divendres, 14 de setembre de 2012

La societat civil empeny

Han passat unes hores de la gran manifestació pels carrers de Barcelona de l’11 de setembre, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana http://ca.wikipedia.org/wiki/Assemblea_Nacional_Catalana i sota el lema Catalunya, nou estat d’Europa. http://www.google.es/search?q=Catalunya,+nou+estat+d%27europa&hl=es&client=firefox-a&hs=HDm&rls=org.mozilla:es-ES:official&prmd=imvnsu&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=99tSUJrAIsaH0AXE_4HoBg&ved=0CD8QsAQ&biw=1280&bih=863 I, en fred, es poden donar algunes pinzellades de com s’ha vist la gran quantitat de persones, milers de persones.

Bàsicament el gran èxit va ser de la feina ben feta, i des de fa mesos per la organització. I, important, no hi tenen, i que duri, un paper prioritari els partits polítics. Sort d’això. La va muntar l’ANC i la societat civil.

Més de mil autobusos d’arreu de les comarques, tres de Perpinyà en dia feiner a l’estat francès, més de 100 autobusos només a Osona, i perquè ja no van trobar-ne més. Un autobús de Nulles, al poble no hi devia quedar ningú...L’autobús se’l pagava cadascú, i amb molt de gust. No el pagava cap organització. I com va organitzant-se tothom, impressionant. Trens, motos, cotxes desfilant tot el dia en direcció cap a Barcelona. Des d’abans de les 5 de la tarda caravanes d’autobusos i riuades de gent per les vies principals de Barcelona, la gent hi anava amb una boca d’orella a orella, contenta, feliç i amb molta il·lusió. Feia anys que no veia tanta joia i felicitats juntes. I això vol dir alguna cosa. Les persones, la gent, la societat civil creu en el futur, en el seu futur.

Enmig de tanta munió d’estelades, samarretes amb lemes d’il·lusions compartides, de festa sense poder donar un pas, molta gent anava marxant en ser impossible poder avançar. Ara, tothom tenia clar després de la manifestació d’haver viscut un dia històric, un dia per emmarcar en els anhels de llibertat d’un poble.

De tornada amb autobús des de Barcelona cap a casa, les emissores de ràdio i aquells tertulians que saben de tot, a Madrid també ho saben fer això, i dient la quantitat de bajanades com, l’organització la feien els nacionalistes, i hi havia donat cobertura orquestral el govern de la Generalitat o el seu partit. I les televisions, hahaha ai que em pixo. Una de pública dóna la notícia al cap de 20 minuts d’haver començat el noticiari. Una altra, la pionera de la tele escombraria, enceta els informatius amb una cremada de bandera, d’un altre acte del matí o vés a saber de quan era. Res més lluny de la realitat, i res a veure amb la trobada festiva de la tarda, alegria i molta il·lusió. Això no ho saben transmetre, saben transmetre el contrari de tot això. No han entès res de res, i és penós.

Autobusos organitzats per la societat civil, important, persones, gent del carrer, jubilats, aturats, parlant majoritàriament en català, però no era la única llengua que s’hi sentia. Grallers, castellers, grups de batucada, joventut, canalla, persones amb crosses, cadires de rodes, xiquets a l’espatlla del pare, cotxets amb nadons, entitats esportives, socials...

De tota la il·lusió, festa, alegria, agafo una imatge. Una nena de mesos al collibè del seu pare. Al no poder avançar, ni moure’ns, ens miràvem fit a fit els dos, amb la maneta i les ungles, anava estirant i esgarrapant el meu nas. Al no poder bellugar-nos, i sense poder fer res més que riure que riuràs els dos. Il·lusionat amb el riure encomanadís d’aquesta xiqueta de mesos, esperar un dia ben proper vegi l’anhel de llibertat que clamava el seu pare junt amb milers i milers de persones.