Figues i móres

Forès, 2 d'octubre de 2009

La passejada d'avui no té res d'especial, potser que fa un temps d'estiu a primers d'octubre, i per aquestes terres dels Comalats, això ja és força excepcional. Només al deixar el cotxe a prop de la bassa, enfilo la carretera que porta cap a Conesa. Ben a prop de la sortida, una immensa figuera, la qual he mirat tants cops, avui està plena de figues, aquelles que han caigut a terra, i que són seques estan boníssimes, dolces com la mel. Avui, no era gens especial, i ja ha valgut la pena, només a la sortida mateixa. Potser serà un bon dia avui, penses, això de trobar aquesta joia de la corona en forma de figues dolces....

Continuem el trajecte, els molins que en el post del 3 de juliol de 2009, ja en parlava, ja estan a ple rendiment, en tres mesos clavats, ja estan fent la seva feina. Hi havia pressa de posar-los a funcionar, i amb el soroll que fan, zaas, zaaaas..no és el mateix caminar escoltant el silenci o veient que t'observen uns monstres de ferro i al damunt et rebufen a l'oïda, zaaas, zaaas, les seves pales fan el seu trajecte. Em perdo per dins d'un bosc tupit i verd, amb aquella olor penetrant de fulles, molsa.... Fa pocs dies ha plogut força, els peus sembla que caminin pel damunt d'una catifa i l'olor és extraordinària.

Seguint el camí trobo móres, deuen ser les darreres de la temporada, grosses, fresques i ben gustoses. Al darrera observen els molins amb les seves pales, és un espai nou. Haver passat per aquí tota la vida sense que ningú t'observi i ara aquests intrusos....

La terra es comença a preparar, els pagesos llauren i abonen, de fet bona part del trajecte, l'abonament també és nota, però això és per un bé de la terra i sempre s'ha fet. Com canvia aquest paisatge amb les diferents èpoques de l'any.Una curiositat i que no havia vist mai, ja ben a prop de l'entrada de Conesa, una finca gran hi deuen fer extraccions de pedra, hi trobo unes rases profundes i palets amb pedra ben posada, sembla que està preparada i embalar per a ser comercialitzada. La pedra que està colgada de fa segles i que deuen fer l'extracció per a la venda per a la construcció, inclús aquí s'ha de fer una pedrera, abans si devia plantar alguna cosa, ara dóna més la pedra que el que s'hi pugui plantar....

Al marxar, des del mirador de Forès, ja deia que hi havia una premonició de que hi hauria alguna cosa interessant avui, una lluna plena, amb un cel ras, algun grill, observa la quietud, la calma i la pausa d'aquestes pedres solitàries.