diumenge, 14 de juny de 2009

Crisi



Valls, 14 de juny 2009



Aquesta crisi que s’allarga més que un dia sense pa, no se sap en quina situació estem o si ja s’ha tocat fons. Cap entès en la matèria sap fer una predicció exacta del punt on estem i del temps que falta per sortir-ne, tothom sap que durarà molt de temps.
Se sap quan s’hi va entrar en aquesta espiral, però la sortida no la sap ningú, ni el més savi que es guanya la vida a la Universitat donant classes d'economia o fent prediccions futuristes, com són els tertulians radiofònics, ho coneixen tot i ho saben tot, ai quina gràcia!!!, ningú. Quan s’hi va entrar va ser l’estiu del 2007, per motius professionals, ens va caure un encàrrec al despatx de venda d’un pis d’uns 9 anys a Valls, va costar sis mesos vendre’l i a un preu rebaixat de més de 60.000 € de diferència del preu que els venedors demanaven. Aquí és va veure la dificultat que hi havia i que tot estava inflat i sobrevalorat en gran mesura.
De fet èpoques glorioses com feia 13 o 15 anys ja no tornaran mai més, potser, però la situació actual és insostenible. Explicaré algun cas viscut o explicat per algun conegut, client o amic i algun fa tremolar les pedres. Segur que tots en tenim un niu per explicar.
Un amic, treballador a l’empresa Cespa m’explica que a la ciutat de Valls, es recull 15 tones menys de deixalles de rebuig avui, que fa un any. Aquesta dada és simptomàtica de la situació crítica del moment. O abans es consumia i llençava massa o ara ja hi ha la necessitat de no llençar només el que s’ha de llençar. Que no està malament dit sigui de pas.
Un treballador autònom no tenia feina, la gran sort que ha tingut ha estat ser contractat per l’empresa del manteniment del subministrament elèctric i principalment per tallar al dia una mitja de 20 comptadors, el que vol dir que no paguen la factura del consum elèctric, a voltes es talla el consum per un deute de 6 €. Aquest autònom la crisi li ha solucionat el seu problema particular, el general és preocupant.
Dos germans un ha entrat recentment a l’atur i per tant cobra la prestació de desocupat per uns mesos, l’altre ja no cobra prestació ni subsidi d’atur, ja ho té tot esgotat. Com deia aquell, l’atur s’acaba, la hipoteca és queda.
Un conegut el qual feia anys que no havia vist, li pregunto com li va i em comenta que va muntar una flota de camions pesants i principalment treballant a la construcció, actualment en té dos, un per ell i un pel seu fill, el pare fa més de mig any que no factura res, el poc treball que hi ha s’estima més donar-li al fill, casat des de fa un any i amb una hipoteca de per vida....
Dia 5 de maig del 2009 matí, pregunto a un client com li va la feina a la seva dona, contesta de moment van anant treballant, l’empresa és una multinacional, i fa un any que la volien vendre. Al migdia una treballadora del comitè d’empresa la fan anar a Tarragona i ella, pobra, pensava de que havien arribat un acord per la venda a una altra multinacional, resultat, els hi diuen que els 115 treballadors estan tots acomiadats, l’empresa tanca portes. Al vespre al Telenotícies ja indiquen el tancament de l’empresa Tyco.
Aquí tothom havia estirat més el braç que la màniga i així ens va. S’havia instaurat la cultura del malgastar, de dilapidar-ho tot, el que es té i el que no i no pas la cultura de l’estalvi. La tradició del país i molt els pagesos, és si se’n guanya 5 ens en gastarem 3, la resta, per si vénen magres o mal dades i aquí passa totalment el contrari, tant a particulars com a les administracions fan el compte totalment al revés i així ens va.