Miramar

Miramar, 19 de juny de 2009

Els que vivim a prop de Miramar som uns privilegiats, si ens agrada caminar anem a tot arreu, agafem el cotxe i caminem lluny de casa, ara si a prop tens Miramar, el dia que no vols anar lluny de casa puges fins a Miramar. Sempre ens queda Miramar. En aquest temps de calors i xafogors intenses, és quan hi trobes més gent pujant a peu, en bici...quines cames has de tenir per pujar aquella pendent...

El poble està sempre al seu lloc, quiet, ordenat, tranquil, la major part de vegades no hi trobes a ningú i penses quin espai tant desaprofitat!! Quins privilegiats tan "sobrats" que poden tenir un tros de cel i tenir-lo tancat bona part de l'any, tan de profit que en treurien i l'aprofitarien altres, però ja ho deia aquell, el món està mal repartit.

Vas a fer un glop d'aigua a la font i sentir com brolla l'aigua després d'un hivern plujós i de neus, remullar-te i beure la l'aigua tan freda, reposes uns instants al pedrís de la font, d'esquitllèbit mires de reüll Miramar i et retorna la mirada de reüll Miramar, sol, trist, ben plantat. Alguna vegada he parlat amb l'únic estadant de tot l'any de Miramar, Frank, des de fa anys hi viu ell i la seva dona, és alemany, tot i que té descència catalana per part de l'àvia, de Tàrrega, parla el català perfectament. A més de ser el guardià i vigilant del poble, fa algun arranjament de les cases, alguna porta que no tanca bé, s'ha podrit un tros i altres menesters que els que hi van poc li encarreguen. Poder gaudir tot l'any d'aquest paradís tot sol.....no hi ha cap altre tresor a la terra com aquest.

Si el dia és clar és pot gaudir encara més del paisatge i de la natura, arribar-se a les antenes de ràdio i televisió i contemplar part de la Conca de Barberà i inclús de la Segarra Baixa, ara si el dia està mig gris, no es pot gaudir tant del paisatge.

En una altra pujada vaig parlar amb un senyor que és dels darrers que s'hi ha plantat la casa, gran, majestuosa, estava núvol, no és veia gran cosa, era dels pocs al poble, va invitar-me a veure la casa i quina casa, em va ensenyar tots els racons i raconets de com hi gaudeix trafiquejant, buscant-hi coses i fent-hi feinotes sempre, el reconforta de treballar-hi i de tenir un museu com el que té.

De tornada tornes a fer un cop d'ull, com dient-li a les cases soles, tancades i ben plantades, fins aviat, no trigaré massa en tornar-vos a fer una altra visita.