dimarts, 25 d’agost del 2009

Pagès de Ribera

















L'Ampolla 10-8-09





Avui, més que excursió és una passejada, la fem amb el company de fatigues de caminades d’aquest estiu, per cert, i força canalla.
Portem a la canalla a veure cabrits i cabres ben a prop de l’Ampolla. Avui, quan parlo a les menudes de productes del camp, de la terra o dels animals domèstics és pensen que és anar al Super de més a prop de casa, on es compra habitualment, i trobes la llet envasada o les costelletes dins d’un recipient precintat de plàstic.
Anàvem ben preparats, el company caminador d’aquest estiu portava, fins i tot, una lletera. Esperava poder-los-hi ensenyar a les quatre xiquetes que ens acompanyaven com es munyia una cabra i, al mateix temps, veure amb els seus propis ulls que la llet no surt del Tetra Brik del Super, si no que al darrera hi ha un ramader, uns animals i tota una altra feinada abans d’arribar al supermercat.
Arribem a la finca i amb gran alegria per part del pagès que amb tot el dia no té visites i menys una de tan nombrosa com la nostra. I amb mainada pel mig interessats en conèixer per uns moments la vida i miracles de la dura i crua realitat del camp i de la petita explotació ramadera complementada i solapada l’una amb l’altra.













A l’arribar observem com es rega tota la finca amb una bona colla d’hectàrees tota plantada de cítrics, la taronja vol molta aigua, ens explica el pagès. El pagès i jubilat alhora, com la majoria, comenta el calvari i les vicissituds que es necessiten avui pels permisos i dels preus que costa tot. La legalització del pou de l’aigua n’és una prova i la més cridanera és que per una vintena de caps de bestiar ha de fer una paperassa com si tingués una explotació agrícola productora de carn per a tota la comarca. Vint caps de bestiar necessiten la mateixa paperassa que una explotació gran. Està d’acord amb tots els permisos sanitaris, vacunacions i demés, però que hagin d' intervenir-hi enginyers agrícoles i altres tècnics per la formalització d’una burocràcia ferotge, això no li cap al cap ni al pagès ni a ningú.
El preu de la taronja pot anar a 0,10 cèntims d’euro el quilo, la portes al magatzem i quan voldran o hi haurà preu ja te la pagaran i poden trigar 4 o 5 mesos a pagar-la. De l’explotació cabrum sort de la subvenció, de que la major part del menjar dels animals la produeix a la pròpia finca el pagès, en cas contrari, ni per menjar dels animals.
La canalla disfruten, xalen!!. Estan eufòrics de tanta novetat, toquen la pell fina dels cabridets que el ramader els hi ha agafat, han anat a buscar garrofes dels garrofers que hi ha a l’entrada de la finca i les cabres més manses s’apropen per posar-se a la boca un bon àpat.










Els cabridrets més joves salten i estan enjogassats, sembla com si també fessin festa, com les xiquetes invitades a la trobada, l’amo de la finca i del bestiar les tanca al corral i a les menjadores i els hi posa menjar per a la nit.
Se’ns ha fet curta l’excursió, no hi hagut sort en poder veure com es munyia una cabra i veure la llet. El pagès diu que les mares estan alletant els petits i no els hi pot pendre. Ha mort alguna cabra i al tenir força cabridets, la llet escasseja, no se’n pot malmetre ni una gota.













dimarts, 4 d’agost del 2009

Castell de Ciutadilla






























Ciutadilla, 24-7-09




El castell de Ciutadilla http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ciutadilla destaca molt des de la carretera, volia arribar-hi a contemplar-lo de ben a prop. Només deixar el cotxe al poble pregunto a una dona gran acompanyada de la seva crossa el camí per arribar al castell, comenta que n’hi ha dos, el més llarg et deixa veure al llarg del camí i oposat a la part de la carretera, l'altre a prop de l’església, les escales mig tapades d’herbes, des d’un altre vessant és contemplen més les entranyes del castell.
Ciutadilla http://ciutadilla.ddl.net/principal.htm, té uns 200 habitants i ben comunicada amb Tàrrega i Montblanc. Avui hi ha parelles joves del poble que han decidit tornar a Ciutadilla en aquest poble de la Vall del Corb, http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_del_Corb.
Una volta arribats al castell http://ciutadilla.ddl.net/aacc/inici.htm, és un castell majestuós, havia de tenir la seva importància, extret dels amics del castell de Ciutadilla: “L'esvelta i quasi quadrada torre, assentada sobre la roca, dóna fesomia a la silueta del castell i del poble, es dreça com elevat sentinella sobre la vall del riu Corb i és potser el més encimbellat mirador de l'Urgell. Les primeres notícies sobre el castell són del segle XI. L'element més remarcable de la grandiosa construcció, i que avui podem contemplar amb tota l'esplendor, és la gallarda i altíssima torre de l'homenatge. La construcció de la torre sembla que cal situar-la, almenys en la part alta, als segle XVI quan els Guimerà, per tantes centúries senyors del castell, del poble i del terme de Ciutadilla, transformen el castell en magnífic palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa. Trobem els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en quasi totes les comtesses bèl·liques del país. Després d'una gran saga de Gisperts aquest il·lustre llinatge, s'acaba al castell de Ciutadilla, casal i bressol d'aquesta casa, amb la figura de Ramon de Guimerà, personatge que ocupa un bon lloc en la història de Catalunya”







Parlo una bona estona amb un home de conversa fàcil i a part de ratificar que hi ha joves del poble que tornen, encara que només sigui per dormir, ja és molt per conservar el poble. Malgrat tot, ell té granges i igual que l’agricultura passa per un moment complicat. La vinya va en decadència, la casa Torres només li comprarà una collita de raïm d’una a finca, de les altres finques de raïm, no sap què en farà. Un amic del seu fill que té dues granges s’ha posat com a meta fins a final d’any, si no s’apuja el preu, tancarà les dues granges que porta, no pot aguantar més tantes pèrdues.







Passejant pel poble miro una antiga caserna de la Guàrdia Civil, a prop de les piscines, ara està tancada, l’Ajuntament la fa servir per desar-hi estris per les obres i de magatzem municipal, havia tingut fins a onze guàrdies. Pel davant d’una casa rural, estanc, botiga, carnisseria.... Ciutadilla té piscina i això vol dir que els mesos d’estiu hi ha bullici a l’entorn de la piscina, joves amb motos, bicicletes i a peu hi van a diari.
Donant un tomb per Ciutadilla on hi ha cases ben arreglades, hi ha gent prenent la poca fresca que hi fa, entro a refrescar-me al cafè del poble, hi ha dues taules ocupades de persones grans jugant a cartes, les taules antigues, tot net i curiós, fullejo el setmanari El Temps, a punt de complir vint-i-cinc anyades, quin gaudi, cansat i suat... poder prendre una cervesa, patates i amb tota la tranquil·litat del món.







diumenge, 2 d’agost del 2009

Alls de Belltall







Belltall 24-7-09





Des del camí de Forès en direcció a Belltall, passa un tractor i el seu remolc carregat de blat, ja deuen ser les ultimes tongades, el terme ja està bona part segat. Agafo el camí en direcció a Belltall, http://www.belltall.net/belltall.htm, la població és coneguda per els seus alls. En aquesta època de l'any ja estan enforcats o almenys no he vist a ningú enforcant, és tot un art veure com els enforquen. He trobat aquest vídeo i pot ser il·lustratiu http://es.video.yahoo.com/watch/5444114/14331945, només hi ha hagut sort de veure esteses d'alls penjats per a la possible clientela que passen per la carretera, la qual és un bon reclam publicitari.





L'all de Belltall i principalment pel clima és d'un gust fi al paladar http://www.gastroteca.cat/ca/productes/all_de_belltall, serveixen per donar un toc especial a infinitats de menjars http://www.gastroteca.cat/ca/receptes_producte_result.php?n=2626,
A part dels alls, el cereal és encara el principal producte de Belltall http://www.passanantfoto.cat/niv3.php?id=55#. Passejant pel poble, feia anys que no ho feia, fa calor i hi ha poca gent al carrer, de fet és aviat i la calda no ajuda a sortir de casa.


Trobo un parell d'avis asseguts a un pedrís esperant que pugi la marinada, els hi dono la bona tarda i principalment parla un, l'altre, assenta bona part del que diu el seu company. Tenen ja més de 80 anys i ensenya una capsa de medicament embolicat amb paper de farmàcia, “mira si ens cuiden que ens porten els medicaments a casa i tot”, diu. Ara, que ens cuidin perquè quan faltarem nosaltres ja no hi quedarà ningú en aquests pobles. I aquí comença una exposició del que eren aquests pobles i del que són avui. Hi havia hagut 500 habitants a Belltall, avui, a l'hivern devem quedar de 30 a 40 persones i tots vells, repica el company de pedrís.




Pregunto perquè aquesta despoblació gradual i posa un exemple força entenedor, fa molts anys es començava a segar el dia de Sant Jaume, demà, i el preu del quilo de blat costava el mateix que un quilo de pa, avui, un quilo de pa costa 2,50 € i el quilo de blat costa 24 pessetes (0,144 €), 17,36 vegades menys de diferència, com s'ha de guanyar la vida el pagès amb els preus del gasoil, adobs, fertilitzats, maquinària.....És una dada que posa la pell de gallina, però certa, al preu del quilo de pa ben segur els pagesos s'hi guanyarien la vida. El nostre interlocutor ja ha segat, han estat nou dies.
A Belltall hi havia hagut cinc barbers, abans només ens afaitàvem el dissabte, explica, dues botigues de queviures, cafès, taverna, ferrer, fuster, capellà tot el dia amb dues misses el diumenge.
El seu fill és taxista a Barcelona i majoritàriament els que han marxat venen algun cap de setmana i el mes d'agost, el penúltim diumenge d'agost hi ha la festa major, és quan hi ha més persones al poble.
A part del seu fill taxista a Barcelona, actualment n'hi ha tres de Belltall hi havien hagut 11 taxistes a Barcelona (!)
A part d'alls i cereals, poca cosa és pot fer, el seu sogre de Guimerà sempre li deia: Si que sou pobres per aquí dalt que només feu una collita a l'any, a Guimerà, Ciutadilla..es feien tres o quatre collites, de cereals, olives, ametlles...
La gent jove ja ha marxat i al fallar la indústria de la zona, han anat a buscar-se la vida fora de la vila.


Ara és un bon temps per desplaçar-se fins a Belltall, trigar i comprar alls de la collita i visitar els racons d’aquest poble de la Baixa Segarra. http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Segarra.