dimarts, 25 d’agost de 2009

Pagès de Ribera

















L'Ampolla 10-8-09





Avui, més que excursió és una passejada, la fem amb el company de fatigues de caminades d’aquest estiu, per cert, i força canalla.
Portem a la canalla a veure cabrits i cabres ben a prop de l’Ampolla. Avui, quan parlo a les menudes de productes del camp, de la terra o dels animals domèstics és pensen que és anar al Super de més a prop de casa, on es compra habitualment, i trobes la llet envasada o les costelletes dins d’un recipient precintat de plàstic.
Anàvem ben preparats, el company caminador d’aquest estiu portava, fins i tot, una lletera. Esperava poder-los-hi ensenyar a les quatre xiquetes que ens acompanyaven com es munyia una cabra i, al mateix temps, veure amb els seus propis ulls que la llet no surt del Tetra Brik del Super, si no que al darrera hi ha un ramader, uns animals i tota una altra feinada abans d’arribar al supermercat.
Arribem a la finca i amb gran alegria per part del pagès que amb tot el dia no té visites i menys una de tan nombrosa com la nostra. I amb mainada pel mig interessats en conèixer per uns moments la vida i miracles de la dura i crua realitat del camp i de la petita explotació ramadera complementada i solapada l’una amb l’altra.













A l’arribar observem com es rega tota la finca amb una bona colla d’hectàrees tota plantada de cítrics, la taronja vol molta aigua, ens explica el pagès. El pagès i jubilat alhora, com la majoria, comenta el calvari i les vicissituds que es necessiten avui pels permisos i dels preus que costa tot. La legalització del pou de l’aigua n’és una prova i la més cridanera és que per una vintena de caps de bestiar ha de fer una paperassa com si tingués una explotació agrícola productora de carn per a tota la comarca. Vint caps de bestiar necessiten la mateixa paperassa que una explotació gran. Està d’acord amb tots els permisos sanitaris, vacunacions i demés, però que hagin d' intervenir-hi enginyers agrícoles i altres tècnics per la formalització d’una burocràcia ferotge, això no li cap al cap ni al pagès ni a ningú.
El preu de la taronja pot anar a 0,10 cèntims d’euro el quilo, la portes al magatzem i quan voldran o hi haurà preu ja te la pagaran i poden trigar 4 o 5 mesos a pagar-la. De l’explotació cabrum sort de la subvenció, de que la major part del menjar dels animals la produeix a la pròpia finca el pagès, en cas contrari, ni per menjar dels animals.
La canalla disfruten, xalen!!. Estan eufòrics de tanta novetat, toquen la pell fina dels cabridets que el ramader els hi ha agafat, han anat a buscar garrofes dels garrofers que hi ha a l’entrada de la finca i les cabres més manses s’apropen per posar-se a la boca un bon àpat.










Els cabridrets més joves salten i estan enjogassats, sembla com si també fessin festa, com les xiquetes invitades a la trobada, l’amo de la finca i del bestiar les tanca al corral i a les menjadores i els hi posa menjar per a la nit.
Se’ns ha fet curta l’excursió, no hi hagut sort en poder veure com es munyia una cabra i veure la llet. El pagès diu que les mares estan alletant els petits i no els hi pot pendre. Ha mort alguna cabra i al tenir força cabridets, la llet escasseja, no se’n pot malmetre ni una gota.