dimecres, 1 de desembre de 2010

Servei al país

Tothom té algun referent polític, tot i que els actuals polítics te’n fan perdre les ganes de tenir-ne de referents. Malgrat tot, guardem aquelles pinzellades en que hem idealitzat o posat fins als núvols algun personatge públic.

A les acaballes d’en Franco, no del règim, en molts aspectes sembla que hi estem abocats un altre cop, algun setmanari com Canigó o biografies amagades, llegíem per saber d’on veníem o on volíem anar, molts buscàvem i indagàvem més informació per trobar més anhels de llibertat.

D’aquestes pinzellades de les biografies de Francesc Macià, Lluís Companys i més recentment Lluís M. Xirinacs, els quals són referents d’honestedat i de serveis al país.

Francesc Macià, l’Avi, http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0 amb una carrera militar brillant, va arribar a ser tinent-coronel, deixa l’exèrcit espanyol per uns fets lamentables motivats per uns soldats els quals assalten la redacció de la revista satírica Cu-Cut i hi posen foc. No claudica per aconseguir ser coronel i deixa l’exèrcit i la seva vida fa un tomb de 180º, és presenta per Solidaritat Catalana http://ca.wikipedia.org/wiki/Solidaritat_Catalana , on s’hi presenta per Les Borges Blanques, d’on era originària la seva família. Crea l’Estat Català i participa activament amb els fets de Prats de Molló, per voler declarar la independència del país. És un heroi i el poble li ret un homenatge únic per l’estima que la gent li tenia el dia del seu enterrament.

Lluís Companys, http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys_i_Jover malgrat els alts i baixos de la seva biografia, tota la seva carrera va lluitar per una justícia social i a favor de la classe treballadora. Se li va practicar un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals. Van assassinar-lo de matinada, estava descalç, i les últimes paraules van ser “Per Catalunya!”. Aquests dos polítics tan Macià com Companys van perdre propietats i diners per defensar uns ideals de llibertat pel seu país. Avui, encara és viu aquest sacrifici i aquesta estima per aquestes personalitats amb majúscula. Com els polítics d’avui, però a l’inversa, no empobreixen pas de la política.

I Lluís M. Xirinacs http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Maria_Xirinacs_i_Damians és la lluita per la no violència i el pacifisme, treballador incansable per la llibertat dels Països Catalans. Va impulsar nombroses iniciatives com la Marxa de la Llibertat, va fer vagues de fam per l’amnistia dels presos polítics. Va morir als 75 anys en un bosc i el seu testament deia “on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics” . Avui és un referent de l’independentisme modern.

Aquests ciutadans són hereus de llibertat i servei al país, d’honradesa i honestedat, i sap greu que polítics actuals vulguin fer-nos passar bou per bèstia grossa, i no és el mateix. No tothom pot entrar en el cercle reduït de ciutadans honestos i de vàlua personal i política.

Tot això ve a tomb per la retirada de parlamentaris del Molt Honorable President de la Generalitat senyor José Montilla i del Molt Honorable President del Parlament senyor Ernest Benach. Aquest últim diu avui al seu bloc: “Fa molts anys que faig política, que serveixo el país des de diversos àmbits, tant a nivell local com nacional, i els darrers set anys de la meva vida els he dedicat amb cos i ànima.....”

Pobrets! Quina barra tenen. Servei al país o ens servim del país? No han cobrat per fer la feina que han fet? Quan? Quina paga vitalícia els hi quedarà a partir d’ara? Quina feina han fet abans de cobrar del diner públic? Què faran a partir d’ara? I, aquests parlen de regeneració política.

Servei al país? No, gràcies.

8 comentaris:

Agnès S. ha dit...

T'aplaudeixo.
Als que s'han servit del país els últims anys i cobrant, els hauria de caure la cara de vergonya,...i encara tenen el morro de penjar-se medalles.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Es pot dir amb veu més alta, però no més clara.
Molt encertat.

Joana ha dit...

Per a portar tant de temos sense escriure al bloc, t'has lluït!!!
Porte quasi mitja hora llegint-lo i passant d'un enlaç a l'altre.
Un post denuncia molt ben documentat.
Enhorabona!

Mireia ha dit...

Completamanet d'acord, de fet jo NO VAIG VOTAR

Anònim ha dit...

Wow, that's crazy man. They should really try to do something to fix that.

Anònim ha dit...

Nice post, kind of drawn out though. Really good subject matter though.

Anònim ha dit...

Nice post, kind of drawn out though. Really good subject matter though.

onatge ha dit...

Ara de polítics no en veig, només hi ha un exercit de mercenaris afamats de poder i de diners sigui al preu que sigui... I tot es fa en funció de partit i no pas de país, així ens va i així ens ha anat. Persones com els que tu anomenes. en Macià, en Companys i en Xirinacs, no n’hi ha, ara. Quan veig tanta mediocritat junta, em fa perdre l’oremus.

Des del far bona nit.
onatge