització, o, cada dia és una batalla dura a la supervivència. Doncs dins d’aquesta vall de llàgrimes l’un amb poc més de 55 anys ja té renda vitalícia, l’altre amb poc més de 50 anys igualment. Visca la classe treballadora!! deuen dir, i tant que treballin i cotitzin per nosaltres donar-nos la bona vida! Evidentment, la majoria de gent haurà de treballar fins als 70 anys, però hi ha uns pocs privilegiats que no, a la vida n’hi ha que s’ho han sabut muntar millor que d’altres.


I no tan sols tindran pensió vitalícia, fins ara ja ha estat com en un jardí de roses, perquè a part d’aquesta morterada de fons públics, no n’han tingut prou de sucar de fons públics duran tota la seva vida, i després és munten una pensió vitalícia. Pensen amb els més de 4.000.000 d’aturats? pensen amb la gent que ha perdut l’habitatge per no poder pagar la hipoteca? Amb la gent que va a urgències a la Seguret Social i fins al cap de 3 hores no t’han pogut atendre?

De que han treballat a la seva vida laboral el senyor Montilla i el senyor Benach? Quin és l’ofici del senyor Montilla? i del senyor Benach? Ep!! no val ministeris, diputacions, regidories, empreses públiques municipals, alcaldies, tinents d’alcaldes, diputats, conselleries, i altres herbes pagades amb diners dels ciutadans, això no compta, això no és economia productiva, això és mamella de monja.

Clar si et quedes de parlamentari cobres (només) 43.000 € l’any, renunciant a l’acta és cobra 115.000 € l’any, ep!! segons aquest correu i l’expresident del Parlament deu anar la cosa molt igualada.

A partir d’aquí llegiu el correu i acabeu-vos de documentar. Això és la clau d’un escàndol o mamella de monja.

..........................................................................................


Val la pena llegir aquest escrit fins al final, perquè s’entengui perquè ha dit el senyor Montilla que dimiteix de diputat. Val la pena de veritat. I també entendràs perquè no plega en Puigcercós.

Actualment, el President de la Generalitat cobra 144.030,12 € a l'any, el 80 % d'aquest sou és 115.224,96 €, el 60 % d'aquest sou és 86.418,07 €, i el sou d'un diputat ras de l'oposició és de 43.697,78 €. Adjunto dos PDF que he tret tant de la web de governació com de la del Parlament de Catalunya. Després entendràs perquè faig aquests càlculs.

Cal recordar també, que en Montilla es va autoimposar aquest sou, que és dels més alts dEspanya, i que cobra més que el President del Govern de l?estat, el senyor Zapatero.


Tots els expresidents de la Generalitat de Catalunya, tenen una sèrie de drets, dacord amb la Llei de lEstatut dels expresidents de la Generalitat.

Entre aquests drets hi ha els següents:

- Tractament de President.
- Sou vitalici fins als 65 anys, del 80 % del que cobra el President de la Generalitat en actiu.
- Pensió vitalícia a partir dels 65 anys, del 60 % del que cobra el President de la Generalitat en actiu.
- Pensió de viduïtat a favor del cònjuge, del 50 % de la pensió que cobra l'expresident en cas de defunció.
- Tres llocs de treball adscrits al seu servei, assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure nomenament. Cal recordar que un nivell 30 és el que cobra un Director General, el màxim que pot cobrar un treballador de la Generalitat. Un nivell 22 és el que cobra un titulat universitari superior sense càrrec de comandament.
- Una dotació pressupostària per a despeses d'oficina, atencions de caràcter social i, si s'escau, despeses per al lloguer d'immobles, en la quantia que
estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
- Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
- Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions, que com a mínim ha de ser un escamot de 4 o 5 mossos desquadra descorta.

El senyor Montilla ha dit que pensa dimitir de diputat, bé, mes que dimitir, ha dit que no pensa prendre possessió del càrrec de diputat, i per tant, passarà de ser President de la Generalitat a ser un expresident amb l'estatus idèntic als de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Bé, idèntic, idèntic, no. Jordi Pujol va néixer a l'any 1930 i quan va deixar de ser President, a l'any 2003, tenia 73 anys, per tant, en edat de jubilació, i va passar a cobrar el 60 % del seu sou, amb la resta de prebendes.
Pasqual Maragall va néixer a l'any 1941, i quan va deixar de ser President de la Generalitat tenia 65 anys, i al igual que Jordi Pujol, va passar a cobrar el 60 % del seu sou, amb la resta de prebendes.
El senyor Montilla va néixer a l'any 1955, quan deixi de ser President de la Generalitat d'aquí a un més, només tindrà 55 anys, és a dir que passarà a cobrar el 80 % del sou de president, i això durant 10 anys més.

Hi ha una diferència de 18 anys entre l'edat en que Jordi Pujol va deixar de ser President i l'edat en que José Montilla deixarà de ser President. Aquesta diferència de 18 anys, la pagarem entre tots. Això si, amb molt de gust, perquè vol dir que ja no és President de la Generalitat, i ja no hi ha ni tripartits ni artefactes explosius similars.


Un cop vist tot això, ara vaig a respondre la pregunta de perquè ha dimitit de diputat el Montilla. Tothom pot creure que el senyor Montilla ha dit que renunciarà a l'acta de diputat per assumir personalment la estrepitosa derrota del PSC, o que no es veu fent de cap de l'oposició, o que si dimiteix li fa un favor al PSC, afavorint la renovació, o bé que com fan els líders europeus quan deixen de ser presidents, que assumeixen amb elegància la derrota i deixen pas a altres candidats, o inclús es pot arribar a pensar que Montilla està a l?alçada de les circumstàncies i ha decidit plegar de tot, que almenys ha assumit els seus propis errors i plega amb dignitat, no
com en Puigcercós, que a pesar del cataclisme d?ERC, saferra a la cadira com si estigués encolat amb loctite.

Senyors, res de tot això. A sota he annexat la Llei i el Decret que regulen lestatus dexpresident. Larticle 4 de la Llei diu que cobrar el sou dexpresident és incompatible amb cobrar qualsevol altre sou públic, el de diputat inclòs, i que correspon a l?expresident, en cas que es doni la circumstància, elegir quin dels dos sous vols cobrar. I aquí està el quid de la qüestió. El Montilla o cobra com a diputat ras de loposició, 43.697,78 €, o cobra el 80 % del sou de president, 115.224,96 €, i totes les prebendes
que en pengen. Entens ara perquè en Montilla pensa renunciar a l?acta de diputat ? Els motius del Montilla són purament econòmics i interessats, i la resta és propaganda enganyosa, la mateixa propaganda enganyosa a la que ens té acostumats el ja difunt tripartit ens els seus 7 anys de curta, però intensa i explosiva vida. En Pujol i en Maragall, no van haver de renunciar a res, ja que van renunciar a ser candidats, no com en Montilla, que si que anava de candidat, és una lleugera diferència.

I tornant al Puigcercós, no dimiteix pel mateix motiu que en Montilla, però en sentit contrari, i mexplico. El Puigcercós no té res si deixa la política, no té on caure mort. Hauria de tornar a Ripoll a cultivar lhort de casa seva, i daixò no sen viu. Es la gran misèria de la política, has de tenir un coixí de seguretat per quan et van les coses malament, i el Puigcercós no el té. I quan no el tens, ets esclau del sistema, i thas daferrar a la cadira encara que sigui un ferro roent, i si caus, pots fer caure el partit amb tu, ja que no abandones ni a mal de morir, i això és el que li passa a ERC i al Puigcercós, i el mateix que li passaria al Montilla si no hagués estat President de la Generalitat. Aquesta és la pura i cruel realitat, i la resta és bla, bla, bla i propaganda barata com ja he dit abans. Aquestes són les misèries dels membres del ja difunt tripartit.

LEGISLACIÓ (No val la pena que ho llegeixis del tot. No més mira-t’ho per sobre i ja en tindràs prou)

Estatut dels expresidents de la Generalitat de Catalunya
Aquesta Llei té per objecte garantir que els presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, i per tal d'establir també, en el cas que se'n produeixi el traspàs, unes mesures de protecció dels familiars més propers.
Els expresidents de la Generalitat gaudeixen, a partir de llur cessament, del reconeixement, l'atenció i el suport deguts, d'acord amb les funcions i les responsabilitats exercides.
Tractament
Els expresidents de la Generalitat de Cataluya gaudiran del tractament de "Molt Honorable Senyor" i ocuparan el lloc protocolari que oficialment els correspongui, d'acord amb les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Assignació mensual
Les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.
Pensió vitalícia
Els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l'edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.
Incompatibilitats
La percepció de l'assignació i de la pensió vitalícia establertes per aquesta Llei és incompatible amb la percepció d'ingressos resultants de l'exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l'Administració de l'Estat com de la Generalitat, i de l'exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat.
En aquests casos, correspon a la persona interessada d'exercir el dret d'opció.
Pensió de viduïtat
El cònjuge vidu no separat legalment o l'altre membre de la parella, en el cas d'unions estables de parella, d'un expresident o expresidenta de la Generalitat amb dret a pensió vitalícia, té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió. En el cas de mort del cònjuge vidu, la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills menors fins que arribin a la majoria d'edat.
Mitjans i prerrogatives
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya disposaran dels recursos humans i materials, i de les prerrogatives que s'indiquen a continuació:
Tres llocs de treball adscrits al seu servei, amb dedicació especial, assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure nomenament.
El personal que ocupi aquests llocs tindrà la consideració de personal eventual i, si fos funcionari, passarà a la situació de serveis especials, sempre que no optin per continuar en actiu.
Aquests llocs de treball s'inclouran dins la relació de llocs de treball de personal eventual del Departament de la Presidència.
Una dotació pressupostària per a despeses d'oficina, atencions de caràcter social i, si s'escau, despeses per al lloguer d'immobles, en la quantia que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.
*Normativa*
LLEI 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat.* <http://www.gencat.cat/diari/3879/03105090.htm>(DOGC núm. 3879 publicat el 08/05/2003)
*DECRET 195/2003, d'1 d'agost, pel qual s'aprova el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat de Catalunya.*<http://www.gencat.cat/diari/3945/03202053.htm>
(DOGC núm. 3945 publicat el 12/08/2003)
*Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya* *DOGC núm. 3879 - 08/05/2003*
------------------------------
*DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA*
LLEI 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat. *(Pàg. 9297)*
[Sumari <http://www.gencat.cat/diari/3879s.htm#1_11000> || Índex del sumari<http://www.gencat.cat/diari/3879s.htm|| Diaris Oficials disponibles <http://www.gencat.cat/diari/llistas.htm> || Inici <http://www.gencat.cat/diari>]

------------------------------
LLEI 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat.

El President de la Generalitat de Catalunya. Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI
Preàmbul
Catalunya no disposa d'una normativa que, amb caràcter general, reguli els drets i l'estatut dels presidents de la Generalitat que deixen d'exercir les funcions pròpies de llur càrrec, per bé que la Llei 2/1988, de 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, estableix l'estatut dels presidents del Parlament que deixen el càrrec. Aquesta Llei té per objecte garantir que els presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, i per tal d'establir també, en el cas que se'n produeixi el traspàs, unes mesures de protecció dels familiars més propers.

Article 1
Reconeixement, atenció i suport Els expresidents de la Generalitat gaudeixen, a partir de llur cessament, del reconeixement, l'atenció i el suport deguts, d'acord amb les funcions i les responsabilitats exercides.
Article 2
Assignació mensual Les persones que han exercit el càrrec de president o presidenta de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del
temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon l'exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat

Article 3
Pensió vitalícia Els expresidents de la Generalitat, quan arriben a l'edat de seixanta-cinc anys, tenen dret a percebre una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat. Aquesta pensió és compatible amb l'assignació establerta per l'article 2.
Article 4
Incompatibilitats La percepció de l'assignació i de la pensió vitalícia establertes per aquesta Llei és incompatible amb la percepció d'ingressos resultants de l'exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l'Administració de l'Estat com de la Generalitat, i de l'exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat. En aquests casos, correspon a la persona interessada d'exercir el dret d'opció.
Article 5
Pensió de viduïtat
El cònjuge vidu no separat legalment o l'altre membre de la parella, en el cas d'unions estables de parella, d'un expresident o expresidenta de la Generalitat amb dret a pensió vitalícia, d'acord amb l'article 3, té dret, mentre romangui en aquesta situació, a percebre una pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió que estableix article 3. En el cas de mort del cònjuge vidu, la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills menors fins que arribin a la majoria d'edat.

Article 6
Regulació del règim estatutari Correspon al Govern de regular el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat, determinar els mitjans personals i materials que s'han de posar a llur disposició, establir el règim de precedències que corresponguin en els actes públics a què assisteixin i adoptar els serveis de seguretat que es considerin necessaris.
Article 7
Oficina
El Govern ha de facilitar als expresidents de la Generalitat els mitjans necessaris per al sosteniment d'una oficina adequada a les responsabilitats i a les funcions exercides, i la dotació pressupostària per al funcionament ordinari d'aquesta oficina i per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin.
Disposicions addicionals
Primera
A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el límit temporal establert per l'article 2 s'ha d'aplicar també als casos especificats per l'article 1 de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars.
Segona
A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el percentatge fixat per l'article 3 s'ha d'aplicar també als casos especificats per l'article 2 de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars.
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 22 d'abril de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
*Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya*
------------------------------
*DOGC núm. 3945 - 12/08/2003*
------------------------------
*DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA*

- DECRET 195/2003, d'1 d'agost, pel qual s'aprova el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat de Catalunya. *(Pàg. 16172)*
[Sumari <http://www.gencat.cat/diari/3945s.htm#1_11000> || Índex del sumari<http://www.gencat.cat/diari/3945s.htm> || Diaris Oficials disponibles <http://www.gencat.cat/diari/llistas.htm> || Inici <http://www.gencat.cat/diari>]
------------------------------
DECRET195/2003, d'1 d'agost, pel qual s'aprova el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat de Catalunya.
La Llei 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, publicada al DOGC núm. 3879, de 8 de maig de 2003, estableix un mandat al Govern per tal que reguli el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat, determini els mitjans personals i materials que s'hagin de posar a la seva disposició, estableixi el règim de precedències que corresponguin en els actes públics als que assisteixin i adopti els serveis de seguretat que es considerin necessaris.
Per això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller en cap i d'acord amb el Govern,

Decreto:
Article 1Objecte
Aquest Decret té per objecte la regulació del règim estatutari aplicable als expresidents de la Generalitat de Catalunya.
Article 2 Efectes. Els presidents de la Generalitat de Catalunya gaudiran, a partir del moment del seu cessament, de la consideració, l'atenció i el suport corresponent a
qui ha ocupat aquest càrrec.
Article 3 Tractament
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya gaudiran del tractament de "Molt Honorable Senyor" i ocuparan el lloc protocol·lari que oficialment els correspongui d'acord amb el Decret 189/1981, de 2 de juliol, pel qual s'estableixen les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.
Article 4 Mitjans i prerrogatives
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya disposaran dels recursos humans i materials, i de les prerrogatives que s'indiquen a continuació:
4.1 Tres llocs de treball adscrits al seu servei, amb dedicació especial, assimilats respectivament a efectes retributius a un nivell 30 i dos nivells 22, que seran proveïts, a proposta seva, mitjançant el sistema de lliure nomenament.
El personal que ocupi aquests llocs tindrà la consideració de personal eventual i, si fos funcionari, passarà a la situació de serveis especials, sempre que no optin per continuar en actiu.
Aquests llocs de treball s'inclouran dins la relació de llocs de treball de personal eventual del Departament de la Presidència.
4.2 Una dotació pressupostària per a despeses d'oficina, atencions de caràcter social i, si s'escau, despeses per al lloguer d'immobles, en la quantia que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
4.3 Un automòbil de representació amb xofer, proporcionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
4.4 Els serveis de seguretat necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.
Article 5 Assignacions temporals i pensions

Les persones que hagin ocupat el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya tindran dret, a partir del seu cessament, a percebre una assignació mensual i una pensió vitalícia en els termes previstos als articles 2 i 3 de la Llei 6/2003, de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat de Catalunya.
Disposicions finals.

1 El Departament d'Economia i Finances efectuarà les modificacions pressupostàries que siguin necessàries per a l'execució d'aquest Decret.
2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 1 d'agost de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
Conseller en cap
(03.202.053)

RETRIBUCIÓ ANUAL BRUTA.


A PARTIR DE JUNY DEL 201


0


Òrgans superiors


President/a


144.030,12


Conseller/a


108.576,84


Alts càrrecs dels departaments


Secretari/ària general


84.078,50


Secretari/ària sectorial


Director/a general


80.589,54


Càrrecs directius de les entitats


Director/a d'Entitat Autònoma


80.589,54


President/a de la Junta de Govern de l'Institut Català de la Dona


President de l'Autoritat Catalana de la Competència


84.078,50


Director/a de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials


Director/a de la Biblioteca de Catalunya


71.451,98


Director/a Institut desenvolupament Comarques de l'Ebre


69.398,32


Gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat


69.620,08


Director/a Institut desenvolupament i promoció Alt Pirineu i Aran


62.467,96


Personal directiu de l'Institut Català de la Salut


Director/a Gerent de l'Institut Català de la Salut


110.868,24


Director/a de la Direcció de Recursos Humans (ICS)


Director/a de la Direcció Econòmica i Financera (ICS)


90.644,12


Director/a Adjunt/a de Desenvolupament Professional (ICS)


Director/a Adjunt/a d'Afers Assistencials (ICS)


94.434,76


Director/a d'Infraestructures i Serveis Tècnics (ICS)


Secretària Tècnica (ICS)


80.265,22


Director/a de l'Assessoria Jurídica (ICS)


Personal directiu del Servei Català de la Salut


Gerent del Servei Català de la Salut


105.913,40


Gerència de la Regió Sanitària de Lleida


83.152,72


Gerència de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran


75.563,74


Gerència de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona


82.156,48


Gerència de la Regió Sanitària de Terres de l'Ebre


75.563,74


Gerència de la Regió Sanitària de Girona


82.911,50


Gerència de la Regió Sanitària de Catalunya Central


88.180,12


Secretaria Tècnica


72.312,38


Subdirecció


104.005,30


Direcció de l'Organització Catalana de Transplantaments


78.302,56


Direcció de l' Àrea Recursos


97.789,58


Gerència Econòmica i Sistemes d'Informació


78.302,56


Direcció de l'Àrea de Serveis i Qualitat


97.789,58


Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials


83.176,52


Gerència d'Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries


78.302,56


Direcció de l'Àrea de Patrimoni i Inversions


97.789,58


Gerència d'Infraestructures


78.302,56


PARLAME N T D E CATALUNYA

RÈGIM ECÒNOMIC DELS DIPUTATS I LES DIPUTADES

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Reglament del Parlament:

ARTICLE 8. DRETS ECONÒMICS I RÈGIM DELS DRETS

1. Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també

assignacions variables, totes les quals són a càrrec del pressupost del

Parlament i tenen el caràcter d’indemnització per l’exercici de llurs funcions.

2. La quantitat i les modalitats de les assignacions dels diputats són fixades

per la Mesa, dins els límits de la consignació pressupostària corresponent.

3. Les assignacions dels diputats estan subjectes a les normes tributàries de

caràcter general.

4. La percepció de les retribucions de caràcter fix per l’exercici de les

funcions parlamentàries és incompatible amb la percepció de les

retribucions pel fet d’ocupar altres càrrecs públics, amb dedicació plena o

parcial, en els termes i amb les excepcions, si escau, que estableix la

legislació sobre incompatibilitats.

5. Els drets reconeguts per aquest article 8 i l’article 9 s’acrediten fins al dia

de la constitució de la nova legislatura.

ARTICLE 9. AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

1. El Parlament pot establir amb les entitats gestores de la Seguretat Social

els convenis necessaris per a donar-hi d’alta o, si escau, afiliar-hi els

diputats que ho desitgen. Les bases de la cotització, l’acció protectora

dispensada i l’abonament de les cotitzacions estan subjectes a les normes

de seguretat social de caràcter general o especial aplicables.

2. En el cas dels funcionaris públics que per llur dedicació parlamentària es

troben en situació de serveis especials, el que estableix l’apartat 1 s’ha

d’estendre a les quotes de classes passives, si escau.

3. Els diputats que són funcionaris i es troben en situació de servei actiu

conserven el règim de seguretat social que els correspon en l’administració

a què pertanyen, d’acord amb el que disposa la legislació sobre

incompatibilitats.

ARTICLE 12. DECLARACIÓ D’ACTIVITATS I BÉNS

1. Els diputats han de presentar al Parlament les declaracions d’activitats i

béns, d’acord amb el que estableix l’article 16.1.b, segons el model aprovat

per la Mesa i amb el contingut següent:

a) Una declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que

exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen.

b) Una declaració de béns, que ha de detallar el patrimoni de qui declara.

PARLAME N T D E CATALUNYA

2. En el cas que hi hagi cap canvi en la situació relativa a les activitats o als

càrrecs públics declarats pels diputats, aquests ho han de comunicar a la

Comissió de l’Estatut dels Diputats en el termini d’un mes des que s’ha

esdevingut, per tal que la Comissió emeti un dictamen, si escau, respecte a

la nova situació, en el termini de vuit dies. Si el canvi que es declara

consisteix en el cessament d’algun càrrec o activitat, la Comissió no ha

d’elaborar el dictamen.

3. Els diputats han de presentar, abans del 30 de juliol de cada any, una

còpia de la declaració de liquidació de l’impost sobre la renda i el patrimoni

presentada a l’Administració tributària del mateix exercici, o la certificació

de no haver-ho fet, en el cas que no estiguin obligats a presentar-la.

4. L’incompliment de l’obligació establerta pels apartats 2 i 3 pot comportar

la suspensió dels drets econòmics per un període màxim d’un mes,

acordada pel Ple del Parlament a proposta de la Comissió de l’Estatut dels

Diputats, després d’haver instruït l’expedient corresponent i d’haver escoltat

el diputat o diputada afectat.

5. Els diputats han de presentar també la declaració a què fa referència

l’apartat 1.b en acabar el mandat, o en perdre la condició de diputat o

diputada.

6. El Registre d’interessos dels diputats del Parlament recull la informació

facilitada per aquests d’acord amb els apartats 1.a i b i 3 i està sota la

custòdia de la Secretaria General. La informació relativa a les activitats i els

càrrecs és de caràcter públic.

7. Un cop transcorreguts quatre anys de la pèrdua de la condició de diputat

o diputada, les declaracions s’han de destruir.

ARTICLE 25. MITJANS MATERIALS I CONTROL

1. El Parlament ha de posar a disposició dels grups parlamentaris els locals i

els mitjans materials suficients. Els grups parlamentaris també han de

disposar dels recursos humans i dels mitjans materials necessaris per a

exercir amb eficàcia i eficiència llurs funcions, especialment en l’àmbit de

l’assessorament tècnic i el suport administratiu. En aquest sentit, el

Parlament pot signar acords i convenis amb altres administracions en

matèria de personal. Així mateix, ha d’assignar-los, a càrrec del seu

pressupost, una subvenció fixa i una altra de variable, les quals ha de

determinar la Mesa ampliada, tenint en compte la importància numèrica de

cada un d’ells i l’import global del pressupost del Parlament.

2. Els grups parlamentaris han de portar una comptabilitat específica de la

subvenció a què fa referència l’apartat 1, la qual és controlada en els

termes que estableix la legislació que hi és aplicable.

PARLAME N T D E CATALUNYA

RETRIBUCIONS ANUALS BRUTES DELS DIPUTATS I LES

DIPUTADES

Pressupost 2010

I. Retribucions dels membres de la Mesa

Presidència 152.954,34€

Vicepresidències 117.371,20€

Secretaries 95.660,74€

II. Retribucions de la resta de diputats i diputades

(llevat dels membres de la Mesa)

Assignació idèntica per als diputats i les

diputades 43.697,78€

Complements per raó del càrrec (incompatibles entre sí)

Representants dels grups Complement

President 51.129,54€

Portaveu 43.825,32€

Portaveu adjunt 1 29.216,88€

Portaveu adjunt 2 21.912,66€

Els grups amb més de 45 diputats tenen dret a un president, un portaveu, un portaveu adjunt 1 i tres

portaveus adjunts 2.

Els grups de 35 a 44 diputats tenen dret a un president, un portaveu, un portaveu adjunt 1 i dos

portaveus adjunts 2.

Els grups de 21 a 34 diputats tenen dret a un president, un portaveu, un portaveu adjunt 1 i un

portaveu adjunt 2.

Els grups d’11 a 20 diputats tenen dret a un president, un portaveu i un portaveu adjunt 2.

Els grups de menys de 5 diputats tenen dret a un president.

PARLAME N T D E CATALUNYA

Comissions legislatives o creades per llei Complement

President 10.956,26€

Vicepresident i secretari 5.843,32€

Portaveu del grup 8.765,12€

Comissions de seguiment, estudi o

investigació Complement

President 8.765,12€

Vicepresident, secretari i portaveus dels

grups 5.843,32€

Indemnització per despeses de viatge i desplaçaments,

tenint en compte el lloc de residència

Residents a Barcelona ciutat o en els municipis

de l’anterior Àrea Metropolitana 21.605,22€

Residents fora dels municipis anteriors i fins a

80 quilòmetres de Barcelona 28.090,02€

Residents entre 81 i 190 quilòmetres de

Barcelona 30.156,56€

Residents a més de 191 quilòmetres de

Barcelona 30.411,92€

PARLAME N T D E CATALUNYA

III. Subvencions a grups parlamentaris

Grups parlamentaris Subvenció

Convergència i Unió 5.897.747,80€

Socialistes – Ciutadans pel Canvi 4.631.754,40€

Esquerra Republicana de Catalunya 2.818.186,00€

Partit Popular de Catalunya 2.001.934,20€

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra

Unida i Alternativa 1.777.063,40€

Mixt 706.736,80€

Instruccions de la Mesa del Parlament per a l’organització i el

funcionament del Registre d’interessos dels diputats del Parlament de

Catalunya

Antecedents

L'article 12.6 del nou Reglament del Parlament de Catalunya, aprovat el 22 de

desembre de 2005, crea el Registre d’interessos dels diputats del Parlament, que

ha de recollir les declaracions de les activitats professionals, laborals o

empresarials que exerceixen, dels càrrecs públics que ocupen i dels béns i el

patrimoni presentades pels diputats en compliment del que disposen els apartats

1, 3 i 5 del mateix article 12. La regulació reglamentària és reduïda i

l’experiència pròpia i l’evolució en el dret comparat en aquesta matèria

aconsellen determinar els criteris de gestió i publicitat d’aquest instrument, que

contribueix a la transparència de la institució.

Tenint en compte el que s’ha exposat, la Mesa adopta els criteris següents en

l’organització i el funcionament del Registre d’interessos.

I. Funció

La funció del Registre d’interessos dels diputats del Parlament de Catalunya és la

inscripció i el dipòsit de les declaracions presentades pels diputats en compliment

de l’article 12 del Reglament del Parlament de Catalunya.

II. Custòdia i gestió

1. El Registre d’interessos dels diputats del Parlament de Catalunya està sota la

custòdia de la Secretaria General.

2. La custòdia del Registre d’interessos comprèn els actes de gestió següents:

a) Inscriure la presentació de les declaracions i de les modificacions en el llibre

corresponent fent constar el nom del diputat o diputada que la presenta i la

signa, la data i la secció a què correspon.

b) Conservar les declaracions.

c) Ordenar la publicació del contingut de les declaracions i de les modificacions i

l'exhibició d'aquestes declaracions a les persones que ho sol·licitin, en els termes

i d’acord amb el procediment que estableix l’apartat VI.

d) Conservar les còpies de les declaracions tributàries a què fa referència l’article

12.3 del Reglament del Parlament de Catalunya.

III. Seccions del Registre d'interessos

El Registre d’interessos dels diputats del Parlament de Catalunya es compon de

dues seccions:

a) La secció A, relativa a les activitats professionals, laborals o empresarials i els

càrrecs públics dels diputats.

b) La secció B, relativa als béns dels diputats, que ha de detallar el patrimoni de

la persona declarant.

IV. Model de declaracions

Les declaracions, i les modificacions de què puguin ésser objecte, s’han de

presentar conformement al model que aprovi la Mesa del Parlament, el qual ha

de tenir el grau de detall suficient, d'acord amb el contingut de les seccions que

estableix l'apartat III, per a considerar complerta adequadament la finalitat del

Registre d'interessos.

V. Presentació de les declaracions

1. Les declaracions corresponents a la secció A del Registre d’interessos es

presenten al Registre General del Parlament, que n'ha de trametre l’original a la

Secretaria General i una còpia a la Comissió de l’Estatut dels Diputats.

2. Les declaracions corresponents a la secció B del Registre d’interessos es

presenten a la Secretaria General del Parlament, que n'ha d'ordenar la inscripció

corresponent i l'arxivament.

VI. Publicitat i accés

1. Les declaracions corresponents a la secció A del Registre d’interessos han

d'ésser publicades, en la forma que determini la Mesa del Parlament, dins del

mes següent a l’acord del Ple sobre la compatibilitat del diputat o diputada.

2. L’accés a les declaracions corresponents a la secció B del Registre

d’interessos, per a casos concrets i individualitzats, està reservat a:

a) Els membres de la Comissió de l’Estatut dels Diputats que ho demanin

motivadament, amb l'autorització prèvia de la Mesa del Parlament.

b) Els òrgans judicials, en el marc d’actuacions processals, amb la resolució

corresponent i amb l’aplicació de les prerrogatives parlamentàries.

Palau del Parlament, 15 de desembre de 2009