divendres, 23 d’octubre del 2009

De l’Ampolla al Perelló (i III)







































































































































































































Una part de pisos ja degradats a la urbanització de Cap Roig i no tenen ni quatre anys, quaranta-vuit pisos, 48 habitatges fets per Incasòl, amb els seus garatges i locals comercials corresponents, és a dir la Generalitat, és a dir amb diners de tots els contribuents, estan buits i malmetent-se. Algú sap què passa aquí?





Quan vas apropant-te no sents ningú, només el soroll del calçat i la teva respiració, als pisos de la Generalitat hi ha portes de l’entrada obertes, finestres trencades, persianes tortes, xafades i rebentades. Després de quatre anys quan decideixin de fer-hi alguna cosa, ja s’hauran de reformar, qui ho pagarà tot això? Qui és el responsable polític que ha autoritzat tot això? Mai de la vida, aquí no hi ha responsables de res.








En aquests pisos d’Edigsa només hi viu una família quatre dies a l’estiu. Potser abans de final d’any n’hi haurà una altra...
Els que van idear aquesta urbanització amb els habitatges, no sabien que era una urbanització allunyada del cas urbà, i que la gent necessitaria el cotxe per tot? Tampoc sabien que per construir 48 habitatges amb diners públics haurien d’estar ja ocupats?
Qui és el responsable d’aquest desgavell?
Una altra part que fa mal a la vista, per l’esquelet sense acabar i encara més per la proximitat a la platja es la promoció començada i segons consta en el cartell és TEYCO qui hauria d’haver acabat aquesta part de construcció. Qui va autoritzar a fer tants habitatges i ara que no els acaben?





Passejant per aquesta urbanització fantasma i ho he fet força vegades aquest estiu, només un dia he trobat una persona i li vaig preguntar com s’hi viu en una urbanització fantasma. Hi ha tant poca gent residint-hi el mes d’agost, una família uns pocs dies, imagineu-vos com ha d’ésser la resta de l’any...





Una altra per explicar, a pocs metres de l’Ajuntament de l’Ampolla hi ha un edifici de 217 habitatges, 12 d’alçada, un monstre a quilòmetres de distància ja es veu. Acabat no deu fer ni dos anys, no hi havia una normativa de no poder edificar més de cinc pisos d’alçada? El radar no ha funcionat aquí tampoc.





Massa misèria ens envolta i si surts del camí traçat és veuen massa anomalies, per això la majoria no surt del camí ben marcat, igual et pots perdre o prendre mal.
Sort que encara trobes alguna caleta solitària, algun racó sense ningú, on poder remullar-te una mica i amb la mínima indumentària possible. Millor amb només un bon calçat per les roques, molt millor. Acabant l’aigua ja calenta que resta a la motxilla, intentar de desconnectar, respirar, carregar piles, veient com passa l’estiu...










divendres, 16 d’octubre del 2009

De l’Ampolla al Perelló (II)






















L’endemà d’un dia de pluja l’olor és intensa. Un enòleg diria que se senten olors de maduixa, vainilla, flors del bosc...no sé distingir tantes olors, però aquesta de la pluja generosa sobre una terra assedegada és bona, agradable, intensa...


Els dominguers fan mal a la vista i a l’oïda, però una altra cosa que fa més mal, és veure al llarg dels vint anys que he anat fent aquesta ruta, la construcció salvatge la qual ha fet autèntics desastres parlant amb molta suavitat. Hi ha unes construccions bèsties que fan no només mal a la vista, fan mal a l’ésser viu i han malmès part del patrimoni natural que hi havia, i només fa uns quants anys. Per cert, això no ho ha destrossat el “desarrollismo franquista” això ho han malmès quatre vividors que s’han venut per un plat de llenties, que deia aquell. I amb el vistiplau de totes les administracions que haurien de saber posar fre a on no n’hi hagut. Aquí no han funcionat els controls dels radars, llàstima.



No sé si fan les mides, les distàncies o no, ni interessa, però que s’ha malmès el paisatge en uns quants anys cap aquí no hi ha cap dubte. Què hi fa i qui ha autoritzat a pocs metres de l’aigua l’Hotel de Cap Roig? Per què tanta alçada? Era un paratge ple de finques de garrofers i ara a quilòmetres i quilòmetres hi ha el monstre intrús aquest plantat allà com si algú l’hagués invitat en aquesta festa diària.


Una altra joia de la corona, d’espines però, és a la mateixa urbanització de Cap Roig, la part nova, la part que s’ha autoritzat més recentment, i també visible a quilòmetres enllà a primera línia hi ha blocs i blocs d’apartaments buits i una bona part només amb la carcassa feta, aquí els han agafat amb els pixats al ventre a uns, els privats, i els altres l’administració. Pel que es veu aquesta última, no té ni idea d’on s’ha de construir, ni les necessitats de les persones, i és vàlid edificar a tot arreu i a qualsevol preu.
La major part de mortals han de suportar una urbanització fantasma, feta amb diners públics, una part d’edificis només amb l’estructura muntada i l’altra bona part per no dir tota la part d’apartaments per vendre o llogar, i abans d’ésser habitats ja estan deteriorant-se i malmetent-se tots solets.




Anem a pams, la urbanització de Cap Roig, és al límit de l’Ampolla, aquí es va lluitar molt per la segregació en el seu dia del Perelló, era una reivindicació històrica la platja de Cap Roig, urbanització de luxe, on la part antiga són xalets d’alt refinament i des de fa uns anys s’ha fet una ampliació de la urbanització.
La urbanització dels terrenys l’ha fet Incasòl, organisme públic de la Generalitat, la qual deu treballar amb diners dels administrats, on s’haurien de fer habitatges allà on hi ha demanda. N’hi ha aquí o n’hi havia? La prova està a la vista.



dilluns, 12 d’octubre del 2009

De l'Ampolla al Perelló (I)













































































Des de fa anys, una de les excursions clàssiques de l’estiu és anant vorejant la costa, des de l’Ampolla i fins al terme del Perelló, Morro de Gos o Santa Llúcia. Algun cop amb més hores i més força s’ha arribat fins al terme de l’Ametlla, aquest any no.
Fer el trajecte rodejat de natura, bosc mediterrani, un paratge tan extraordinari i comprovar-ho any rere any, passejant vorejant el mar, amb alzines, garrofers, romaní pansit i trist per la falta d’aigua, pi, per una banda, i per l’altra veure el mar, les diferents cales... és una desconnexió de la rutina diària de la resta de l’any.













Més enllà de Morro de Gos, en direcció a l’Ametlla, fa anys que observo unes pintades que no poden ser les oficials que marquen el GR, hi ha X prohibint passar pel camí, pintades barroeres, mal fetes i molt seguides, en pocs metres n’hi pot haver tres o quatre. Potser hi ha algú que no vol que és passi per davant de la seva finca? Qui ho controla això dels GR i els camins originals? Hi ha algun lloc que és un autèntic perill passar i els malpensats diem que algú va fer anar la pintura vermella i blanca per desviar el camí primitiu.





















Amb el pas del temps, i dels anys ençà hi hagut un canvi d’àvids importants. Fa uns anys no trobaves ningú anant a caminar, tant als arrossars al pla o per la costa, com a molt hi havia quatre penjats que anaven d’excursió. Avui, sembla un mercat a cost baix i els caps de setmana ja pot ser perillós i tot anar a fer una caminadeta. Famílies, amics, coneguts i agregats, gossos desfermats, això és com un aplec, crits i soroll. Ep!, no s’havia de respectar la natura?, que cony, no saben que és això!.
A la primera platja petita i tranquil·la, fins que ha arribat la invasió, on aquí plantaran el seu quarter general, taules, para-sols, estesa de cadires, jugaran a cartes i faran el màxim de xivarri possible, el gos, important!! es banyarà quan li roti, i quan surti, millor està ben allunyat del pelut. Aquests dominguers són un perill.

















Algun aprenent de pescador esporàdic s'apoltrona a la cadira, carregat de material, llaunes de cucs, d’hams, nevera, cerveses, ampolles, llaunes, plàstics de tot tipus, i ho deixaran escampat i empastifat per la roca. La roca sense tenir-ne cap culpa ha de suportar aquests impresentables aprenents de pescador, millor dit, no arriben ni aprenents de res, molts ni de persona. Aquí també haurien de posar radars i càmeres.













Aquest estiu els vestits de neoprè amb les bombones d’oxigen al coll també s’ha portat força. És veu que a l´hivern amb un curset accelerat de busseig pot fer miracles. El que no s’ha portat gaire, i que duri, però algun cop s’ha vist i millor no repetir-se massa, és al mig de la platja a Cala Maria per ser més exactes, un 4x4 amb remolc al mig de la platja, han descarregat una moto d’aigua, això ja és massa!! els cops de colze i la prepotència del puc més que tu, s’ha incrustat, està instal·lat ben a prop nostre.







diumenge, 4 d’octubre del 2009

Figues i móres

























































































Forès, 2 d'octubre de 2009







La passejada d'avui no té res d'especial, potser que fa un temps d'estiu a primers d'octubre, i per aquestes terres dels Comalats, això ja és força excepcional. Només al deixar el cotxe a prop de la bassa, enfilo la carretera que porta cap a Conesa. Ben a prop de la sortida, una immensa figuera, la qual he mirat tants cops, avui està plena de figues, aquelles que han caigut a terra, i que són seques estan boníssimes, dolces com la mel. Avui, no era gens especial, i ja ha valgut la pena, només a la sortida mateixa. Potser serà un bon dia avui, penses, això de trobar aquesta joia de la corona en forma de figues dolces....




































Continuem el trajecte, els molins que en el post del 3 de juliol de 2009, ja en parlava, ja estan a ple rendiment, en tres mesos clavats, ja estan fent la seva feina. Hi havia pressa de posar-los a funcionar, i amb el soroll que fan, zaas, zaaaas..no és el mateix caminar escoltant el silenci o veient que t'observen uns monstres de ferro i al damunt et rebufen a l'oïda, zaaas, zaaas, les seves pales fan el seu trajecte. Em perdo per dins d'un bosc tupit i verd, amb aquella olor penetrant de fulles, molsa.... Fa pocs dies ha plogut força, els peus sembla que caminin pel damunt d'una catifa i l'olor és extraordinària.














































Seguint el camí trobo móres, deuen ser les darreres de la temporada, grosses, fresques i ben gustoses. Al darrera observen els molins amb les seves pales, és un espai nou. Haver passat per aquí tota la vida sense que ningú t'observi i ara aquests intrusos....

























La terra es comença a preparar, els pagesos llauren i abonen, de fet bona part del trajecte, l'abonament també és nota, però això és per un bé de la terra i sempre s'ha fet. Com canvia aquest paisatge amb les diferents èpoques de l'any.Una curiositat i que no havia vist mai, ja ben a prop de l'entrada de Conesa, una finca gran hi deuen fer extraccions de pedra, hi trobo unes rases profundes i palets amb pedra ben posada, sembla que està preparada i embalar per a ser comercialitzada. La pedra que està colgada de fa segles i que deuen fer l'extracció per a la venda per a la construcció, inclús aquí s'ha de fer una pedrera, abans si devia plantar alguna cosa, ara dóna més la pedra que el que s'hi pugui plantar....
















Al marxar, des del mirador de Forès, ja deia que hi havia una premonició de que hi hauria alguna cosa interessant avui, una lluna plena, amb un cel ras, algun grill, observa la quietud, la calma i la pausa d'aquestes pedres solitàries.