Bonsai. Tot un món!
Aquest és un podcats explicatiu del món del bonsai. El bonsai
és més que un simple arbre: és una finestra a la natura, una expressió de calma
i equilibri que es pot tenir a casa. Et convidem a veure el bonsai com una pràctica
de meditació, en la qual cada dia es pot cuidar i observar el creixement lent i
constant de l'arbre, aprenent paciència i constància.
L’espai està editat i realitzat per l’associació Tarragona
bonsai.
Si voleu us podeu posar en contacte amb nosaltres, entreu a
la pàgina: https://tarragonabonsai.cat
Una manera de viure la natura, conviure-hi i estimar-la.
............................................................................
Si voleu conèixer, comprendre la bellesa i la dedicació del
món del bonsai, inspirant-vos i a endinsar-se en aquesta fascinant pràctica, us
podeu posar en contacte amb nosaltres, entreu a la pàgina: https://tarragonabonsai.cat
Bonsai. Tot un món!
...................................................................
Conversa amb José Luis Pitarch
https://valls.radiociutat.com/2024/12/02/bonsai-tot-un-mon-02-12-2024-jose-luis-pitarch/
Conversa amb José Luis Pitarch
José Luis Pitarch
Vaig néixer a Tortosa l'any 1965,
encara que gairebé sempre he viscut a Benicarló (Comunitat Valenciana, Espanya)
la meva afició pel bonsai va començar quan al meu poble es va organitzar per
part de la universitat popular i de la mà del meu primer mestre Adolfo Duch,
uns cursos de bonsai, sempre m'havien cridat l'atenció aquests petits arbres
Japonesos que no creixen, això va ser l'any 1989 érem 12 alumnes que dos anys
després formem l'Associació bonsai Benicarló, de la qual des de l'any 2003 tinc
l'honor de ser el seu president fins a la data, després es va incorporar com a
mestre de bonsai de l'associació Valentín Damesón, un aficionat amb una
impressionant col·lecció en quantitat i qualitat. Anys més tard sens dubte el
que em va marcar mes per coneixements i temps va ser Chiharu Imai, el que
considero el meu autèntic mestre, durant 6 anys el mestre visitava la nostra
associació 10 dies molt intensos cada any, aquí va anar realment on vaig
aprendre el poc que se sobri bonsai. En 2006 al costat de diversos membres de
l'associació bonsai Benicarló vam fer un viatge al Japó convidats pel gran
mestre Tomio Yamada, al matsuri festival bonsai en Omiya, on visitem els
principals jardins de bonsai.
La meva obsessió personal sempre
van ser els nebaris, gairebé per casualitat l'any 1996 vaig començar a
treballar aquesta part fonamental dels nostres arbres d'una forma molt peculiar
posant-los alguna cosa pla sota el nebari de manera autodidacta i gairebé
d'amagat jo llavors pensava que l'estava fent mal (que estava fent paranys)
perquè no li ho havia vist fer a ningú abans, amb els anys em vaig adonar que
els nebaris que sortien amb aquesta tècnica eren de bona qualitat, però la
confirmació decisiva va ser quan li ensenyi el meu treball al mestre Chiharu
Imai es va sorprendre de la qualitat dels nebaris dels meus arbres i em va dir
que el que estava fent era correcte.
He publicat els meus treballs amb
els nebaris en la revista bonsai passió números 11 i 18 (anys 2004 i 2005) en
el 2013 en el meu perfil de Facebook un extens treball del que jo llavors vaig
cridar (Tècnica senzilla per a fer bons nebaris) es va compartir mes de 1000
vegades. La meva última aventura amb els nebaris és de la mà de Luis Vila, amb
la Word Bonsai University de la qual soc instructor des de la seva inauguració
en el 2020, en ella he publicat diversos cursos en PDF i vídeo de forma mes
professional.
Després de descobrir l'any 2020
que almenys hi ha dos grans mestres Japonesos que també utilitzaven la mal
anomenada tècnica de la taula de fusta, Akira Nara i Shideo Ebihara i després
d'estudiar la poca informació que hi ha sobre ells em vaig adonar que hi ha
unes importants diferències en com treballaven ells els nebaris i com els
treballo jo, per la qual cosa vaig decidir canviar el nom a la tècnica i
anomenar-la “Mètode Pitarch” soc conscient que no tots ho entenen (per falta
d'informació) però jo entenc el bonsai per a fer amics i no per a discutir.
