dimecres, 27 de juliol de 2011

Abandonats



En diferents èpoques de l’any, el mateix paisatge pot canviar de cap a peus. Quan els sembrats despunten i van creixent, sembla una catifa verda d’un país plujós, i algun any a l’hivern hi ha una manta blanca d’un pam de gruix, semblant a un país dels Pirineus. A l’estiu hi ha una sequedat grandiloqüent, i a les tardes es pot trobar algú prenent la fresca, i depèn del dia, si ha pujat la marinada, millor un bon jersei, no farà pas nosa.

Cada època de l’any té el seu encant, cada dia un contrast diferent. Són els Comalats i la Vall del riu Corb, un país atractiu, ric, desconegut, deshabitat i despoblat alhora.

La poca població que hi viu és gran, cases on hi viu una sola persona, bàsicament gran, i els mesos més crus de l’hivern marxen i passen aquest període vivint amb algun fill, generalment a ciutats o capitals de comarca on s’hi ha implantat la descendència. Cap al bon temps tornen a instal·lar-se a la seva casa pairal de sempre, anant passant els anys i vivint una mica dels records i esdeveniments haguts al llarg dels anys costeruts de la seva vida.

Les poblacions d’aquest món rural van despoblant-se des de fa dècades i dècades. Avui, un pagès amb la maquinària pot portar bona part del terme i viure distant del poble.

Aquests pobles estan deshabitats i despoblats, fins al punt que hi ha poblacions fantasmes. Èpoques de l’any es pot passar de punta a punta d’alguna població dels Comalats o de la Vall del riu Corb i no trobar a ningú. Es pot passejar bona part de l’any per qualsevol d’aquests indrets, les cases de pedra ben posades, acurades, algunes amb les seves arcades, pedrís...A voltes davant d’una casa tancada, ben plantada, hi ha marcat a la pedra 1720 per posar un any, i plantat allà et passa pel cap la quantitat d’història que podria explicar aquella pedra després de tants segles...Fanals il·luminant els carrers desèrtics, mobiliari urbà, serveis... i no veure ni una ànima pel carrer. Cotxes se’n veu algun, persones costa de trobar-ne cap.

Les generacions joves han emigrat a altres indrets en busca d’estudis, treball, serveis, i també una vida més estressant. Ja ho explicaven el dia 2-8-2009 al bloc “Alls de Belltall” un parell d’avis de més de 80 anys: “A Belltall hi havia hagut cinc barbers, abans només ens afaitàvem el dissabte, explica, dues botigues de queviures, cafès, taverna, ferrer, fuster, capellà tot el dia amb dues misses el diumenge.
El seu fill és taxista a Barcelona i majoritàriament els que han marxat venen algun cap de setmana i el mes d'agost, el penúltim diumenge d'agost hi ha la festa major, és quan hi ha més persones al poble.”

A Belltall hi havia hagut 500 habitants, avui, a l'hivern devem quedar de 30 a 40 persones. I, tots vells, repica el company de pedrís...”

Agafant unes quantes poblacions d’aquests territoris, veurem la davallada de la demografia, és un no parar. L’estadística d’algunes poblacions.

Forès http://ca.wikipedia.org/wiki/For%C3%A8s :

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

437

445

339

309

302

209

86

71

63

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

61

62

72

67

68

62

59

57

-

Conesa http://ca.wikipedia.org/wiki/Conesa :

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

479

511

489

424

418

297

176

142

128

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

123

126

104

107

116

136

128

141

-

Passanant –inclou Passanant, Belltall, La Sala dels Comalats, La Glorieta, La Pobla de Ferran, El Fonoll- http://ca.wikipedia.org/wiki/Passanant_i_Belltall :

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

962

973

1.014

877

807

630

387

232

206

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

195

184

192

182

183

198

209

174

-

Guimerà http://ca.wikipedia.org/wiki/Guimer%C3%A0 :

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

990

1.425

1.255

1.155

1.126

922

660

501

473

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

421

412

397

375

399

383

361

344

-

Vallfogona de Riucorb http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Riucorb :

1910

1920

1930

1940

1950

1960

1970

1981

1990

488

496

538

430

372

272

180

128

116

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

108

107

130

132

164

164

164

159

-

Els habitants han anant abandonant població, un patrimoni ric i viu del conjunt del país, i no han de tenir sensació de culpabilitat, ans al contrari. Els que haurien de tenir-ne són aquells que cuinen de fer anar el país, fer-lo rodar, que cobren per fer-lo rutllar. Han pensat mai en les poblacions petites? i en el seu equilibri territorial del conjunt? S’ha impulsat i incentivat la instal·lació d’alguna empresa? La demografia va baixant, despoblant-se fins a casos preocupants. La immigració interna del conjunt del país també ha existit, però hi ha fets que més val amagar el cap sota l’ala. I algú potser hauria pogut fer més del que s’ha fet.

Malgrat tot, s’han de trobar formules per fer créixer una part del país, sumar i posar més per part de tothom molts més granets de sorra per recuperar vida, i que aquest món desconegut, segueixi sent-ho en part, amb més vida i força que mai.

2 comentaris:

onatge ha dit...

Un treball molt bo el teu. Cada vegada que abandonem i deixem morir un poble, perdem una part del tresor del país, une spersones, una cultura, una manera de fer i entendre les coses i la vida, una gastronomia, i totes les llaurades i sembrades dels nostres avantpassats...

Des del far bon diumenge.
onatge

llum ha dit...

QUanta raó que tens. I quina pena profunda quan veus aquests pobles tan bonics pràcticament abandonats o en vies de ser-ho. Nosaltres hem " repoblat" un poblet de La Segarra, molt a prop dels llocs que comentes. Actualment hi viuen unes 7 o 8 persones. Nosaltres no som d'allà, només hi passem els caps de setmana, les vacances. Vam comprar una casa vella i l'hem anat arreglant. La pau que s'hi respira i el contrast de paisatge, com dius, entre les estacions és absolutament preciós i et fa prendre re-connectar amb la natura, et fa adonar que ets humà i no una màquina perduda entre tubs d'escapament, rellotges i estrés.