Castell de Ciutadilla

Ciutadilla, 24-7-09

El castell de Ciutadilla http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ciutadilla destaca molt des de la carretera, volia arribar-hi a contemplar-lo de ben a prop. Només deixar el cotxe al poble pregunto a una dona gran acompanyada de la seva crossa el camí per arribar al castell, comenta que n’hi ha dos, el més llarg et deixa veure al llarg del camí i oposat a la part de la carretera, l'altre a prop de l’església, les escales mig tapades d’herbes, des d’un altre vessant és contemplen més les entranyes del castell.
Ciutadilla http://ciutadilla.ddl.net/principal.htm, té uns 200 habitants i ben comunicada amb Tàrrega i Montblanc. Avui hi ha parelles joves del poble que han decidit tornar a Ciutadilla en aquest poble de la Vall del Corb, http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_del_Corb.
Una volta arribats al castell http://ciutadilla.ddl.net/aacc/inici.htm, és un castell majestuós, havia de tenir la seva importància, extret dels amics del castell de Ciutadilla: “L'esvelta i quasi quadrada torre, assentada sobre la roca, dóna fesomia a la silueta del castell i del poble, es dreça com elevat sentinella sobre la vall del riu Corb i és potser el més encimbellat mirador de l'Urgell. Les primeres notícies sobre el castell són del segle XI. L'element més remarcable de la grandiosa construcció, i que avui podem contemplar amb tota l'esplendor, és la gallarda i altíssima torre de l'homenatge. La construcció de la torre sembla que cal situar-la, almenys en la part alta, als segle XVI quan els Guimerà, per tantes centúries senyors del castell, del poble i del terme de Ciutadilla, transformen el castell en magnífic palau renaixentista sense renunciar, però, a mantenir el caràcter de fortalesa. Trobem els Guimerà des de la reconquesta i fins ben entrat el segle XVII, en quasi totes les comtesses bèl·liques del país. Després d'una gran saga de Gisperts aquest il·lustre llinatge, s'acaba al castell de Ciutadilla, casal i bressol d'aquesta casa, amb la figura de Ramon de Guimerà, personatge que ocupa un bon lloc en la història de Catalunya”

Parlo una bona estona amb un home de conversa fàcil i a part de ratificar que hi ha joves del poble que tornen, encara que només sigui per dormir, ja és molt per conservar el poble. Malgrat tot, ell té granges i igual que l’agricultura passa per un moment complicat. La vinya va en decadència, la casa Torres només li comprarà una collita de raïm d’una a finca, de les altres finques de raïm, no sap què en farà. Un amic del seu fill que té dues granges s’ha posat com a meta fins a final d’any, si no s’apuja el preu, tancarà les dues granges que porta, no pot aguantar més tantes pèrdues.

Passejant pel poble miro una antiga caserna de la Guàrdia Civil, a prop de les piscines, ara està tancada, l’Ajuntament la fa servir per desar-hi estris per les obres i de magatzem municipal, havia tingut fins a onze guàrdies. Pel davant d’una casa rural, estanc, botiga, carnisseria.... Ciutadilla té piscina i això vol dir que els mesos d’estiu hi ha bullici a l’entorn de la piscina, joves amb motos, bicicletes i a peu hi van a diari.
Donant un tomb per Ciutadilla on hi ha cases ben arreglades, hi ha gent prenent la poca fresca que hi fa, entro a refrescar-me al cafè del poble, hi ha dues taules ocupades de persones grans jugant a cartes, les taules antigues, tot net i curiós, fullejo el setmanari El Temps, a punt de complir vint-i-cinc anyades, quin gaudi, cansat i suat... poder prendre una cervesa, patates i amb tota la tranquil·litat del món.