dilluns, 22 de juny de 2009

El Pati

Valls, 22 de juny de 2009










Avui, he rebut una carta com a subscriptor d'El Pati, la qual indica que el setmanari a partir del dia 26 de juny de 2009 tanca portes, a partir d'aquesta data és posarà en marxa el web http://www.elpati.cat/, on hi haurà informació, opinió i serveis de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà.






Al començament dels any 80 del segle passat, eren anys de gran esplendor cultural, econòmica i social de la societat vallenca. Les colles castelleres treien forces i castellers de sota les pedres i s'ha anat forjant l'època més gloriosa dels castells, hi havia un xup xup, fruit de tot plegat i per sobre de tot, El Pati sempre va estar al seu costat, fent de portaveu, tot alhora, fruit de tot aquell caliu cultural que s'hi respirava a tota la societat vallenca.

Des dels inicis, abril de 1982, hi he col·laborat i en diferents èpoques i he estat subscriptor, amb molt de gust.


Des de molts àmbits que havia treballat, la ràdio, castells, Memorial Gonzàlez Alba, associació de veïns....sempre hi havia la porta oberta, com altres esdeveniments de tot tipus i que els que ho portaven volien que se'n fes ressò El Pati, era un viatge d'anada i tornada.




Dels inicis com a col·laborador dels concerts de música o altres esdeveniments, recordo tres redaccions, al començament del carrer de la Cort em sembla que s'havien de pujar unes escales dretes i pesades, era un pis petit, estret i allí van començar, després una redacció més al mig del carrer de la Cort, aquí ja s'hi podien bellugar més i més gent també. Finalment a la plaça del Titit, amb una redacció i amplitud ben generosos en tots sentits.


Semblava des de fora, una empresa consolidada i que a poc a poc anava fent periodisme, amb un cert rigor i no informació pamfletària. Com en altres situacions en aquest món de mones, aquí no triomfa, moltes vegades, qui més bé ho fa o qui s'ho ha treballat més, com en tants altres exemples moltes vegades triomfa qui més galtes i patilla hi posa.


També és cert que molta il·lusió que aquells joves hi posaven fa una pila d'anys avui s'ha esgotat, avui, malgrat la crisi econòmica i de tot plegat, també regna un tant-se-m'en-fot-tot-i-que-duri- i si no hi ha ganes i il·lusions, malament rai. Tanta professionalització amb l'empresa editora d'El Punt, potser també hi ha tingut una part de culpa. Amb una sabata i una espardenya a vegades és pot recórrer molt de camí, amb cotxe luxós i automàtic, no és veu el camí per on es viatja de tant de pressa que va.



Se suposa que hauria de tornar a posar-se les bases per crear novament la il·lusió d'aquells que ho van iniciar als començaments del 80, però avui, hauria de venir un tsunami perquè això tornés a passar.


http://books.google.com/books?id=GBGrjPt3dvwC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=setmanari+el+pati&source=bl&ots=4QL7hz1NLJ&sig=KsfNz1Z3ItiQBgu95zsr-ldq7IQ&hl=ca&ei=D6lASqaPFcmrjAeWw8SiCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7






2 comentaris:

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Hola.

Quant de temps!

Me n'alegro que t'agradi el meu bloc, a mi també m'agrada el teu, l'aniré seguint.

Una encaixada.

Agnès S. ha dit...

En canvi "El Vallenc" no decau...sense més comentaris.