Taxi vs. VTC (iII)

Fa poques setmanes, en un viatge a Las Vegas i Califòrnia, com que anàvem quatre persones, vam decidir no agafar el transport públic perquè vam suposar que seria més llarg i possiblement hi hauria poca diferència de preu. Utilitzaríem una d’aquestes plataformes de vehicles de transport amb conductor.  En definitiva, vam fer tots els trajectes a peu o amb VTC,  i l’experiència la podem qualificar amb una nota molt alta.

Vam fer els desplaçaments amb una de les companyies més conegudes: Lyft.

Aquí teniu l’enllaç a la Wiquipèdia en què s’explica què és Lyft: https://es.wikipedia.org/wiki/Lyft

A la fitxa hi posa:   Seu principal: San Francisco, Califòrnia, Estats Units

Fundació: juny de 2012. Director general: Logan Green (juny de 2012)

Ingressos: 1 miler de milions USD (2017) Fundadors: Logan Green, John Zimmer

 

 

Has de donar-te d’alta i baixar-te l’aplicació al mòbil, una operació que es fa en pocs passos, molt senzilla. Poses les teves dades, el compte corrent per pagar el viatge i poca cosa més. Quan demanes un servei de VTC, al cap de pocs segons t’informen del vehicle que hi ha més a prop de la teva zona, del lloc de destinació, del nom del conductor i de la marca, model i matrícula del vehicle. I, molt important: et calcula el temps aproximat de trajecte i el preu final, un preu que no es modifica per cap circumstància; abans de pujar al cotxe ja saps quin preu pagaràs pel servei. Això vol dir que no es paga amb diners en efectiu, sinó que el càrrec arriba al compte bancari donat.

Es tracta de vehicles impecablement nets, música sense estridències de cap mena...; alguns fins i tot t’oferien aigua i llaminadures. En finalitzar el servei, pots qualificar el conductor amb la nota oportuna (puntualitat, amabilitat...). Se suposa que aquestes dades han de servir per millorar-los la seva nota o de cara a possibles gratificacions per la seva tasca a l’empresa. Un conductor, simpàtic, ens va dir: “Poseu-me una nota alta, que és el primer dia que treballo per aquesta empresa!"., Abans treballava per Uber, una altra empresa important de VTC. Alguns vehicles deuen poder treballar indistintament per les dues companyies ja que al vidre frontal hi porten dos cartellets.

L’espera del vehicle després de demanar-lo era d’uns 2 ,3, 4 o... 5 minuts com molt, excepte en un cas, però érem als afores, a la sortida d’un museu, i hi havia dotzenes de persones cercant un transport d’aquestes característiques (en aquest cas l’espera va ser d’uns 20 minuts, aproximadament). Per tant, aquestes empreses han de disposar d’una flota gran per a ciutats importants, i també deuen valorar-ne les necessitats: si és una ciutat turística, el negoci deu tenir moltes més possibilitat d’èxit.         

Un bon exemple, més tècnic i no tan pràctic com l’exposat aquí,  l’explica l’economista Miquel Puig a l’Ara el 8-2-2019. Hi exposa el cas concret de Nova York, i és un article molt interessant:

https://www.ara.cat/opinio/miquel-puig-regular-VTC-tecnologia-salari_0_2176582517.html

En definitiva, una molt bona experiència i recomanable l’empresa VTC. Compareu, analitzeu i si podeu, escolliu el millor servei. 

 

   

Taxi vs. VTC (I)

Sense voler polemitzar, s’explicaran dos relats viscuts directament. Algú no s’hi sentirà identificat i altres sí, com tot en aquest món de mones. Un, fa uns anys i l’altre fa, només, setmanes. No és una ciència exacta el que s’hi conta; són dues cròniques i realitats provades com a usuari o client, simplement.  

La primera de les dues experiències té lloc a Barcelona, fa anys. Qui no ha agafat mai un taxi a Barcelona? L’experiència dels quatre o cinc taxis és la mateixa. Pel que fa a l’estat del vehicle, la nota era clara: havia de millorar, i pel que fa a la nota del professional, també: encara més. Alguna persona pot pensar: devia ser mala sort. Potser sí que només toca el rebre a alguns i a altres, no...

Abans de posar un peu al vehicle, un aparell anomenat ‘taxímetre’ ja et deia el que costava ocupar-lo i asseure’t. Molts devíem pensar “abans de donar-te el bon dia ja et diuen a comptar a partir d’aquesta quantitat, afegir-hi el recorregut a partir d’ara”.  Algun seient de pell sintètica d’on costava aixecar-se i tot de tan brut i enganxifós com estava. Dels casos provats, cap taxista parlava la llengua del país; a més, havies de canviar d’idioma ja que, si no t’entén, a veure si et porta a l’altra punta d’on vas. La ràdio (ui, la ràdio!), a tota pastilla. La Cope, la cadena totpoderosa dels capellans, creant el contrari de simpatia, empatia o fraternitat, a tort i a dret. És el  que predominava aquells anys: la ràdio intransigent i explosiva era una peça més de l’entramat de mitjans de comunicació indecents, manipuladors, immorals, mentiders. Els destralers de la caverna feien furor: Jiménez Losantos, César Vidal, Luis Herrero... i acompanyaven el taxista. Mentrestant, l’ocupant havia de suportar estoicament tota la bilis i els improperis. Això d’aquests mitjans amb un discurs pamfletari no ha canviat; possiblement fins i tot s’hagi ampliat, amb més agressivitat i tot.   

 

Quan informaves el taxista del trajecte, tot i no conèixer Barcelona, algun cop t’adonaves que t’hi portaven pel camí més recargolat i llarg. Si deies alguna cosa, era que hi havia obres al carrer principal. No fallava mai. No sabies la durada ni  el preu aproximat del trajecte. Tampoc quin conductor et trobaries: si tindria bona conversa, si seria amable, si tindria oberta la seva ràdio i el seu programa...Tot era una incògnita i, per pura necessitat, havies d’agafar aquest tipus de  transport (calia arribar a l’hora al metge o a altres gestions burocràtiques a la ciutat).

La narració anterior, ja ho he dit, té uns anys. Aquesta que explicaré ara és de fa uns mesos, a l’aeroport del Prat. Al deixar el vehicle a l’aeroport, venen a buscar-lo operaris d’una empresa que fa aquest servei: aparquen i guarden el cotxe i te’l retonen el dia que arribes del viatge. Tornem i un conductor ens torna el cotxe que havíem dipositat feia uns dies a la seva empresa. Ens lliuren el vehicle el dia assenyalat, previ avís que havíem arribat.

Aquell dia de vacances hi havia vaga de taxistes.  Mobilitzacions reivindicant un espai on creuen que només poden actuar ells, o els altres, però amb limitacions. Sí, deuen pagar llicències astronòmiques, però no es pot defensar amb la força el monopoli i el ludisme. Això en l’actualitat sembla que no lligui amb la realitat, i una cosa i l’altra són incompatibles. 

Al vehicle que anava davant nostre, i més concretament al xofer, el van envoltar unes vuit o deu persones taxistes, i van començar a donar-li cops de puny amb total impunitat i amb molta agressivitat. El pobre operari que va tornar-nos el cotxe, esporuguit, va dir-nos: “poseu les maletes ràpidament al cotxe i marxeu!”. Segurament devia pensar que, després del primer, li pot tocar al segon. 

Càritas Interparroquial de Valls

 http://valls.radiociutat.com/2019/03/11/batecs-al-vent-amb-jordi-tudo-parlem-amb-delfi-vives-de-caritas-interparroquial-de-valls/ 

http://valls.radiociutat.com/uploads/2019/Batecs_Al_Vent/20190307BATECS_CARITAS.mp3

Batecs al vent, l’espai solidari de Ràdio Ciutat de Valls, una mà estesa als col·lectius més vulnerables de la societat. Presentat i conduït per Jordi Tudó.
Avui comptem amb la presència de Delfí Vives, de Càritas Interparroquial de Valls, una entitat que porta a terme una munió d’activitats per a les persones més desfavorides que viuen entre nosaltres, i necessiten unes atencions bàsiques. Entre d’altres, hi ha servei d’acollida, distribució d’aliments, ajuts pel lloguer, ulleres, electrodomèstics, orientació laboral, formació agrícola, tallers de formació i ajusts a l’escolarització.
Desenes de voluntaris aporten el millor dels mateixos per oferir-ho a les persones més necessitades. Treballen desinteressadament per millorar aquesta situació i posen el seu granet de sorra, el qual és com un repte per canviar la situació de pobresa que viu aquesta societat d’avui.