diumenge, 13 de setembre de 2009

Bous































































Deltebre, 21-8-09




Les festes majors a l'Ebre, llargues, i plenes amb tot tipus d’actes, no serien el que són si no hi haguessin bous. D’entrada diré que els bous no m’agraden. No m’agraden bàsicament si pateix l'animal qualsevol tipus de tortura.
A festes, els bous no hi poden faltar en bona part de les terres de l’Ebre. Els bous que es fan a les places són novells, ben astuts per l’experiència que porten en les places que van assistint, se les saben totes.
Ara, una cosa són els bous a la plaça, l'animal no pateix. Una altra cosa és el bou capllaçat o el bou embolat, amb foc a les banyes, ho he vist potser només un cop, ja en vaig tenir prou. Fa una pila danys a Amposta, i no cal posar la ma al foc per assegurar de que l’animal pateix.
L’espectacle dels bous, de sortir una estona a passejar per la plaça preparada amb força antelació a la festa major, els bous, no són res més que el bou surt enfurismat i empaita els més valents que és tiren a la plaça, i amb una camisa, drap o qualsevol altra tela lligada a un bastó llarg s'intenta de fer-lo moure al bou, fer-lo córrer. Premissa important, millor que no corri tan com qui el fa córrer.

A part dels bous, l’altre espectacle, tant o més grandiloqüent que els bous, és tot el muntatge. La plaça feta amb taulons de la construcció, carretes antigues, envestides...La feina prèvia de muntar les places, vol dir molts braços i la col·laboració de tothom. Els dies de bous a la plaça, riuades de persones van anant agafant el seu seient a la carreta reservada per la família i amics. Bosses, cistells, neveres de ma, aquí es porta tot tipus de munició per veure els bous, i quina munició!!. Compartir el menjar, els bous i estar una estona amb els amics o familiars que s'han invitat a la carreta.

Els joves més llençats es creuen davant de bou, el fan pujar a l'entarimat..la xaranga anima la festa.
Des de fa anys una colla d’amics de l’Ebre fem aquesta excursió. Primer a fer un berenar sopar i a veure bous a Deltebre, aquesta població munta dues places de bous, l’oficial, més a prop de l’Ajuntament i la que organitza un grup de festers de l’antiga població de La Cava, avui dins del municipi de Deltebre.

El berenar és autèntic, anem a una Tenda, és l’entrada o pati gran d’una casa, on hi fan menjars casolans i típics del Delta per festes, tanquetes, anguila amb suc, “xapadillo” baldana....regat amb un vi ben fresquet. Per acabar la trobada no hi poden faltar els cacauets i pastissets casolans, tot marca de la casa. El propietari tot i passar per dificultats i penúries familiars, l’any passat no va poder obrir, ja ens coneix al grup que hi anem cada any, ja són una pila d’anys que anem a casa seva. Aquest any ha tornat a obrir, ho porta a la sang.

Fem tertúlia plegats i ens ha explicat aventures i desventures del tràfic de droga al Delta, hi ha històries que ni en un llibre de novel·la negra no hi tindria un argument tan enrevessat i no massa creïble per la majoria de mortals.
Al Delta per la seva situació estrategica hi entra molta droga, les notícies a la ràdio i premsa en van plens. T’expliquen de viva veu que algú compra finques d’arròs camuflant així els “seus guanys”, muntant grans xalets i una infraestructura amb vaixells immensos i estructura mafiosa, quasi costa de creure-ho. Ja diuen que la realitat supera la ficció.
L'any que ve tornarem a la Tenda a fer-la petar una bona estona, fer un berenar, la família ja ens coneix, quasi ja saben els gustos que tenim i tot.