dilluns, 27 de juny del 2011

Manel

A l’hora en punt de la nit de Sant Joan, diada nacional dels Països Catalans, tot un detall poder anar a veure i escoltar aquest fenomen musical dels nostres dies, i un dia tan assenyalat. Entrada lliure en un marc atractiu amb la silueta del campanar de Sant Joan al fons, tot a punt per gaudir d’aquest esdeveniment. Les crítiques deien sobre uns 5000 espectadors, difícil de comptar, però sí molta gent.

Costa d’entendre el fenomen social del grup musical “Manel”, seria digne de ser estudiat a fons. http://ca.wikipedia.org/wiki/Manel_%28grup%29

Persones de totes les edats, xiquets, xiquetes de curta edat a l’espatlla dels seus pares, adolescents jugant a fer manetes mentre sona la música del grup, persones amb cabell canós o sense, i també jugant com adolescents. Fins i tot avis. Un espectacle per a tots els públics, amb més èmfasi baix que dalt de l’escenari.

Quan llegeixes que a tot arreu on van es penja el cartell de les entrades esgotades, que molta gent es queda a fora. Quan veus que molts saben les seves cançons, i les canten, un fenomen digne de valoració. Si voleu revisar algunes de les lletres de les cançons: http://www.kumbaworld.com/?q=node/9&idautor=1492

Havia escoltat el seu primer disc dotzenes de vegades diferents cops, i el segon potser més, i costa de trobar una explicació aquest fenomen del grup barceloní, dels que no hi ha cap membre que és digui Manel. A l’assistir al primer concert dels Manel, encara et reafirmes més en que és un fenomen, difícil d’entendre. Seria més ajustat valorar-los havent estat ben asseguts en un teatre amb bona acústica. A peu dret més d’hora i mitja, cansen. Un queda esmaperdut de la manera de fer gran una cosa que potser no ho és tant. La Viquipèdia a la primera ratlla al parlar del grup diu “les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català” No fotem, pel broc gros. Fins ara música d’arrel tradicional pensava que la cantava la Maria del Mar Bonet, Al Tall i d’altres que realment fan servir instruments, músiques i lletres tradicionals.

Evidentment un cau en el parany de comparar-los amb uns altres mítics com en Llach o el Serrat en les seves primeres cançons, i més quan diuen que els tres han estat supervendes a l’estat http://ca.wikipedia.org/wiki/10_milles_per_veure_una_bona_armadura Malgrat les distàncies, no hi ha color. L’evolució de tot plegat, de que tothom té el paladar més fi, sembla poc comparable. Potser feia falta un grup o cantautor que simbolitzés alguna cosa més que els altres, un grup líder.

De tot el repertori, barrejat del primer amb el segon treball, tres o quatre amb lletra i música amb trempera, la resta cançó melòdica-relaxant-per-anar-a-dormir-aviat. Potser és esbiaixat parlar així, per l’indicat de la falta de bona acústica i bones condicions d’un teatre, sonoritat més adequada i ben asseguts. El resultat final, deu guanyar molt. Com em deia fa anys el gran Salvador Escamilla, hi ha molts grups i cantants “sense suc ni bruc” Potser falta una mica de suc i bruc.

Al marxar quan encara tocaven la darrera peça, ja no volia esperar-se més, tota la nit ha rondinat, la meva acompanyant molt especial amb menys de 8 anys. Li pregunto, a veure tu que t’agrada la música, valora’ls de l’1 al 10, quina puntuació els hi donaries. Un 5. Ho has dit molt ràpid això. Va allargant-ho molt, un 7.


Aniversari http://youtu.be/HdakJQth7Sw

Boomerang http://youtu.be/uw3IoBlJ6Nw

Benvolgut http://youtu.be/yoC3580THrc