dissabte, 18 de maig de 2013

Anada i tornada (I)



                                   
                                   
Hi ha ganes de fer alguna excursió, et pica la curiositat per anar i valorar diferents formes de veure el paisatge, la gent , tarannà. No sempre ens hem de mirar el melic, diuen. Som-hi doncs, hi ha l’ocasió de fer uns dies de festa, i com deia en Capri, s’ha d’anar a veure món!! S’ha de viatjar!!. Al ser tant de poble, no hem agafat mai l’AVE, en altres indrets anomenat TAV.
Fa bo, anirem al sud de la península Ibèrica, allà on sempre hi ha bon humor, no hi ha mals de cap i la gent són oberts, amables, simpàtics, de la festa, no com altres d’altres indrets, tancats com un pany, concretament a Sevilla. Ara que està de moda el reportatge de la tele de Madrid, parlant de l’adoctrinament de la informació que fan en aquest lloc del món tant tancat, comparant-los amb el nazisme i altres herbes no gaire aromàtiques. Sort que són oberts i cosmopolites ells, sort, del contrari no sé pas com actuarien.
Dalt del tren, comoditat, velocitat fins a 301 km/h. Passa algun empleat sovint repartint auriculars per escoltar alguna cosa. Qui tingui l’exclusivitat del subministrament dels auriculars, ja deu tenir una ganga vitalícia. Qui la pogués tenir!.
Hi ha tres canals per escoltar, un per la peli de la tele, els altres dos de música, un de temes musicals de pop de tota la vida, i el segon canal parlant sempre en una llengua castissa i sense defectes, parlant d’esglésies, capelles, claustres, rius, muntanyes. Informació i explicació a l’any 2013 amb un regust de florit i caspa a tones. Una de les obres que es poden escoltar és Manuel de Falla, i la peça “Los jardines de Espanya”. Sort que això no es adoctrinament. A segles llum de modernitat, liberalitat, tolerància i compromís amb un estat modern i plural. No hi ha manera, això no és pot canviar, aquest mur és insalvable. Com diu el suplement del diari més implantat a Sevilla, i com deia aquell, no van passar de tres lletres aquest diari, és el representant de la casta local, en blanc i negre, i prou. No hi ha més diversitat, blanc i negre, sense matisos.   
La informació facilitada pel monitor visual del vagó és el número de cotxe, hora, destí, i de tant en tant la velocitat punta. I els auriculars segueixen només informant amb un sol idioma. Són curosos i moderns alhora. No com els autobusos turístics de Sevilla, podent triar diferents idiomes inclús lapao i tot.
Els dos canals que posen alguna cosa per fer servir els auriculars, són una casset d’anada i tornada, com el viatge. Diuen i posen la mateixa informació i les mateixes músiques d’anada i tornada.
A Sevilla a primera hora del matí, s’hi pot observar coses ben curioses, com un escombriaire amb una espècie de moto o moto carro, no sé si va amb bateries, elèctric o alguna altra cosa, però quan el conductor veu una burilla al terra, si la veu, para el vehicle, i va a  pescar la burilla que fa nosa al carrer empedrat. Tot un espectacle. 
 
 
 
 
 

1 comentari:

ANNA ha dit...

anna-historias.blogspot.com .

Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies