dissabte, 24 de setembre de 2011

Aprendre viure






Una de les caminades habituals pels Comalats, és la passejada amb calma i repòs absolut per Forès. L’únic que trenca la rutina del silenci, distorsionant, són els monstres de ferralla escampats per aquests racons de món. El pas del temps ha educat l’oïda i la vista fent-ho una mica més suportable. És el zim-zam impertinent de les pales dels molins.

Feia dies que volia parlar amb la parella d’emprenedors que hi ha als Comalats, La Vall del Riu Corb, Baixa Segarra, els propietaris del bar restaurant “Lo Mirador de Forès” a la població de Forès. Passo a fer un cafè per “Lo Mirador de Forès”, http://www.lomiradordefores.es.tl/Bar_Restaurante.htm situat estratègicament a un dels punts privilegiats dels Comalats, al mirador de Forès, on, un dia clar es pot veure el Camp de Tarragona, les muntanyes de Montserrat, el mar... La mestressa em diu que no pot estar per mi, han acabat de servir els dinars, ho té tot potes amunt i està dinant. Faig un cafè i quedo per més tard. S’està tapant, aguantarà tota la tarda, presagi de pluges.

A Forès, a l’hivern hi viuen 16 persones, i a l’estiu 30 i tants. D’aquests els que s’hi han instal·lat més recentment el Josep M. i l’Ester, fills de Forès, ell treballa d’enginyer fora del poble, i ella pagesa, viuen a Forès. L’altra parella són l’Alberto i la Núria, els propietaris del cafè restaurant “Lo Mirador de Forès”. L’Alberto és asturià, porta un bagatge important i quan ho recorda, sense nostàlgia, l’amunt i avall d’aeroports, ciutats grans... Havia estat director comercial d’una filial del grup Planeta, i amb 29 anys era formador de grups de treball a una multinacional. La Núria porta 17 anys en el món de la restauració. Volien fer un canvi de vida, d’estil de viure, i important, aprendre viure.

La Núria porta la cuina del restaurant, fan cuina casolana, de temporada, cargols, bolets, calçots...tota classe de menjars on els preus poden anar 13 € menú diari, i a partit de 22 € a la carta els caps de setmana. A part els matins, bàsicament de cap de setmana s’hi troben excursionistes, algun ciclista i moters.

La parella gaudeix dels petits plaers de viure en un lloc encisador, el mirador és la gran satisfacció, tranquil·litat i privilegi. Cuiden dels dos cavalls i quan hi ha més de 6 comensals, els hi organitzen una ruta amb carrossa per l’entorn de Forès. Tallen llenya, encarreguen les comandes del menjar que van a buscar a Tàrrega....L’Alberto ha fet una ruta fins a Santes Creus i una altra a Poblet. Ha descobert uns camins espectaculars. Ara, no fa massa ha comprat a mitges una empaquetadora de palla, la qual li serveix per obtenir la palla dels dos cavalls.

És la primera vegada que parlo amb l’Alberto, una metralleta parladora, i junt amb la Núria, la seva parella, tenen la mateixa il·lusió que fa un any i mig, quan ho van engegar, i amb ganes de continuar endavant aquest projecte de restaurant amb un aforament de 22 persones. No tot són flors i violes, hi ha mesos que no surten els números, hi han de posar diners de la seva butxaca. El seu desig és que aquest turisme rural sigui també sostenible econòmicament. I, aquí és lamenta l’Alberto, tenim un Ferrary, però hi falta gasolina. Entre la il·lusió i la resignació va parlant de tot, un poti poti amb convicció i èmfasi. Un lament persistent, no es fa res per la gent que intenta donar vida al poble, falten indicadors informant on és el Mirador, guies i estratègies de suport. La casa rural que hi ha al poble, aquest estiu no ha treballat gents, és lamenten.




L’Alberto va de cara i quan diu que estàs a casa seva, et parla sempre de tu, amb el màxim respecte, sense careta. Una parella emprenedora, la qual hauria de servir com a referent per als pobles dels Comalats, pobles mig abandonats. Falta molta gent amb l’empenta de l’Alberto i la Núria, empenyent aquest projecte perquè demà també segueixi funcionant i sigui viable econòmicament. Sembla deduïble l’oportunitat, s’ha de perseguir constantment.

L’horari és “com la funerària, obert 24 hores al dia”. Expliquen que per estar tan amagats, la ubicació és a prop de tot arreu. 1 hora i ½ de Barcelona, 20 minuts de Tàrrega, a un cop de pedra de Sarral, Rocafort de Queralt...

Al final de la conversa, parla de l’excel·lència que busca al seu negoci, i poder complementar-se en un turisme rural i de qualitat de la seva zona més pròxima. De com es podrien fer més coses. Un Mercat d’antiquari o vell, Fira Medieval....i, important, hi ha rumors de fer una seu nova de l’ajuntament amb un valor de més d’1.000.000 €, una barbaritat, i en canvi troben a faltar, una assistenta social per un nombre important de persones d’edat avançada del poble.

Al sortir de casa seva i treure el nas al mirador, una boira espessa no deix veure més enllà de dos pams del nas. Veus, això és vida! diuen.

Sort, a gaudir, i a resistir!!






4 comentaris:

Igor Jané ha dit...

Hola Jordi, bona aportació al blog! La Neus i jo hi hem anat alguna vegada i hem parlat una mica amb ell. Realment és un lloc privilegiat. Salut.

arilapobla ha dit...

Gran article sobre les poques però interessant iniciatives al món rural més desfavorit. Així, a poc a poc, retorna la vida en aquests indrets; la llista va creixent...

Rosa Lizandra ha dit...

Un gran retrat de la vida al món rural.

Cal a vegades reinventar-se o tornar a començar quan les coses no van per on volem o, simplement, quan pensem que cal fer-ho. No hem de perdre mai la por.

Molta sort als emprenedors del Mirador de Forés!

M'ha agradat molt l'apunt.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Molt bona entrada, com sempre.
Un parell de coses:
El lloc web del restaurant només és en castellà !?
I una rucada; Ferrari és amb i llatina, que és italià, no americà ;-)
Et vaig seguint.