dimecres, 22 de setembre del 2010

Territori creatiu (II)



Els inicis, com es deia a la nota del bloc de l’any passat eren en petit comitè, poca gent, sempre trobaves cadira en qualsevol racó d’alguna plaça de Tàrrega, hi havia actes massificats també, però segons quin dia i quina hora, era una delícia. Inclús és podia dormir amb les finestres obertes dins del cotxe i cap problema de res. Els ossos ho notaven però cap altre problema. També deia a la nota de l’any passat en una xerrada informal amb el gran escriptor, novel·lista i independentista Manuel de Pedrolo i Molina,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo el qual em comentava que vivia a prop del rovell de l’ou de Tàrrega. Els primers anys ell i la seva dona ja marxaven de Tàrrega pel bullici que hi havia. Aquesta foto feta al Fossar de les Moreres l’11 de setembre de l’any 1984, on apareix amb la seva dona i amablement a part de parlar de la Fira va deixar-se fer aquesta foto. Amb els anys això ha anat cap a una exagerada degeneració, molts només van a agafar la gran borratxera i és clar molts veïns de Tàrrega els dies de la Fira, com en Pedrolo segueixen marxant de la capital de l’Urgell.

Aquest any, almenys el dia 11 de setembre, hi havia molta gent, massa per poder veure alguna cosa semblant a teatre. No s’entén que moltes vegades per valorar l’èxit d’un esdeveniment s’ha d’encabir com més gent millor, com s’hi això fos garantia de res, en tot cas ha sortit airós el servei de propaganda i prou. Però això és una altra qüestió, i el que era d’agrair els primers anys en que algun racó es podia seure a una cadira, parlar amb calma i esperar el començament d’alguna obra, avui això és impensable.

Només baixar del cotxe és veu que això pinta malament, hi ha dormint en bancs i en alguna finca agrícola gent que se suposa que volia guanyar hores a la nit. A la nit ja estarien més frescos i l’endemà dormint la mona allà on els hi vingui de gust. Continuem la caminada cap al centre, a pocs metres de deixar el cotxe al mig de la vorera una colla tocant la guitarra, menjant i sobretot bevent, tot escampat per la vorera i els vianants han de baixar de la vorera i anar pel mig del carrer perquè aquesta colla puguin fer el seu àpat i seguint celebrant la seva festa particular.



D’espectacles de carrer interessant aquest any no n’he vist cap, i els espectacles de carrer almenys el del Pati era repetit, el mateix que l’any passat. La resta a l’hort del barceloní, el cul a terra, amb un sol de justícia, al costat quatre gossos, i al no agradar l’espectacle el públic després de tanta estona amb les parts baixes per terra, s’aixeca i organitza un cacau per poder sortir de tanta massificació.