diumenge, 26 de setembre de 2010

Territori creatiu (i III)



Pel que fa a la brutícia i a l’incivisme, o s’hi posa remei urgent o això agafarà una espiral degenerativa difícil d’aturar. Tots els anys hi hagut aquest ambient, però potser podien conviure aquests dos pols i tipus d’ambient tan diferent, els que van a veure teatre i els grups que munten la seva festa pròpia. Quan hi ha tanta munió de gent amb els seus gossos desfermats, caragolant els porrets, defecant els animals de quatre potes per un costat, orinant-se els de dues potes per l’altre, i tots plegats una ferum pestilent. Llençant per tot arreu les llaunes buides de cervesa al davant d’algun cotxe o amb el risc de tocar alguna persona. Per cert, els animals de quatre potes els hi agrada l’art escènic? I els seus amos? El territori creatiu ja comença a convertir-se en una altra cosa.



Aquests grups al ser nombrosos ningú gosa a dir-los-hi res, i amb poques hores ja en tens prou, penses, n’hi ha per llogar-hi cadires. A una font pública fan beure aigua a xumet a l’aixeta els gossos, després algú hi pot anar a refrescar-se o fer un trago d’aigua.


Aquí s’ha de replantejar el tema, no caure en l’auto complaença, si hi ha d’haver masses poden desviar-se a espais destinats per a grans masses, però hi ha molta gent que vol veure un espectacle amb tranquil•litat, assegut a una cadira, gaudir del teatre i la calma, això d’anar d’aquí cap allà, ara dret o tirat per terra, i compte de no xafar un gos o una relíquia del gos, això és anar a patir. Vomitades, brutícia, pixades, gent mamant, amb uns llenguatges barroers, crits i soroll.



Ep! no és tracta de desmerèixer la Fira, hi he anat regularment des dels inicis, però avui dir-li l’aparador del teatre d’Europa, sembla un insult a alguna cosa important. Poden buscar-se solucions per conviure els ciutadans locals, els de fora i altra gent que són d’un altre planeta. Un exemple, aquest any a Pamplona amb més dies de festa i més gent, no és veia tanta porqueria arreu. Si hi havia algú dormint en algun lloc públic, amablement la guàrdia urbana l’invitava a aixecar-se i marxar del lloc públic. Si algú anava massa torrat amb beguda a les mans, l’invitaven a deixar el calimotxo per una altra ocasió....a Tàrrega no es veu això.
Informació deficient, manca de panells d’informació estàtica dels llocs dels espectacles, servei de guies no se’n veu, s’ha de preguntar a algun bar on para el carrer o plaça que es busca, servei d’ordre i guàrdia municipal no se’n veu per enlloc.
En fi una mica surrealista veure tot aquest ambient i anomenar-ho Territori creatiu, o dir que la Fira de Teatre és l’aparador del teatre d’Europa, i si ho és, potser falta netejar-li els vidres a l’aparador.

6 comentaris:

Guspira ha dit...

Tinc uns amics que aquest any hi van anar per primer cop i el primer que em van dir és que hi havia moltíssima gent i a part, molta brutor i mala olor. Vam arribar a la conclusió que a l'organització això se'ls hi ha escapat de les mans. Com tu bé dius, haurien de derivar les masses a altres llocs. És una llàstima que la gent no pugui gaudir del teatre al carrer pels mals hàbits aliens.

Agnès S. ha dit...

Aquesta mena d'espectacles porta molta gent, però siguem realistes, molt d'antissistema, no vull dir que tots siguin bruts, però els gossos no saben ser pulits per si sols, i a aquest tipus de gent els agraden els porros, els gossos, les rastes i més coses, no vull generalitzar, però és el que és.

sànset i utnoa ha dit...

L'incivisme és el pa de cada dia. I sempre que es reuneix un gran grup de gent acaba tot ben empastifat. Aquí i arreu, perquè estic fart d'anar a ponar algun tomb pel bosc i no deixar de veure "les nostres petjades". Tenin un greu problema d'educació. Després a tots ens sobta arribar a Berlín i veure que tot és net i que la gent no crida...

*Sànset*

Oriol López ha dit...

Jordi,
He estat xafardejant pel teu bloc i et felicito per la bona feina que hi estàs fent.

Oriol López

Mireia ha dit...

El Sànset té tota la raó.

Neus ha dit...

Hola, tens una adreça de contacte al blog? No he pogut trobar-la.