dimecres, 2 de setembre de 2009

El Port Pesquer


































































































Al Port Pesquer de l'Ampolla a l’estiu, i a la fresca de la nit, s’hi fan una colla d’activitats lúdiques. El plat fort és a l'agost, on només començar el mes s'hi fa “La nit màgica”, equilibristes, mags, espectacles varis es reparteixen des del Club Nàutic i fins al Port Pesquer. Hi ha riuades de gent vingudes d’arreu. L’estrella principal de les actuacions a l’estiu segueix sent el cinema sota les estrelles, és lloguen les cadires i a veure cinema.


Aquest any dues de les actuacions que hi han assistit més persones, i amb l’assistència massiva de gent del poble o de la comarca, no tant d'estiuejants, ha estat el documental “Memòria de l’Ebre”, del director de l’Ampolla Mario Pons Múria i coproduït per TV3. http://www.tv3.cat/videos/1046719 En aquest vídeo podreu veure tot el documental. Una joia i altament recomanable per a tothom.

Va assistir-hi el director el dia nou d’agost, a més de l’equip de realització de la pel·lícula, premiada i nominada en diferents festivals de cinema d’arreu.





















Els assistents s’hi sentiren identificats, per les zones on és rodat el documental i per les coneixences dels més de cent protagonistes que hi van deixant el seu testimoni viscut de la Guerra Civil. El documental té com a fil conductor la vinya, des d’aquest rerefons, s’explica en pròpia veu les vivències i penúries que els hi va tocar de ben a prop la cruenta i cruel Batalla de l’Ebre, i la encara pitjor postguerra.
Dues dades que impressionen, i fan posar la pell de gallina, una com una àvia de més de 90 anys encara no pot explicar absolutament res al seu nét sobre la guerra i la postguerra, i si li treu alguna cosa està tres o quatre dies que no es troba bé, només de recordar-ho els budells i la memòria se li recaragola tot. El que havia de patir i pateix la gent que ho va viure en primera persona, algun familiar que li va tocar perdre la vida, anar a la presó, l'exili....

















Un altre apunt que també fa posar els pèls de punta és veure com encara per boscos i muntanyes on hi va haver la topada entre els dos bàndols hi ha avui cadàvers sencers, amb cranis tirats com si es tractés de qualsevol objecte perdut i sense cap mena de valor per ser rescatat. Després de 70 anys, en quin món vivim que encara és permet de tenir a cadàvers escampats per aquestes serres?





Una sinopsi aproximada i trobada per internet és aquesta:

“La Batalla de la Memòria” és alhora la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil i la de les avies mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar en llibertat ni d’aquest conflicte ni de les seves repercussions.
Aquesta no és només la història d’una batalla, aquesta és la història tant dels que estigueren al front de l’Ebre, com dels homes i dones que patiren la devastació de la guerra des de la rereguarda, però sobretot és la història dels silencies que vingueren després de la Guerra Civil. La repercussió de l’Alçament Franquista, la Batalla de l’Ebre, la Dictadura i una Transició mal resolta, han deixat ferides molt profundes, que en el cas de les Terres de l’Ebre, encara perduren tant en els records de vida dels seus protagonistes, com en l’empobriment i la immigració a la que es veuen abocats els seus habitants en l’actualitat.”










Després de passar el documental en pantalla gegant, a la fresca del Port Pesquer, es va fer un col·loqui amb la intervenció del director Mario Pons i algun protagonista que surt al documental. No us el perdeu.




























































































Una altra actuació va ser la de “Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries”, feia temps que no els veia actuar i han millorat molt des dels seu inicis, estan més fins, polits, irònics i també desmarxats, que també toca, i és aquest punt que els fa ser festius i reivindicatius alhora. Només cal recordar la campanya en contra del transvasament del riu Ebre, ells van actuar i ser un punt de llança per la gent de les terres de l’Ebre, junt amb moltes altres persones també.

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i la seva banda, a la wiquipèdia s'hi pot trobar la ressenya:


























Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries és un grup de folklore de les Terres de l'Ebre, creat l'any 1992. Encara que es coneguin pel nom dels tres primers, Quico el Célio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret), el Mut de Ferreries (Jordi Fusté, actualment el grup l'integren 3 personatges més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).
Aquest singular grup
tortosí porta una gran varietat d'espectacles i concerts al llarg de la seua trajectòria musical, de gran èxit pertot gràcies a l'alta comicitat de la interpretació de les seues obres, combinada amb un alt compromís social i d'estima a la terra.

Discografia
Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.
Si no fos. Tram. Barcelona-1996.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.
Tradicionàrius 94, 95, 96, 97, 98, 99, 00 i 01 (CD's col·lectius). Tram. Barcelona.
Rumba rumbeta. (Cançó d'enramada). Disc-medi. 1997.
Mira bé el que et dic!. GMI Disc-medi. Barcelona 1999.
El món s'acaba (A un món que no s'acaba). Principal d'Edicions. Barcelona 1999.
Les Violines (La noia i lo rei del violí). GMI Disc-medi. Barcelona 2000.
Vinguen quan vulguen!. Discmedi-Blau. Barcelona 2001.
Lo Misteri de Nadal. Discmedi-Blau. Barcelona 2002.
No es pot viure!. Discmedi. Barcelona 2004.
Oco! Discmedi. Barcelona 2008.
La batalla de la memòria. Banda sonora original de la pel.lícula. Discmedi. Barcelona 2009.

Premis
Tortosí de l'any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques).
Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.
Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)

Espectacles
Romanços de Nadal. 15 de desembre de 1992 (La Finestra-Tortosa)
La nostra música tradicional 11 de juny de 1993 (Patronat Escolar i Obrer-Tortosa)
Històries de Nadal, contades i cantades (I) 17 de desembre de 1993 (SCRUA-l'Aldea)
Es cantava i es canta 21 de gener de 1994 (Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona)
Històries de Nadal, contades i cantades (II) 23 de desembre de 1994 (Casal Cultural-Alfara de Carles)
Pelegrins 31 de maig de 1996 (Festa del Renaixement-Tortosa)
Si no fos 20 de juliol de 1996 (Sa Pobla-Mallorca)
La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa) La Taverna d'Enrico ha seguit apareixent a cada edició de la Festa del Renaixement.
Lo banc del si no fos (programa TV) 24 d'octubre de 1997 (
Canal Català Ebre TV)
Lo Misteri de Nadal 19 de desembre de 1997 (SCRUA-l'Aldea)
Torna el Carrilet! 7 de setembre de 1998 (Antiga estació del Carrilet. Tortosa)
Això és de cine! 28 de desembre de 1998 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
Mira bé el que et dic! 25 de desembre de 1999 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
Vinguen quan vulguen! 8 de maig de 2001 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)















Quico el Cèlio, el Noi i el mut de Ferreries han sabut combinar la xalera amb el sentiment de formar part d’una col·lectivitat, aquesta barreja és el que els fa ser en bona part la clau de l’èxit, cosa que no passa amb els altres grups o cantants de la resta dels Països Catalans.


L’actuació al port pesquer de l’Ampolla el dia catorze d'agost, va ser apoteòsica, actuaven dins del “XVIII Certament de Música Clàssica i Popular Eloi Mestre”, són de la zona, en formen part i coneixen bé els sentiments dels seus conciutadants, tenien clar que actuaven per al seu públic i a casa, jugaven a camp propi i ho sabien.












Moltes cançons hi afegien l’Ampolla per completar la peça musical, la multitud de gent assistent van xalar, aplaudir, vibrar de les seves cançons, i també dels comentaris del Noi, que com aquell que no vol la cosa i no diu res, deixa anar alguna guita si encara hi ha algun despistat dins dels seus concerts, el qual potser es creu que no cal reivindicar ni aspirar a un món millor, els “Quicos” ho tenen clar. Salvant quilòmetres de distància, recordaven els comentaris dels concerts del Llach, que el públic gaudia tant de les cançons com dels comentaris.














http://www.youtube.com/watch?v=tK-qB6vVXhA

A destacar una crítica encesa contra com s’ha construït i la forma d’endeutament de la major part de la gent, els bancs, les constructores i els qui ho han permès no queden massa ben parats, de la llengua ben afilada dels “Quicos”.

Al final i entre el nombrós públic es van acomiadar amb la jota, "de Roquetes vinc", on la gent dempeus els van acomiadar fins a la propera actuació i amb una satisfacció que havien tocat uns companys de viatge per unes Terres de l’Ebre millor de les que tenim.
http://www.youtube.com/watch?v=5bkkn0W1vDQ