dilluns, 12 d’octubre del 2009

De l'Ampolla al Perelló (I)













































































Des de fa anys, una de les excursions clàssiques de l’estiu és anant vorejant la costa, des de l’Ampolla i fins al terme del Perelló, Morro de Gos o Santa Llúcia. Algun cop amb més hores i més força s’ha arribat fins al terme de l’Ametlla, aquest any no.
Fer el trajecte rodejat de natura, bosc mediterrani, un paratge tan extraordinari i comprovar-ho any rere any, passejant vorejant el mar, amb alzines, garrofers, romaní pansit i trist per la falta d’aigua, pi, per una banda, i per l’altra veure el mar, les diferents cales... és una desconnexió de la rutina diària de la resta de l’any.













Més enllà de Morro de Gos, en direcció a l’Ametlla, fa anys que observo unes pintades que no poden ser les oficials que marquen el GR, hi ha X prohibint passar pel camí, pintades barroeres, mal fetes i molt seguides, en pocs metres n’hi pot haver tres o quatre. Potser hi ha algú que no vol que és passi per davant de la seva finca? Qui ho controla això dels GR i els camins originals? Hi ha algun lloc que és un autèntic perill passar i els malpensats diem que algú va fer anar la pintura vermella i blanca per desviar el camí primitiu.





















Amb el pas del temps, i dels anys ençà hi hagut un canvi d’àvids importants. Fa uns anys no trobaves ningú anant a caminar, tant als arrossars al pla o per la costa, com a molt hi havia quatre penjats que anaven d’excursió. Avui, sembla un mercat a cost baix i els caps de setmana ja pot ser perillós i tot anar a fer una caminadeta. Famílies, amics, coneguts i agregats, gossos desfermats, això és com un aplec, crits i soroll. Ep!, no s’havia de respectar la natura?, que cony, no saben que és això!.
A la primera platja petita i tranquil·la, fins que ha arribat la invasió, on aquí plantaran el seu quarter general, taules, para-sols, estesa de cadires, jugaran a cartes i faran el màxim de xivarri possible, el gos, important!! es banyarà quan li roti, i quan surti, millor està ben allunyat del pelut. Aquests dominguers són un perill.

















Algun aprenent de pescador esporàdic s'apoltrona a la cadira, carregat de material, llaunes de cucs, d’hams, nevera, cerveses, ampolles, llaunes, plàstics de tot tipus, i ho deixaran escampat i empastifat per la roca. La roca sense tenir-ne cap culpa ha de suportar aquests impresentables aprenents de pescador, millor dit, no arriben ni aprenents de res, molts ni de persona. Aquí també haurien de posar radars i càmeres.













Aquest estiu els vestits de neoprè amb les bombones d’oxigen al coll també s’ha portat força. És veu que a l´hivern amb un curset accelerat de busseig pot fer miracles. El que no s’ha portat gaire, i que duri, però algun cop s’ha vist i millor no repetir-se massa, és al mig de la platja a Cala Maria per ser més exactes, un 4x4 amb remolc al mig de la platja, han descarregat una moto d’aigua, això ja és massa!! els cops de colze i la prepotència del puc més que tu, s’ha incrustat, està instal·lat ben a prop nostre.







1 comentari:

Clidice ha dit...

Hola Jordi :) gràcies per la visita. Entro i veig el senyal de GR, per tant tinc la sensació d'haver arribat a casa, fa tants anys que les segueixo :) felicitats pel blog, ens llegim :)