Tocats pel foc

Cesk Freixas és un cantautor compromès amb el seu temps, el país i la seva gent. La joventut no és cap excusa per demostrar el bagatge dins la música i cançó d’aquí. Enllaça amb què ha estat el trobador/cantautor, guitarra a la mà i anant fent camí. El camí és llarg i no hi han dreceres.

Arran del darrer treball discogràfic Tocats pel foc, hem tingut una petita xerrada en un d’aquests concerts, on la gent jove és barreja amb no tan jove i la suma és un públic lliurat al treball, cançons i melodies del cantautor Cesk Freixas.

D’aquest darrer treball Tocats pel foc, ha incorporat una nova forma d’autofinançar-ne el treball, buscant mecenes, la realitat ha estat un èxit a l’hora de trobar petits patrocinadors.

Quins treballs discogràfics has fet fins avui?

2004: Maqueta

2005: Set voltes rebel (Bullanga Records)

2006: Les veus dels pobles lliures (autoeditat)

2007: El camí cap a nosaltres (RGB Suports)

2010: La mà dels qui t'esperen (Temps Record)
2012: Tocats pel foc (Temps Record)

Quan vas començar en aquest món de la música i que t’hi va empènyer.

Més o menys, cap a l'any 2002, quan vaig començar a tocar la guitarra i escoltava cantautors centre i sud-americans. Sentia la necessitat d'explicar coses, i d'utilitzar la música com a mitjà de comunicació. Segurament aquesta va ser la motivació principal.

Els teus referents, en el món de la música i personals.

En el terreny musical, el referent més directe segurament és Ovidi Montllor, però també he escoltat molt a Silvio Rodríguez, a Alejandro Filio, Víctor Jara... i cantautors més actuals, com Ismael Serrano, Javier Álvarez, Ben Harper, Ani DiFranco... En l'espai literari, Manuel de Pedrolo és, ara per ara, qui més m'ha captivat, pel seu imaginari i per la seva facilitat de descriure en vigència situacions d'opressió.

(Foto inèdita feta l'11 de setembre de 1984, després de l'acte del Fossar de les Moreres)

Quins concerts més multitudinaris, dels que tens més bon records o de petit format.

Guardo amb molta estima el concert que vam fer a Arc de Triomf l'any 2008, a Barcelona, a la diada de l'11 de setembre. Però també ens estan captivant els que estem fent aquests dies, presentant el nou disc. la veritat és que cada concert és especial!

Vius només de la música.

Sí, des de l'any 2007, la música és el meu únic ofici.

Com funciona a nivell de vendes i contractació de concerts del darrer treball Tocats pel foc

Estem molt contents. En un mes hem venut més de 1.000 exemplars, i ens sentim molt afortunats de poder seguir voltant pel país presentant aquestes noves cançons. Estem molt contents.

I, el tema del mecenatge del darrer treball, com ha anat.

Ha sigut una experiència engrescadora. Ens ha agradat la idea de la creació col·lectiva d'un treball discogràfic, cosa que ens ha permès tenir un contacte directe i proper amb els nostres seguidors, i a la vegada buscar una alternativa de finançament, totalment popular i solidària.

Creus que un cantautor, i un cantautor amb lletres i cançons compromeses, té espai en aquest món tan descafeïnat i desencisat.

Té espai perquè, malauradament, hi ha moltes coses per les quals seguir lluitant. I mentre hi hagi pensament crític, hi haurà música crítica. Malament anirem el dia que deixem de qüestionar-nos totes les coses. El món és descafeïnat, i ha ajudat a desencisar a les persones, però també és la nostra feina carregar-les de valor i il·lusions: per això cantem.

Després de la Nova cançó, creus que hi ha vida, o si no ha canviat gran cosa per continuar els anhels pels que cantaven el d’aquell moviment.

El context ha canviat força, i hi ha un tall generacional que no ens ha permès tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó. Institucionalment, tampoc ha interessat gaire tenir memòria històrica recent. Més aviat som un país d'oblidar ràpid i dir que sí amb el cap. Auto-complaença o auto-engany. No ho sé ben bé. En tot cas, els cantautors més joves lluitem i cantem prenent la referència de l'essència revolucionària d'aquell moviment. Els temps han canviat, però la lluita contra un sistema i un Estat opressor és la mateixa.

A parer teu, què s’hauria de fer per promocionar més la música i cançó dels Països Catalans.

És un tema d'educació i cultura. Durant molts anys hem promocionat de manera banal que la cultura i la música també són un producte de consum, sense pensar en el rerefons ni en la utilitat de tot això. És un problema estructural i, per tant, calen grans solucions sistèmiques per solucionar. Sens dubte, les associacions i els espais de cultura popular ajuden a fer possible el respecte i la dignificació de la música feta al nostre país.

Com mires el futur, a nivell artístic i personal.

No me'l miro gaire. Prefereixo pensar en present.

Doncs això, a viure el present avui i demà. Molta sort en aquest treball Tocats pel foc i a treballar molt!! Gràcies i sort! Ah! i que no et falli mai la sort, una peça dolça com la mel, del darrer treball Tocats pel foc.