dijous, 13 de maig del 2010

Institucionalització


Aquesta paraula no és fa servir massa actualment, fa uns anys tot era institucionalització, ara ja no cal fer-la servir, ja ho està tot institucionalitzat.


Això ve a tomb per una caminada feta el diumenge. Una caminada popular organitzada per l’ajuntament, 496 persones van fer-la. Hi havia excursionistes, és un dir, amb el gos que el treien a passejar, i n’hi havien que anaven preparats per fer el triple de quilòmetres dels realitzats.



No sóc gents partidari de la massificació de res, i evidentment tampoc de tanta ramada de persones. Les caminades en petit comitè van molt millor i moltes inclús sol. Amb tanta gent hi havia col·lapse en força punts del recorregut, el qual va ser d’uns 10 quilòmetres. Si que de tant en tant vas parlant amb un que fa temps que no has vist, ara et saluda una altra persona, l’altre et dona un copet a l’espatlla....


La sortida força interessant, el recorregut, el paisatge, digne de fer-se amb més pausa i tranquil·litat, gaudir de la natura sempre està be, observar com l’autovia va destrossant un altre tros de paisatge, et fa recargolar-ho tot. És complicat trobar un equilibri, massa.



Tot i que s’ha institucionalitzat a tort i a dret a tot arreu, ara toca organitzar caminades multitudinàries, i com he dit no en sóc massa partidari, tot i que de tant en tant s’ha d’anar provant-ho tot. En cas contrari tampoc pots opinar de viva veu si no hi has participat. Més que una excursió és més un bany de relacions públiques, on qui treu pit del gran nombre de participats, evidentment és qui ho ha organitzat.

Butlletes per a la inscripció, cotxes de la creu roja, parada del Consell Comarcal, wàters a mig camí, lliurament de coca, xocolata i una petita bossa, guies a cada cruïlla de camí...

Les administracions públiques fan de tot, allò de la institucionalització, i la societat civil, on és? Existeix?



4 comentaris:

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Caram, si que hi teníeu coses per caminar 10 Km. I m'imagino que tota aquesta gent deu haver cobrat, no, organitzant-ho l'ajuntament?? És el que acostuma a passar. I al final pagues dos cops per fer una cosa que pots fer simplement un dia qualsevol anant a passejar una estoneta!
Per aquí dalt també hi ha molta afició a fer caminades populars, unes més besties que d'altres, però en tot cas totes les organitzen la gent del poble o els amics de les excursions d'aqui o dallí, etc...
No puc negar que la multitud a mi també m'aclapara, però també és cert que hi ha molta gent que si no fos per això no faria caminades.
Ah! a les d'aquí posen una cinteta en un arbre perquè no et perdis, un telèfon perquè truquis si tens algun "percanse" i si la bufeta gemega, busca un lloc ben amagat i ajup-te!
Que passis un gran cap de setmana, excursionista!

Anònim ha dit...

La societat civil hi és però molts cops són les pròpies institucions les que no ajuden que tiri endavant. En canvi, ens venen una altra "societat cicil" falsa i ukltrasubvencionada que només es dedica a defensar els seus interessos.

Mireia ha dit...

M'ha fet molta gràcia això de la paraula "institucionalització"!!