dimarts, 1 de desembre de 2009

Pedra seca













Al terme del Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, hi ha una de les excursions per escampar la boira. Senzilla, molt suau, plana, “pedra seca a la ruta de La Capona” és pot fer amb bicicleta o caminant amb canalla de curta edat. Ara és un temps que no es poden fer massa caminades llargues, bàsicament a la tarda, el dia és curt.




Perdre’s i desconnectar rodejat de tanta pedra seca, cabanes repartides per moltes finques agrícoles, diferents construccions, algunes majestuoses i tot. Van fer la seva feina i devia ser una peça imprescindible pels pagesos a l’hora de fer un mos, aixoplugar-se, guardar l’animal que treballava la terra, fer una bona migdiada...


Hi ha documentació extensa al bloc de Manel Tosas, amb les explicacions http://blocs.tinet.cat/blog/pedra-seca.barraques-i-cossiols.-ruta-del-cister. Ampli treball de cada cabana, documentat i alguna curiositat, obligat de llegir-lo pels que els no han fet aquesta caminadeta en aquest entorn.

A part de la cabanes, hi ha marges molt grans per separar les finques i a deshora és treia la pedra de la finca i així ser més productiva la terra. En aquest enllaç trobareu una documentada explicació i els tipus de cabanes i marges que hi ha al país. http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php

Algunes petites consideracions, durant generacions és feien aquest tipus de construccions, pedra a pedra, cabanes, marges a fora del treball del camp. Avui, a part de que n’hi ha de malmeses, brutícia a les entrades de les cabanes. Per comptes d’estar ben netes, conservades, senyalitzades i comentades en panells....ens estimem el patrimoni o no? Ah!! i algun caçador desaprensiu abonant el bosc amb una recula de cartutxos, llançats sobre la natura.


Si les generacions avantpassades feien aquesta tasca a deshores, avui, i tal com van els preus i només donant un tomb per La Capona n'hi ha prou. Finques ermes, sense recollir les ametlles, encara hi ha el fruit a l'arbre, s’hi poden veure les ametlles als ametllers. Resulta més rendible no anar a recollir el fruit de l’arbre i deixar-les abandonades a l’arbre. Si els avantpassats que cuidaven i treballaven la terra de sol a sol i fora d’hores feien els marges i altres tasques, què dirien? Senzillament: Visca la terra, mori el mal govern!!

Un opuscle de l’ajuntament del Pla hi ha aquest enllaç: http://www.culturaipaisatge.cat/pdf/cip_n4_capona.pdf i per poder contactar i fer la visita guiada: http://www.altcamp.cat/niv4.php?id=33.


I una collonada darrera, he entrat al bosc, rodejat de pedra seca, he trobat molts bolets, i no n’he tocat cap, m’ha vingut al cap la cèlebre frase del Groucho Marx, http://ca.wikipedia.org/wiki/Groucho_MarxTots els bolets són comestibles...alguns només una vegada” Per no provar-ho ja estan be on són, al bosc, mirant de reüll la pedra seca.


5 comentaris:

jσrdiciяαch ha dit...

Hola amic!

Et faig saber que a partir d'avui “L'imperdible de l'Ànima” ha creat un canal en vídeo, on podràs veure en format audiovisual totes les recomanacions que fem! Això serà cada divendres, avui ja n'em estrenat el primer vídeo amb recomanacions musicals. Esperem que t'interessi.

Moltes gràcies per la teva atenció! [www.imperdibleanima.blogspot.com]

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Clidice ha dit...

Adoro les cabanes de pedra seca, són el testimoni de tot un sistema de vida ara ja desaparegut. Sort que avui molts voluntaris d'arreu del país les estan refent! Una bona passejada, malgrat el caçador desconsiderat :)

Pedra Seca. Barraques i Cossiols ha dit...

És una grata sorpresa quan algú fa menció del bloc en el que intentes donar a conèixer el patrimoni rural del que gaudim i que pocs valorem encara.
La pedra seca és l’expressió de l’esforç de la gent del camp, fet amb les mans i amb cap més recurs que el propi esforç, enginy i necessitat de treure profit del únic bé que tenien aquella gent, els nostres avantpassats.
De totes maneres, en el meu humil bloc recullo construccions dignes dels millors elogis, veritables monuments que en un altre país amb més autoestima faria anys que estarien protegits.
Fins hi tot ara s’han escrits contes i llegendes en les que les barraques de pedra en són protagonistes indirectes: “Aïnea i la font d’aigua santa” i “La llegenda d’en Magí el pastoret”. Gràcies per mencionar-me. Manel Tosas

Oscar Ramírez ha dit...

M'encanten les cabanes de pedra seca. En tinc diversos llibres i he fet diverses entrevistes a experts sobre el tema. És un patrimoni que cal conservar i declarar com a únic.

Ferma ha dit...

En primer lloc, agrair-te la teva visita!
T'aniré seguint!