divendres, 1 de febrer del 2019

Bellvitge (I)


Hi ha espais, llocs, indrets, camins, ciutats, paratges que, a còpia d’anar-hi i  de tornar-ne i de trepitjar-los durant anys, ens els fem nostres. Fa vint anys no coneixia Bellvitge, ni l’hospital ni la barriada de l’Hospitalet de Llobregat. Dues característiques importants de Bellvitge: l’Hospital i la barriada.  Aquí teniu l’enllaç que conté la descripció de l’Hospital Universitari de Bellvitge:
 https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Universitari_de_Bellvitge   


                                          

L’Hospital és immens; passadissos, dependències, laboratoris, quiròfans... tot és molt gran. A l’Hospital de Bellvitge, i des de fa més de vint anys, hi he trobat uns professionals excel·lents, d’un nivell desmesuradament elevat, i millors persones.
El primer dia que vaig aterrar en aquest monstre d’hospital, l’especialista corresponent, el doctor B.R.S., després de valorar els informes, diu: “Home, tenim un problema. Hi ha un pulmó de 70 anys i l’haurem de cuidar...”, i encara: “A més, crec que tens una hèrnia de hiatus, i al no retenir i escampar-se el menjar, és verí directe al pulmó. S’han de fer les proves corresponents, i valorar si el que dic és una realitat”.  Buf! Amb trenta i tants anys el que sentia no feia patxoca ni alegria. Endavant amb les proves.
“Haurem de fer una endoscòpia abans d’afirmar-ho”. Al cap d’un mes de les proves, confirmada i la intuïció inicial es converteix en realitat. Més precaucions amb la dieta. No menjar gaire abans d’anar a dormir i fer-ho amb llit incorporat... Com pot un metge especialista, amb un cop d’ull,  avançar el diagnòstic? L’ofici i els anys li han aportat una experiència magistral.
Ens vam anar veient durant força anys, fins a l’edat de la seva jubilació. Encara avui, quan hi vaig, dono records per al doctor B.R.S. a les infermeres responsables de les proves respiratòries, i elles em corresponen i fem intercanvi de records. Un doctor savi, anònim i amb una bonhomia fora mida.
Una anècdota en homenatge a aquest gran professional. Moltes vegades, a primera hora del matí, ja estava plantat davant la seva consulta, per allò dels embussos i avançar-se als taps de circulació d’última hora. Arribava abans de les vuit del matí i quan em veia allà assegut deia ”Què hi fan aquí, a aquestes hores, la gent dels calçots?” Tancava la consulta, m’acompanyava i em feia les proves respiratòries directament, tot dient “aquestes màquines no les sap fer anar tothom” o “aquesta gent de Valls té massa feina amb els calçots i els hem d’atendre ràpid” i... cap als mòduls corresponents a fer les proves. Un crac en medicina i encara més en humanitat!  
Es va jubilar fa anys i, des d’aquell moment, em porta la doctora M.M.M., també excel·lent professional. Tranquil·la i sense dir una paraula de més, i ni una més alta que l’altra, sempre ha estat una bona vigilant de la meva malaltia. Un dia estava citat a la consulta i ja havien fet les proves feia una setmana. La doctora personalment va trucar a casa; no va enviar una carta ni va delegar en un administratiu per donar la notícia. La doctora va telefonar i diu “Res, que el dia de la visita no hi seré, tinc un congrés a Madrid, i no et podré atendre. Però estigues tranquil: les proves han sortit bé; quedem d’aquí una setmana i t’explico la particularitat de cada prova a la consulta X”. Quin detall! Mà esquerra, bon ofici i empatia amb el pacient.  
I no cal esmentar l’amabilitat, bon ofici i millor tracte de les persones responsables de les proves respiratòries o d’esforç. Veuen que sempre vas de bòlit i, si falta una hora per fer les proves i hi ha alguna baixa d’un altre pacient: “Ràpid, endavant; et puc passar ara mateix.” I, una volta enllestides, ja avisen el departament de les proves de l’esforç i, si hi ha algun forat, ràpidament a començar les proves corresponents. Molt bona gent!

1 comentari:

Unknown ha dit...

PUES QUE ES VERITAT. LA MEDICINA ULTRATECNIFICADA DEU DE MANTENIR EL TRACTE ESTRET HUMA AMABILITAT I BONES FORMES PER FER ENTENDRA AL PACIENT ELS QUE SE LI FA. CUIDEM.EXIGIM QUE LA SANITAT PUBLICA SIGUI DE TOTS.PUBLICA COM L.EDUCACIO. ES UN CARMEL FACIL DE LLEPAR PER QUALSEVOL INTENCIO INO PRECISSAMENT SANITARIA SINO MERCANTIL. LLUITEM PER MANTENIR QUALITAT DE LA MEDICINA PUBLICA.