dijous, 12 de setembre del 2019

En Patufet i el bou


 

 
 


 
El món del treball està transformant-se, canviant, innovant en tots els sentits i  sectors. Alguns malauradament han de tancar la persiana; el mercat, les noves tecnologies, els costums han canviat o s’han ressituat, i això no ha acabat ni té aturador. 
No fa gaires anys, a les poblacions hi havia tallers, botigues i magatzems on s’hi feien tota classe d’activitats. De molts d’aquests establiments avui no en queda ni rastre; s’han perdut. Hi havia drapaires, cistelleries, matalassers... Allà, al mig del carrer, agafaven el matalàs i amb dos pals llargs anant picant i remenant la llana. Pregoner, picapedrer, ferrer, esmolet, sereno, campaner, esmolet...i, així, dotzenes d’oficis que han anat desapareixent. I això no és tot; bona part de les petites botigues de roba, sabates o tallers no poden aguantar i han de tancar. 
Carrers de les nostres ciutats o pobles on fa dècades una munió de persones passejava amunt i avall i entrava a remenar i comprar i que ara tenen les botigues tancades o amb la porta d’entrada tapiada. Es feien la competència entre els botiguers del mateix gremi per veure qui atreia més clientela i, malgrat tot, tothom s’hi guanyava la vida. Avui hi ha carrers totalment buits, de persones i de botigues, uns carrers que es deterioren  de tal manera que, si no hi posem remei, aviat ni tan sols reconeixerem.  
Primer va ser la maquinària: ja es van perdre molts llocs de treball per no fer servir tant la força física. I, ara, Internet ho ha canviat tot. Les noves tecnologies, la comunicació, les relacions humanes; tot, absolutament tot. Sembla com si en aquesta societat fessin nosa els petits, i també els no tan petits. Des de la implantació generalitzada d’Internet, la davallada esgraonada per a aquest sector, amb el qual tots ens sentíem identificats, ha estat imparable. Aquí hi compro el calçat, allà la camisa, més avall un cinturó i, així, muntaves la teva llista de prioritats. Surt un monstre anomenat Amazon i, calcem-nos, a part de vendre-ho tot, fins i tot les grans superfícies deuen patir que aquest gegant no els devori a ells també. Cada dos per tres incrementen més línies de negoci. Sempre que no en surti un altre de més gran i amb posició dominant i es mengi el que ara vol tallar el bacallà. Et poses a Internet i qualsevol producte, per estrany que sigui (una peça, una antiguitat, un medicament...), el trobes amb una facilitat desmesurada. Te’l porten a casa a l’hora indicada i, si no t’agrada, tens uns dies per retornar-lo. És un gran mercat on només ven el més poderós. Hauria de ser així, no? Si no t’agrada, és igual, t’hi has de posar.
El conte del Patufet explica que un bou es menja el pobre Patufet, petitó com un cigronet, amagat sota una col per protegir-se de la pluja.
Potser haurem de fer com el conte: atipar el bou fins que no pugui més i...pam!: surt com un llampec, el petit Patufet.