dimecres, 13 de juny de 2012

La cultura de l'esforç


Si seguim l’exemple del gran Guardiola,  Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, i penquem som un país imparable”. L’exemple és bo, ens motiva, esperona i a la major part de ciutadans,  segueixen des de sempre aquest principi, la tenacitat i esforç de vida col·lectiva sobre moltes facetes, el treball, l’estudi, la superació de molts trencacolls que depara la quotidianitat diària.

 
                   
 

Hi ha molta gent que per molt d’hora que es llevi no podrà treballar, ni realitzar els seus somnis, i al cap del dia, quan fa balanç no és que hagi sigut un camí de roses planer i havent-se sentit realitzat, de cap manera.

Caminant i badant per molts indrets, segur que tots us hi heu fixat, hi ha una munió de granges abandonades, grans instal·lacions, accessos, les sitges per el pinso, i dins segur que hi han les gàbies, abeuradors...Doncs posats en aquest punt, aquesta activitat era un complement per al pagès o ramader, el que tenia una botiga de queviures, cansaladeria, carnisseria, polleria, o els que tenien més granges, era un negoci com un altre.

Aquests establiments, donaven vida a viles i ciutats. L’escorxador, manescals, transports del menjar, palla...Això ha canviat, les grans productores fan tota la feina, havent deixat les petites explotacions aparcades i de retruc el petit comerç de proximitat que s’alimentava de les granges, com les carnisseries o les cansaladeries en bona part, també han desaparegut.  

Aquesta era una part de la feina, l’altra era a la botiga, donant un servei directe a la població i a la comarca. Aquí la gent no s’aixecava molt matí, s’aixecava de nit per fer tota la tasta a la granja, a l’escorxador i tenir-ho tot a punt per després donar servei a la botiga.

Al cap d’anys i panys d’aixecar-se molt d’hora, molt d’hora, els fills dels que ho van fer durant molts anys, ara, no poden pagar les reparacions de la masia, la granja o la botiga que té goteres i no té cap interès per fer-hi res a l’immoble. La cultura de l’esforç de llevar-se molt matí, molt matí, per ampliar la granja, fer obres a la botiga o a la masia, reparar la maquinària...no serveix per un segments de la població. Des de fa anys ha anat perdent poder adquisitiu i de ser una classe benestant, s’ha convertit en ciutadà que la cultura de l’esfoç li ha girat l’espatlla.

Dins d’aquest sac hi trobem també el pagès, on les seves collites cada any han minvat considerablement el seu valor. El pagès ha d’anar a treballar a la fàbrica o altre lloc per poder mantenir la terra i cobrar preus de misèria i de subdesenvolupament. El pagès, tot i llevar-se d’hora, ho té clar, no cal que els hi paguin subvencions, només cal que paguin la producció igual com 20 anys enrere. Tampoc és demanar tant, o sí.  

 


2 comentaris:

Oliva ha dit...

UNS RAONAMENTS MOLT ASENYAT...PERO, VAL LA PENA SACRIFICARSE?DIU LA JOVENTUT,...TENIN UN PARELL O TRES DE GENERACIONS ON EL TOT DE FRANC,I LA POLITICA DE LAS SUBENCIONS,EL BUENIMISMA PER TOT,SI ESTUDIES BE...PERO SI NO TAMBE,POBREST,¡¡ALS HA CONVERTIT EN "ZOMBIS",EN UN MON EXTRANY I QUASI OSTIL. CAL UN ALTRE PEDAGOGIA,I ES URGENT.

Helena Bonals ha dit...

Precioses les imatges, trist el que expliques.