dijous, 18 de juliol de 2019

Una finestra al món

 
 "Una finestra al món" és una entitat de Tarragona i es desenvolupa a cavall de Tarragona i el campament de refugiades Sahrauís de Smara, Tindouf, Argèlia des de 2009.

Al llarg d'aquest deu anys, han anat diversos cops a l'any al camp de refugiats, portant material escolar, esportiu, intercanvi d'experiències educatives i les ganes de compartir una bona causa.
Durant aquest deu anys, fan difucció i denúncia alhora d'aquesta nobre causa del poble saharaui.

La representant d'"Una finestra al món" Núria Bota i Cabau ho explica en aquesta xerrada.
 
 
 
 La presentació i el context històric. 
 

A.           Presentació de l’entitat i/o organització:
Una Finestra al món: Sàhara Occidental, és un projecte eminentment educatiu que aglutina persones de diversos àmbits professionals que els uneix l’activisme en la causa del poble sahrauí. L’objectiu principal d’aquest projecte és convertir-se en altaveu d’aquesta causa, utilitzant l’educació primària com eina fonamental per a la sensibilització.
Es desenvolupa, des del 2009, a cavall de Tarragona i el Campament de Refugiades Sahrauís de Smara, Tindouf.
Les principals línies d’acció són:
A.           Intercanvi d’experiències educatives: Al llarg d’aquests 10 anys hem dut a terme de forma anual intercanvis d’experiències educatives entre diverses escoles de Catalunya i les set escoles de primària d’Smara. Mitjançant aquesta experiència posem en contacte els i les alumnes d’ambdues realitats intercanviant jocs tradicionals, llegendes, contes, art, cartes... Aconseguint així sensibilitzar vers les condicions de vida a l’exili que viu la població sahrauí.
B.            Cooperació per al desenvolupament: En cada viatge es fa una dotació de material escolar a les set escoles d’Smara, a partir de les necessitats expressades per la comunitat educativa de la Wilaya. A més, als anys 2011 – 2013 vam rehabilitar una aula–biblioteca a cadascuna de les set escoles i ho vam acompanyar de la dotació tant de mobiliari com de llibres en àrab i castellà.
C.            Difusió i denúncia de la causa del poble sahrauí: En tots els viatges s’elabora material audiovisual per tal de preparar futures accions de denúncia (exposicions fotogràfiques, cinefòrums, xerrades, jornades monogràfiques...).
El passat mes de desembre 16 voluntaris vam tornar a viatjar Smara amb l’objectiu de tirar endavant una nova edició d’Una Finestra al Món. En aquest cas l’escola que ha participat en l’intercanvi ha estat l’escola Mare Nostrum de Tarragona. Durant el mes d’octubre els i les alumnes d’aquesta escola van rebre diversos tallers sobre la vida i el conflicte del poble sahrauí. Un cop connectats amb la nova realitat van decidir realitzar titelles de llegendes catalanes per oferir-les als nens i nenes sahrauís, esperant rebre el mateix dels seus nous companys i companyes. Al mes de desembre la companyia Tornavís Teatre, que viatjava aquest any amb nosaltres, van representar les llegendes catalanes a les escoles d’Smara.
Al seu torn vam realitzar diversos tallers de teatre i titelles a les escoles de Smara amb l'objectiu que els nens i nenes sahrauís poguessin explicar la lluita del seu poble als alumnes catalans de forma teatralitzada. Aquestes representacions van ser gravades i seran editades i mostrades als alumnes de l’escola Mare Nostrum.
A més, en el marc dels tallers d'intercanvi, un artista urbà de Tarragona (Marc Vallverdú) va pintar juntament amb els nens i nenes de les escoles de Smara un mural a la paret de la biblioteca que posava en relleu la importància de la lectura per a l'alliberament de l'ésser humà.
Pel que fa a la dotació de material escolar, aquest any hem proporcionat material esportiu per a les classes d’educació física. Aquesta va ser una necessitat expressada per la comunitat educativa d’Smara. Aquest material el vam aconseguir gràcies a molta gent que va respondre a la campanya de recollida de material que vam llençar mesos abans del viatge.
Per últim mencionar que amb nosaltres va viatjar el foto-periodista freelance David González, que es va encarregar de registrar tota l’activitat en terreny d’Una Finestra al món, i de crear nou material audiovisual de sensibilització i denúncia de la causa del poble sahrauí.
B.            Presentació del projecte:
-              Justificació/Objectius:
En previsió del futur viatge en aquest any 2019 i per seguir contribuint en la millora de les condicions en l’àmbit de l’educació a les escoles del campament d’Smara, l’aportació econòmica es destinarà a la dotació de material escolar que ens sol·liciti la comunitat educativa de la wilaya.
-              Planificació i/o organització de l’activitat:
Ens agradaria aconseguir els cinc cents euros (500€) per a material escolar destinat a l’alumnat de les set escoles d’educació primària del campament d’Smara. Serà portat a terreny en dates de desembre de 2019 per les voluntàries d’Una Finestra al Món al mateix temps que s’executaran els tallers d’intercanvi en matèria educativa i cultural encara per determinar.
Sempre, la preparació del desplaçament a terreny i la recollida de material escolar i educatiu per les escoles va acompanyada d’una campanya a nivell d’escoles implicades de la ciutat, a nivell d’altres entitats que s’impliquen i, oberta, a la participació ciutadà. Aquest fet ens permet posar sobre la taula i a l‘abast de públics diversos la realitat i situació del poble sahrauí mitjançant xerrades, tallers amb infants, entrevistes, trobades, etc. que és un element clau del nostre projecte. Es tracta de dos elements essencials que es retroalimenten i es doten de sentit mútuament.  
-              Pressupost:
En el nostre cas, el material inventariable (material escolar) a hores d’ara no podem saber exactament de què es tractarà per què és sempre el que la comunitat educativa del Campament d’Smara ens demana segons les seves necessitats.
Sol·licitem els 500€ de la convocatòria per què, després de tants anys, la mitja de despesa en material escolar i educatiu que tenim a cada campanya està als voltants del 500€ – 1.000€ mínim (en funció de la participació ciutadà i dels col·lectius implicats). Tenint en compte que es tracta de set escoles i que totes reben exactament la mateixa quantitat de tot el que s’aconsegueix dotar de material.
Tanmateix, si que podem comentar, a títol orientatiu, el que normalment ens han demanat. Parlem de material escolar i educatiu; des del més bàsic (llibretes, folis, llapis i colors, carpetes, tisores, gomes d’esborrar, etc), fins material més específic; jocs, material manipulatiu, de lectoescriptura, matemàtiques, materials didàctics i pedagògics, etc. I, inclús, material esportiu per Educació Física i activitats extraescolars.
En el context dels Campaments de refugiats sahrauís es fa difícil predir amb tanta antelació quina serà la urgència de necessitats dels centres educatius per què hi ha molts condicionants que determinen la dotació.
Per tant, pressupost com a tal no podem aportar-ne, però si aquesta aproximació del què es tractaria a cobrir amb els 500€ de la present convocatòria i que, evidentment, la justificació de l’aportació si que es faria sobre el material real demanat per la comunitat educativa i portat a terreny.
C.            Declaració de compromís.
D’acord amb les bases de la convocatòria "Diners al carrer. Activem el retorn social” de l’Assemblea Local de la CUP de Tarragona, les membres d’Una Finestra al Món ens comprometem a destinar la col·laboració sol·licitada al projecte presentat i executar- lo abans de finalitzar el termini marcat.
..................................................................................................................................................
 
 
 
 
 CONTEXT HISTÒRIC I SOCIO-POLÍTIC DEL POBLE SAHRAUÍ
La societat sahrauí en origen, era una societat beduïna que vivia organitzada en grups de parentiu i on el pastoreig nómada era la base de la seva economia. La família era la unitat més petita, seguida del clan i de la tribu. Les principals tribus que habitaven al Sàhara Occidental eren: el grup dels guerrers (hassanias) que ostentaven el poder militar,  els zuaia  amb cert prestigi religiós i el grup dels que es dedicaven a la cria de bestiar i havien de pagar tribut a les altres tribus. També hi havia altres grups de població com els artesans, els músics i els esclaus. En aquest entorn de llibertat territorial i d’economia de subsisiència, la divisió social del treball tenia un caire de cooperació per la supervivència; aquesta diferenciació es concretava en funció del sexe o de l'edat, i tota la comunitat es beneficiava dels seus resultats.
La primera etapa que el poble sahrauí visqué importants transformacions socioculturals fou durant l’anomenat “Sàhara espanyol”. El colonialisme que s’inicià el darrer terç del s. XIX a tot el continent Africà provocà importants canvis en les societats amb severs efectes culturals, que foren legitimats per la missió d’Occident de civilitzar el món. El cas del poble sahrauí, que visqué durant més de cent anys sota el control de la metròpoli espanyola, fou un més dels processos de resistència i acomodació que donaren lloc a noves pautes culturals que entrellaçaven lo autòcton amb lo exogen. La població es desplaçà a les ciutats per tal de treballar a les noves empreses, deixant enrere el pasturatge i la cria de camells. El progressiu sedentarisme va ocasionar noves concepcions de l’espai, noves formes de mesurar el temps i nous rituals i ritmes de vida allunyats a la successió dels cicles ecològics. Tots aquests canvis en les concepcions culturals i la forma de vida “tradicional” del poble sahrauí es projectà en noves formes d’estructura familiar i relacions parentals.
Posteriorment l’any 1975, coincidint amb la fi del franquisme, la metròpoli espanyola que des de 1884 havia presumit de portar endavant la noble missió de civilitzar aquesta part d'Àfrica, els abandona i l'Estat marroquí ocupa el seu territori des del nord i Mauritània des del sud, amb l’anomenada “Marcha Verde”, empenyent així a més de la meitat dels sahrauís a l'èxode al sud d'Algèria. Els sahrauís, organitzats sota el comandament del Front POLISARIO (Front Popular d'Alliberament de Saguía el Hamra i Riu d'Or), van fer la guerra amb bastant èxit contra els seus enemics ocupants retirant a Mauritània del conflicte. L’any 1976 neix la R.A.S.D (República Àrab Sahrauí Democràtica) i el poble sahrauí es va haver de reinventar, transformant la societat beduïna en una societat democràtica i oberta al món per fer front a les noves i cruels circumstàncies.
Però el resultat fou una població totalment trencada a bocins. Els homes es van quedar als territoris del Sàhara Occidental per combatre contra les forces d’ocupació i les dones s’exiliaren i aixecaren un nou Estat en una de les regions més inhòspites del planeta, als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria). Allí les condicions de vida són extremes: temperatures superiors als 50 graus a l’estiu i baixíssimes durant les nits de l’hivern, amb manca d’aigua corrent i llum elèctrica. A tot això s’ha de sumar la creixent manca d’alimentació, vestit i, en definitiva, dels productes més bàsics.
L’any 1991 es va signar un alto-el-foc, per resoldre el conflicte mitjançant la celebració d'un referèndum. Però malgrat les successives declaracions de les Nacions Unides (ONU) sobre la il·legalitat de l'ocupació marroquina i l'acord explícit de les parts implicades, els sahrauís, d'un i un altre costat del mur, encara estan esperant l'oportunitat de poder-se pronunciar sobre la seva voluntat de formar un nou Estat independent o quedar integrats al Marroc. És un cas força excepcional que mostra la incapacitat de la comunitat internacional per resoldre el conflicte al món postcolonial. En aquesta darrera etapa de “Pau” a l’exili, els campaments han anat canviant de fisonomia i moltes de les concepcions culturals han sofert noves variacions. Ara ja no hi trobem només dones i nens com a el inici de l’exili, sinó ja han tornat els homes combatents de la guerra i tots aquells  joves que als anys 80 van sortir a estudiar a “països amics” com Cuba. La concepció de l’espai i el temps ha variat novament i el paisatge familiar també.
A més, fins a la dècada dels 90 les famílies sobrevivien únicament de l’ajuda internacional i la repartició equitativa d’aquesta, però actualment els campaments estan poblats per joves amb altes formacions acadèmiques que han fet emergir una nova economia incipient mitjançant iniciatives econòmiques pròpies o familiars. Aquesta introducció del diner als campaments i la conseqüent emergència d’una economia informal ha fet reactivar les seves rets de relacions socials, moltes lligades a la consanguinitat.
No obstant, encara avui les famílies continuen dividides; gairebé dos-cents mil sahrauís viuen a la hammada algeriana, mentre que a l’altra banda els seus parents, que no pogueren escapar del setge, resisteixen sota l’ocupació marroquí vivint en continua “intifada” sahrauí. Malgrat tot, el poble sahrauí ha configurat una forta identitat nacional com a resposta a l'abandó d'Espanya i a l'ocupació marroquina-mauritana que l’ha empès a desenvolupar un veloç procés de reproducció sociocultural. 
Què volem?
             Conscienciar als nens/es de l’existència d’altres realitats, posant-los en contacte directe amb aquesta a través de l’intercanvi cultural.
             Col·laborar amb el bon funcionament i desenvolupament de les escoles i les biblioteques escolars del campament de refugiats sahrauí de Smara.  
             Contribuir a la recuperació i transmissió de la tradició oral sahrauí, acompanyant als mestres de les escoles dels campaments en el procés de recollida de llegendes, relats i proverbis sahrauís. 
             Generar espais i eines de difusió i sensibilització en vers la causa i la cultura sahrauí.
Què fem per assolir-ho?
             Intercanvi d’experiències educatives als campaments de refugiats sahrauís.
             Rehabilitació i dinamització de les biblioteques escolars de Smara.
             Transferència de coneixements (seminaris de recursos per a la docència).
             Projecte de recerca etnogràfica per la recuperació de la tradició oral sahrauí.
             Difusió i sensibilització del projecte amb l’edició de llibres, documentals, material didàctic divers i actes divulgatius de la causa.
Intercanvi d’experiències educatives als campaments de refugiats sahrauís
Jocs i relats tradicionals    
sahrauís i catalans
Mitjançant aquesta experiència pretenem que els alumnes coneguin altres formes de viure, d’entendre el món,  posant-los en contacte directe, malgrat la distància, amb nens pertanyents a una altra lògica cultural. Tot això emmarcat en un projecte d’escola inclusiva que suposa un model educatiu en que els mestres, els alumnes i les famílies participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots.
Intercanvi de Jocs tradicionals
Curs 2009-2010
L’experiència es va gestar principalment des de l’àrea d’Educació Física de l’escola Cèsar August de Tarragona i va consistir en un intercanvi de jocs tradicionals entre els infants d’aquesta escola i els nens i nenes de l’escola Castilla La Mancha de Smara (campament de refugiats a Tindouf). Mitjançant enregistraments audiovisuals els alumnes catalans van mostrar als infants sahrauís alguns dels seus jocs preferits. En desplaçar-se un membre de l'equip, durant les vacances de Nadal al campament de Smara, els nens i nenes sahrauís van poder visualitzar i vivenciar aquests jocs. Alhora, van registrar alguns dels jocs tradicionals de la seva cultura, que posteriorment els alumnes de Tarragona van practicar a les sessions d'Educació Física.
D’aquesta experiència nasqué  la voluntat de col · laborar  en la preservació de la tradició oral sahrauí i la difusió dels  seus usos i costums, com a recurs essencial per a la sensibilització en vers la causa del poble sahrauí. 
Intercanvi de llegendes tradicionals
Curs 2010-2011
Seguint amb la idea d’apropar altres realitats als nostres alumnes i prenent l’intercanvi cultural com el motor d’aquesta acció educativa, el passat curs 2010-2011 el projecte "Una Finestra al Món" juntament amb els mestres d’espanyol de les escoles del campament de Smara van desenvolupar l’intercanvi de llegendes catalanes i sahrauís. Al llarg del primer trimestre els infants d’ambdues parts van estar treballant les seves llegendes amb diverses activitats (representacions teatrals, titelles, contes visuals, auques, etc), sempre amb el propòsit de fer-les arribar als seus amics de l’altra banda. Durant les vacances de Nadal l’equip d’Una Finestra al Món i els mestres d’espanyol de Smara van desenvolupar les jornades d’intercanvi cultural a les escoles del campament. Jornades que també es dugueren a terme a Tarragona. Amb aquesta experiència es refermava la coneixença entre infants d’amdues realitats.
Rehabilitació i dinamització de les
biblioteques escolars de Smara
Estirant del fil de les propostes i necessitats que manifestaven els mestres de les escoles del campament de Smara, i amb l’objectiu de seguir col·laborant amb el bon desenvolupament d’aquestes, Una Finestra al Món va incloure en el seu projecte la rehabilitació de biblioteques escolars d’aquest campament.
A partir d’aquí, i amb un estudi de l’estat de les mateixes, es va crear un equip d’operaris sahrauís que, amb el finançament del Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”, estan duent a terme les obres de rehabilitació, de les quals ja n’hi ha tres d’acabades.
Paral·lelament, s’ha engegat la campanya de recollida de llibres infantils en castellà i àrab, “Llegir per alliberar”, per tal de dotar les biblioteques escolars en rehabilitació.
Projecte de recerca etnogràfica per la recuperació de la tradició oral sahrauí
Un cop finalitzat l'intercanvi de llegendes, els mestres d'espanyol de les escoles de Smara ens van expressar la seva voluntat de seguir amb la recollida de proverbis i relats sahrauís, donada la importància de la preservació del seu llegat cultural. Vam recollir aquesta inquietud i vam voler participar d'aquesta idea. Entre tots vam decidir que el millor seria fer una extensa investigació sobre la tradició oral sahrauí per posteriorment editar el material recollit. Per això alguns dels mestres d'espanyol de Smara, al costat de quatre antropòlegs de Tarragona, en el pròxim viatge iniciaran la recopilació de relats tradicionals mitjançant entrevistes en profunditat a informants clau. Amb aquest treball d'índole etnogràfica, pretenem editar un llibre en format didàctic, infantil i entretingut, amb la finalitat d'esdevenir un material pedagògic per a les escoles dels campaments i de sensibilització i difusió de la cultura sahrauí a les escoles de Tarragona.
Difusió i sensibilització del projecte
A més a més de les diverses accions en terreny, Una Finestra al Món també vol ser un dels altaveus que fan escoltar la veu del poble sahrauí que crida llibertat tant des de l’exili com des del terror que es viu en els territoris ocupats del Sàhara Occidental. Aquests actes que ens apropen la cultura i la realitat del poble sahrauí ens permeten sensibilitzar-nos de tot allò al que fa massa temps que li estem donant l‘esquena. 
El Documental
Al llarg del desenvolupament del projecte s’han anat gravant les imatges i, amb la col·laboració dels alumnes del Cicle Formatiu: Realització d'Audiovisuals i Espectacles de l’IES Pere Martell de Tarragona, s’han editat en format de documental, per tal d’incorporar-ho al material de sensibilització del projecte i explotar-lo en iniciatives i activitats al respecte.
“UN TEIXIT DE CONTES”
Per tal de deixar constància del diàleg establert entre els nens i nenes d’ambdues realitats, s’ha editat aquest llibre que recull algunes de les llegendes, faules i relats tradicionals que es van intercanviar, a través de representacions teatrals, titelles, contes visuals, etc. el passat curs 2010-2011. Tots els contes s’han anat teixint en català, la nostra llengua, en castellà, la llengua vehicular del projecte i en hassania, la llengua pròpia del poble sahrauí. A través de les il·lustracions del llibre s’evidencia com han percebut la nova realitat els nens i nenes que han participat en el projecte, donat que els dibuixos dels relats sahrauís els han fet els alumnes de l’escola Cèsar August i els de les llegendes catalanes els nens i nenes sahrauís. Val a dir, que en cada il·lustració hi han participat infants d’edats diferents. Fent-los així, un cop més, els veritables artífex del projecte.

Moltes gràcies per la infomació i fotos facilitades a l'entitat "Una finestra al món"