diumenge, 10 de gener de 2010

Postals de neu




Des de casa és pot veure la neu, malgrat no xafar-la, i ben a prop es poden veure aquests paisatges tan idil·lics, des del coll de Lilla i fins Montblanc. Gaudiu d'aquestes postals fetes el dia 8 i 9 de gener.


He trobat un relat de la neu, no l'havia llegit mai, és de Vicenç Ambrós i Besa (29-12-2007). Salut!


Una capa de gebre vesteix els camins
d'aquella brillantor enjogassada
sumida en la serenor d'una albada
que quasi sembla embolcallar els confins
d'una crida pura i celestial
que preconitza per fi el nou Nadal
amb neu de fons lluint al cim de les muntanyes.



Saluda adormit un sol trist i tremolós.
La boira és com una mar, a la vall,
i amaga la verdor que, al davall,
acull el cànci encara viu i gojós
d'un ocell resguardat a l'esvoranc
emmarcat pel paisatge d'òpal blanc
i pels núvols provinents de terres llunyanes.



Tornem a ser un altre cop al vint-i-cinc,
torna l'època de torrons i neules,
xemeneies fumejant entre teules
i copes altes que aguditzen el trinc,
amb el cava daurat com les estrelles,
amb els guarniments de festes tan belles
i amb neu, de fons, lluint al cim de les muntanyes.



4 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Aaaiiisss! Doncs mira, jo sí puc trepitlar-la i fins hi tot més del que voldria!.

Ara, això sí ens deixa uns magnífics paisatges com aquests que tant bé has fotografiat.
Les paraules ben encertades també.
Petonets d'escalforeta i bona setmana.
=)))

Agnès S. ha dit...

Les fotos son molt xules!
Només espero que no passin tants anys abans no torni a nevar. Quan era petita nevaba quasi cada any almenys fins al coll de l'illa i al coll de Cabra.

Helena Arumi ha dit...

Quina meravella de vistes i de fotografies!
Quina il·lusió, trobar un poema de'n Vicenç Ambrós, el conec personalment, ens vam trobar en una trobada o dues del web literari Relats en Català on escrivim tots dos.
Bé, ell és un professional amb llibres publicats i escriu per pujar al cel.

Una abraçada!

maria ha dit...

Uau! Quines vistes...