dijous, 14 de maig de 2009

La ràdio

Diari de Tarragona 20-11-1987



Als anys 80 vaig fer un programa de ràdio que portava el nom "Al vent". Vaig estar meditant-ho mesos, setmanes i dies, arribant a la conclusió de que s'havia de buscar un nom curt i que digués moltes coses alhora, havia trobat el nom que buscava. És cert que moltes vegades el nom no fa la cosa, però per començar millor fer-ho amb un bon nom.

Era un nom que ho deia tot, la primera cançó del Raimon, com la va composar, en quines condicions, la inspiració d'un jove que volia canviar el món, en quin país vivia i moltes altres circumstàncies.
El programa va servir per divulgar la cançó i la música que es feia en aquell moment, a més a més per conèixer a persones amb una trajectòria, fer música i cançó d'arrel no ha sigut mai fàcil. Va ser interessant i enriquidor alhora. Entrevistes, tertúlies, xerrades amb Raimon, Lluís Llach, Elèctrica Dharma, M. del Mar Bonet, Pegasus, Al Tall, Toti Soler, Pau Riba, l'Ovidi Montllor, l'Orquestrina Galana, Bocanegra....

A destacar l'entrevista que vaig fer al líder de l'Elèctrica Dharma, l'Esteve Fortuny, la darrera que es va publicar abans de la seva mort, va ser a Valls, aquella entrevista a part de la ràdio, es va publicar al setmanari "El Temps".

La seva importància va ser omplir en pocs dies dos autocars des de Valls, amb oïdors del programa, vam posar un gra de sorra per omplir el Camp Nou, en el concert de Lluís Llach.



A part del programa Al vent, de divulgar la música i cançó dels Països Catalans, van ser intenses les retransmissions de diades castelleres, des de la plaça del Blat de Valls, la plaça de Braus de Tarragona, la Plaça Mercadal de Reus, Vilafranca per Sant Fèlix....


Els anys que va durar el programa infantil "Patufets" amb participació directa des dels estudis amb la mainada, cantant, portant dibuixos o una sortida al zoo de Barcelona, els de la ràdio vam muntar un autocar i tot el dia d'excursió...




Cinc anys d'emocions, de xalar, d'esbargiment en grau suprem, d'una feina feta totalment desinteressada, la qual va servir per adobar-me i marcar un abans i un després en molts aspectes de la vida.