divendres, 20 de gener de 2012

"Corralito"


Des de fa setmanes, hi ha milers de famílies que s’ho passen malament. Les entitats bancàries s’han empescat artefactes per no liquidar uns dipòsits que tenen els seus clients a les entitats bancàries. Fins fa quatre dies, les Participacions Preferents, eren unes emissions on la majoria de bancs i caixes intentaven de posar-hi el màxim de diner dels seus clients estalviadors. I quines quantitats hi ha posades!. Sort d’Internet, ja que la resta de mitjans de comunicació passen de puntetes aquest tema, no interessa esbombar-ho. Les Participacions Preferents és un producte financer de risc, i vistos els resultats, de molt de risc. Els directius o empleats de les entitats d’estalvi eren persones que la gent els hi tenia tota la confiança, i dic tenia, perquè molts ja no els hi tenen avui. Quan s’anava a fer un dipòsit a termini, ells et deien: No, tenim un producte millor, podràs treure’l quan voldràs, i damunt et donarem un 2% més d’interès. Vull seguretat i liquiditat. És com un termini fix, en cas de necessitat, amb un parell o tres de dies es pot recuperar i ingressar al compte corrent. I, acte seguit et feien signar Participacions Preferents o Cèdules Hipotecàries, amb unes clàusules que no se les ha llegit mai més ni el que les va parir o redactar en el seu dia.
Aquests empleats quan han de col•locar un producte, són agressius com una fera malferida, deuen haver estat tancats en seminaris on els hi renten tot, i els de dalt, els seus caps els hi han fet una centrifugada de cervell, donant unes directius i objectius que s’han d’aconseguir peti qui peti. El client no vol raons i menys amb qui ha de veure’s demà mateix per retornar un rebut, fer una transferència o anar que et renovin una llibreta d’estalvis que fa temps que no hi cap res més.
Aquets tres casos que ara s’expliquen aquí són reals, i per tant coneguts. No es parlarà de noms, entitats, ni persones. Com aquests n'hi a milers i milers.

Un jove de 20 anys tenia a la seva llibreta d’estalvis uns diners que els seus avis li anaven donant per qualsevol necessitat en els estudis, ordinador portàtil o altra necessitat. L’entitat va telefonar-lo i quasi renyant-lo de que els diners a una llibreta de compte corrent no li rendien res. Van indicar-li que el millor per ell seria posar-los en Participacions Preferents, i que podria treure els seus diners sempre que els necessités. El seu pare, afectat per unes Cèdules Hipotecaries, les quals, li van indicar de que es podrien treure sempre, resulta que no pot disposar d’aquests diners fins al 2016. El pare va personar-se a l’entitat perquè havien fet aquella barrabassada al seu fill. Van calmar-lo dient-li, que era la millor inversió per al seu fill. Ara l’ordinador haurà d’esperar anys i panys que passi aquest enrenou.
Un altre cas, una persona ven una propietat per cancel•lar una hipoteca, sobra un romanent, demana un termini fix i liquiditat rapida. La mateixa jugada. Li posen a Participacions Preferents, indicant que amb dos o tres dies es poden vendre, hi ha molta demanda. Insisteix que no vol sorpreses, ja que un familiar li van posar Cèdules i no les pot treure fins al 2017.
Últim cas, un matrimoni de 80 i molts anys, marit malalt al llit, necessita atenció i una persona nit i dia al seu costat, i al límit de necessitar els diners per la salut. La seva dona després d’esperar-se a la seva entitat més de tres hores, l'havien telefonat per passar per la seva oficina bancària, com els altres casos. Al donar-li la notícia de no poder treure els seus diners, i li expliquen uns números que ni un catedràtic d’economia entén. Fins d’aquí un any i mig una part, l’altra part en un altre producte vés a saber si pitjor del que van aconsellar-li en el seu dia. Aquesta persona no pot aguantar més, comença a plorar i cridar, i durant els darrers dies ha tingut atacs d’ansietat. Una empleada de l’entitat l’ha de portar a casa seva amb el seu vehicle, veient l’estat de la persona afectada. Fa poques setmanes li van liquidar unes Cèdules que no vencien fins el 2016.
Només són tres relats, ben reals, massa, i per desgràcia n’hi ha a milers. Sembla que algú pot prendre mal, de moment, n’han pres els afectats. Voleu dir que tenen la consciència tranquil•la aquesta gent que els hi han fet fer aquesta jugada a jubilats, gent jove, i no tan jove. Han jugat amb els estalvis de tota una vida. Potser els van vacunant constantment per fer-los-hi veure que la seva agressivitat farà tan de bé a la societat i “imposar” a milers de persones productes brossa és interessant, bàsicament per als seus tot poderosos caps, pobrets, han de cobrar sous mil•lionaris a costa de gent honrada.
En aquest enllaç, una persona explica amb pèls i senyals com va anar el seu cas. Podrà variar una mica, en el fons tot fa la mateixa pudor. Molt interessant:
http://notanaprop.wordpress.com/2011/12/29/el-drama-dels-afectats-per-les-participacions-preferents-aixo-es-com-un-termini-fix-sense-cap-tipus-de-risc/

Ah! “Corralito” el nom d’aquesta nota, la trobareu aquí http://es.wikipedia.org/wiki/Corralito mireu si no és ben bé el que va passar fa uns anys a Argentina, o semblant al que passa ara i aquí.


diumenge, 1 de gener de 2012

Carmen


Hi ha persones anònimes, potser ho són la majoria, i de les quals aprenem cada dia. No tenen cap mena d’interès a ser protagonistes de res, són autèntics protagonistes de la seva vida i de l’engranatge i maquinària que posa els carrers cada dia i els fa funcionar.

La Carmen, fa molts anys que viu a la capital de comarca, i després de grans penúries i molt recorregut, ha viscut aquí més que a cap altre lloc. Fins aquí res de nou, moltes persones els hi passa el mateix.

La vida de la Carmen, com molta gent que va immigrar d’altres terres de la península, com moltes altres persones o altres indrets del propi país, no ha estat, ni és planera. Et sents descol·locat, fora de lloc, i han de passar dies, mesos i anys per arrelar i trobar un entorn nou el qual t’aculli i també hom si senti immers. La immigració és dura, i no en pocs aspectes.

No parla català, no sap llegir, ni escriure. Té un cor, força, empenta, vitalitat, que li dóna una lluminositat al seu entorn i tothom que té al seu costat.

Ha enviudat no fa massa, és jubilada des de fa anys. Passa dels 70 anys. Va sempre acompanyada, i des de fa la pila d’anys del seu inseparable amic, el bastó, per una disfunció de fa anys.

Va treballar durament per els seus fills i el seu espòs. Salut i alegries no van anar mai sobrades, sempre pesaven més la suor, esforç i sacrificis que no pas les satisfaccions. Malgrat tot, i els anys on no hi faltava el treball, van poder fer-se amb la propietat d’un habitatge digne o d’altres petites coses per anar passant la vida i per la vida.

Els tres fills tenen dificultats actualment, i ja fa anys de trobar feina. Un està a l’atur, i sense cobrar res des de fa anys, Fa algun curset o altre tipus de reciclatge. No treballa des de fa anys. Ha hagut d’anar a viure amb la Carmen, la seva mare, i deixar el seu pis que hi ha viscut els darrers anys, fins que no ha pogut resistir més i l’ha posat de lloguer per poder pagar la hipoteca del pis que va comprar amb tota la il·lusió ja fa uns anys.

Hi ha dues filles més. La gran cobra una pensió per una dificultat no física. La petita ronda els 40 anys, treballa a precari, un contracte per aquí, alguna feineta per allà. Ara hi ha remodelació, i a buscar feina per un altre costat. Amb l’ajuda de la seva parella va resistint i lluita per tirar endavant amb la seva filla.

La mare exerceix de matriarca i és el pal de paller de la família. Dóna ordres i dirigeix el vaixell. La pensió de la Carmen, serveix per ajudar la supervivència d’aquesta decadència i davallada general i que dura des de fa anys.

A una capital de comarca, va celebrar-se el referèndum per la independència, ella, ho explica amb tota al il·lusió del món. Ho diu convençuda, amb l’afany amb que ha fet moltes coses en aquesta vida. Vaig fer anar a votar als meus fills, si aquí tinguéssim la independència, els meus fills tindrien feina i tots hi viuríem molt millor....

La Carmen hoclar. I malgrat tot, un dia darrere l’altre, lluita per sobreviure aquesta malastrugança que dura massa temps dins la seva família.