dissabte, 27 de març del 2010

Línea 902? No, gràcies!










Els que hem de telefonar sovint algun número de telèfon 902 i als 901, veiem com les companyies ens aixequen la camisa, ja no ve d’un pam.

Gas Natural, Endesa, Telefonica, La Caixa, entitats asseguradores, financeres, ei, no s’ho perdeu i molts departaments i organismes públics també, cases de programes informàtics tenen un 902, diuen per donar una millor atenció al client, estan de broma oi? Ja podem començar a riure.

Avui, moltes persones tenen línia ADSL el que vol dir que les telefonades d’àmbit estatal són gratuïtes, o això et fan creure, i amb la quota que et cobren al mes ja poden estar cobrades. Les grans multinacionals, trusts, grans companyies i especuladors de torn, volen treure’n més suc encara, no en tenen prou d’haver exprimit al pobre usuari, ara fent-li pagar un suplement per telefonar a aquestes línies, els propietaris d’aquestes línies cobren una part de d’aquest cost. Oh, i que us pensàveu on era el negoci?

Quan telefones a alguna d’aquestes grans companyies de subministrament et poden tenir pel cap baix mitja hora, et passen a quatre o cinc operadores, normalment costa entendre’t, normalment parlen el seu espanyol tancat, envers un pobre i macarrònic catanyol mires de sortir-ne dignament, de tot plegat pot sortir una barreja allargant encara més la conversa, però coi, pagues tu.

La sort que a Internet hi ha de tot, alguns ho descobreixen massa tard, però la gent es va espavilant, avui un amic i una companya de feina han passat una adreça on et diu l’equivalència d’un 901 o 902 a un número fix, el que vol dir que la telefonada et surt gratuïtament. El cost d’aquestes telefonades, segons Telefonica és: 901 = 3 cèntims el minut i 4 cèntims trucada, i el 902 = 6 cèntims el minut i 8 cèntims per trucada, si anem a sumant les telefonades diàries que hi ha, quina estafa per la majoria i quin benefici complementari més bo per ells, oi?

Per evitar-ho, s’ha d’entrar a aquesta pàgina: http://wiki.nomasnumeros900.com i fa l’equivalència a número fix i del 901 o 902.

En una aproximació rapida comprovant factures mensuals d’una empresa petita s’ha comprovat un cost aproximat de 8 a 10 € mensuals, quants milions a l’any ha de tenir aquest cost?




Quan veus aquestes injustícies, vas a escampar la boira, a caminar una estona a veure si es troben alguns espàrrecs per fer una truiteta, seure, fer un glop d’aigua, gaudir de la primavera i del bosc, que dit sigui de pas, està imponent. Ei, de moment sense haver de demanar permís, ni telefonar a un 902, quin goig, no?







diumenge, 21 de març del 2010

La primavera






Avui ha començat la primavera, i aquesta és una estació que dóna trempera i ganes de viure aquest nou cicle amb il·lusió, força, empenta, ganes de menjar-se el món....deixem enrrera la foscor de l'hivern. La primavera la sang altera, diuen, i que duri!
Aquesta cançó del Jaume Sisa l'hem escoltat mil cops, i no cansa.





I aquestes fotos s'han fet avui. Els ametllers donen la benvinguda al nou temps, aquest any una mica més retardats i a més malmeses moltes flors, el fred i la neu les ha matat. No s'ha pogut gaudir d'un espectacle únic, però si mireu atentament, a les rames dels ametllers encara hi ha les ametlles de l'any passat. Vol dir alguna cosa això, oi?



divendres, 12 de març del 2010

Gana de neu




12 de març de 2010


Tota la setmana fent un fred de rigorós hivern, tenia ganes de blanc, de neu. He dinat de presa, carretera i manta, cap als Comalats. A mesura que anava arribant a Forès, pintava bé, feia un bon aspecte, bona blancor. Fins a dalt del mirador s’hi pot arribar bé, xipoll, aigua de neu que és desfà i el temps és quiet, per tant, bona tarda.

No hi ha massa temps, com és costum, i avui em sap greu, és un dia per gaudir-lo en plenitud. Avui s'ha de dinar ràpid, amb un embut, i al posar-m’hi aviat, tinc temps de fer un max mix, entre el cotxe i a peu.






He caminat fins a La Pobla de Ferran, i ha valgut la pena, el paisatge i el temps han acompanyat de valent. Una excursió, curta, intensa, nova, plena de blanc...




Els caramells que encara pengen de les teulades, i regalimant l'aigua que és va desfent, feia lustres que no ho veia. Quin goig, quina passada, m'hi hauria estat hores contemplant-ho.










He xafat neu com un nen, llàstima que el temps ha passat volant...I la neu va desfent-se, s'acomiada d'aquest paradís que s'hi ha instal·lat en els darrers dies.







Els arbres fruiters, el cirerer, les dues pruneres i l'albercoquer, bé gràcies, han aguantat ben espadats la tempesta de neu. Bon auguri.




Fins la propera, neu.