dilluns, 2 de novembre de 2009

Mecano. Dues penes. (I)








Fa uns dies, una colla d'amics vam anar a veure el musical a Barcelona, “Hoy no me puedo levantar” cançons del grup Mecano. Ara, quan una cosa no t'agrada, mal m'està el dir-ho, ja hi vas amb una idea preconcebuda que la resta. No és el mateix quan t'hi lliures amb cos i ànima, i clar no va ser el cas.



Per començar diré que no m'agraden, ni em van agradar des del dia que els van parir, als inicis dels anys 80. Malgrat tot, he assistit al musical de les seves cançons que ofereixen, http://www.hoynomepuedolevantar.com/hnmpl/gira_hnmpl/barcelona_cat.php. Després de Madrid ara toca a Barcelona, com altres coses que passen en aquest cul de món.




Mecano va ser un grup format als anys 80, màxims exponents d'allò tan abominable com va ser la “Movida madrileñahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mecano i que ells en van ser un dels màxims exponents.



Els nostres veïns, amb recolzament de les multinacionals del disc, les institucions i altres poders fàctics, van tirar endavant amb força èxit “la movida”.
En aquella època no els vaig anar a veure mai en directe, malgrat anar a Valls, Tarragona i altres ciutats ben a prop de casa força vegades. No dic que a la disco no els ballés o no xiulés alguna peça coneguda, no traguem les coses de context, tampoc.






Faré aquí una crítica diferent de les centenars que és fan i és desfan, explicant les mil i una excel·lències d'aquest grup.


Els centenars de persones que assistiren al teatre Tívoli de Barcelona, la majoria els hi queia la bava, perdoneu l'expressió. Ja deia que hi vaig anar una mica a desgrat, però de tot s'aprèn en aquesta vida, i de les coses que no et van, també.




Els del darrera de la fila encara ploren ara, allò cap al final que és una mica més tètric de la mort del “Colate”. Al costat de la fila una colla que semblaven els “palmeros de Triana”. Coi que escandalosos, al “Corral de la Pacheca” s'hi haurien sentit també força ben integrats...sobretot en una peça “Una rosa, es una rosa”, no recordo que la cantessin en un pla tant macarrònic-andalús-barret-torero-spanish, tan avitual altrament de veure-ho, i patir-ho dia sí i dia també a les seves-nostres tan entranyables emissores de ràdio i caixes tontes.




No sé si van fer un especial d'“Operación Triunfo” o alguna cosa així, per reclutar al personal, veient el pa que si dóna, em donava aquesta sensació al Tívoli. Tots els ballarins i actors deuen haver passat un càsting i són nous, bàsicament catalans els que ara fan el musical a Barcelona. Malgrat voler imprimir el mateix llenguatge que als anys 80 a les entranyes de Madrid. Copiar i pegar. S'hi sentien encara més integrats en aquell ambient, al Tívoli, a pesar de tot, també.




Ni un bona nit, ni res que s'assemblés i només extrapolant algun personatge com si fos de Sant Boi...Còpia pura i dura del que passa en la nostra trista i dissortadament quotidianitat diària. Si a Barcelona ve qualsevol artista de nivell mundial, un bona nit Barcelona!! o alguna frase folklòrica se la treuen de la màniga, no hi pot faltar. Ara, si venen del centre de la península, això és E.......i no els treus d'aquí. Anem bé per anar a Sants.



Tres hores i mitja que la majoria de gent disfruta, segur que tindrà un èxit de taquilla, crítica i reviuran èpoques daurades...quina pena.




14 comentaris:

Clidice ha dit...

No crec que hi vagi, com tu no vaig suportar mai Mecano, ni res d'aquella "movida" tan estranya. Gràcies per confirmar-m'ho :)

zel ha dit...

Jo, Jordi, com la Clidice, ni hi vaig ni hi aniré ni m'agradaven gaire per no dir gens...

I home, això que no te'n surts amb el blog, ets un pèl exagerat...volta si vols pels meus primers posts i sabràs el que vull dir, ens passa a totts!!! Una abraçada!

L'illa dels monstres ha dit...

sotmetre's a la tortura de Mecano és un acte de sadomasoquisme d'efectes irreversibles. aquest estiu em va tocar patir un d'aquestos grups que només fan versions d'un conjunt, en aquest cas Mecano. no vaig vomitar perquè el meu cervell es va bloquejar en un acte d'autodesconnexió sense precedents

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

A mi no m'hi trobaran...

jorditib ha dit...

Gràcies companys/es per confirmar-m'ho. Espereu la segona part.
Salut i gràcies

Núria ha dit...

Un amic me'n va parlar molt bé, em va animar a anar-hi. Me'l mirava amb recel... i finalment vaig decidir que no hi aniria. No m'acabava de creure que fos tant bo. Ara m'has demostrat que el meu criteri era bo. Gràcies.

GEMMA ha dit...

Post de Mecano i banda sonora del blog d'en Llach, es podria fer un mix, m'ha cridat l'atenció aquest contrast sonor. Salutacions Jordi, i bon vent. Ens llegim!

Anònim ha dit...

Vina a Vilaweb, t' ho passaràs bé i et llegirem més,que si no aquí et quedes amb un raconet i no et veiem

Jordi Tudó ha dit...

Perdoneu, té més entrades vilaweb que el blogspot? És poden tenir els dos? És tan fàcil de posar fotos i text l'un com l'altre? Quines diferències hi han? Pots posar-te com a seguidor d'altres blocs també?...Sóc novell i no sé massa com va tot això..
Gràcies

Eva ha dit...

Jo tinc curiositat... però sé que no aniré... i això que no em desagradaven pas en edat escolar i d'institut...
Salut!!!

Carles Martirià ha dit...

ep, hola arribat des de un vincle al blogspot!

Mecano no ha estat mai dins de "la movida" madrilenya. Eren un grup per a nois i noies d'estracte social mitjà-baix, de joves de discoteca i, a casa nostra, també.

A "La Movida" hi eren Alaska y los Pegamoides o Radio Futura però no (com d'entre altres han dit per ells mateixos) Los Secretos o els Mecano.

La Movida tenia al darrera revistes com "La Luna", "De Madrid al Cielo", locals com el "RockOla", el "San Mateo, 6" y vinculacions amb artistes, fotògrafs, estilistes, escriptors...(Patricia Gadea, Oukalele, Ceesepe, Alberto García-Alix, Agatha Ruiz de la Prada, Almodóvar, Borja Casani...) que estaven en una altra dimensió que els tecno-pops de Mecano d'aquell moment.

Coincideix el temps però, com Barón Rojo, Sabina o Dyango no en formaren part.

De ben segur que el públic que et vas trobar al musical demostra que "eren una altra cosa".

Els grups de "fora" de Catalunya no només fan la gracieta per quedar bé com els internacionals, també en parlen fins i tot! Atención Tsunami, Chucho, Vetusta Morla, Christina Rosenvinge, Los Secretos o el traspassat Antonio Vega a tots els concerts que hi vaig ser-hi han tingut paraules i gestos amb Catalunya i el català (i el Barça, d'acord...)

Doncs aixó, que els Mecano... ni a "la Movida"!

:)

Jordi Tudó ha dit...

Gràcies Carles. Tens tota la raó del món. Al ser dels anys 80, m'he passat de rosca. Amb tot, tret d'aquest lapsus, la resta crec que no resta desvirtuat, al contrari. Grup de pop espanyol dels anys 80. On la majoria de mitjans van posar-hi més del que tocava i se'ls hi va donar una cobertura descomunal, sense ser res de l'altre món. Avui encara en deuen viure dels rèdits d'aquella campanya...

- assumpta - ha dit...

Ni em plantejo d'anar-hi, així de clar t'ho dic. Aquest tipus de música no l'he seguida mai, sempre pensant que era una mica rara i ja veig que no. M'alegro. A més, per a veure un musical de... Abba, Meccano etc. em poso el disc original i avall, que no pas veure un sucedani i a sobre car. Res.

Xarnego ha dit...

Ami tampoc m’agrada’t mai aquet tipus de musica,
soc una mena de espècie rara, sempre he fugit
de lo que sembla ser comercial, el que mou modes o masses.
He de dir-te que el que mes m'agrada
es el que tens en el teu reproductor,
y tan sols per escoltar-lo
i penso tornar.

Et llegeixo val!!!