divendres, 6 de novembre del 2009

Mecano. Dues penes (i II)













Al mateix dia al matí, trobo un vell conegut, porta des de fa temps el manegament d'un grup que va començar els anys 80, igual que Mecano. Conec el grup des dels inicis també, quan era a la ràdio. El grup canta, interpreta, composa les seves peces, com ha de ser. Per mi millor que aquest invent de laboratori.


Malgrat tot i dient-ho ben claret, és foten de gana. No tenen "bolos", no els contracten.
El grup és “Bocanegra” grup liderat per Víctor Obiols amb uns músics experimentats d'una vàlua provada, i sabent el que es porten entre mans, reminiscències de jazz, amb una veu trencada, intimista, música feta des del fons del cor.


No tenen actuacions, no és mengen una rosquilla. En aquest videoclip, podeu escoltar la música de Bocanegra: http://www.youtube.com/watch?v=asEGzBBiS1Y
En aquest enllaç de la seva pàgina web, podeu escoltar peces dels seus discs. Una passada, tot un plaer i un luxe: http://victorbocanegra.com/es/mp3/.
“Filla de llop” i “Amazona”,Nocturn” o del primer disc, ja és veia que hi havia fusta “Setze anys”,Cançó de barri” o “Aniversari i teujà” en viu aquestes peces tot i els anys, recordo, eren un autèntic goig, plaer. Veu trencada, i instants balsàmics escoltant qualitat musical.








Molt recomanable, i no només escoltar les cançons de passada, un cop i prou, no. Amb calma, pausa, tranquil·litat i bons aliments, com ha de ser.
A més de la comparació, i amb tant poca cosa que ens envolta, i no vull pecar pas de nostàlgic. Si una cosa valia als 80, avui també val. Ara, una altra cosa és que es reconeixi la seva tasca, l'esforç... també depèn una mica de tots. Això deu passar en moltes facetes d'aquesta pel·lícula nostra del dia a dia dels nostres dies.






Als anys 80, al programa de ràdio que feia, els concerts de música en viu, intentàvem d'oferir-los en directe, cotxes amunt i avall, cables, trastos tècnics per donar i vendre, amb la finalitat de donar a conèixer grups com Bocanegra.


Si remenés, encara trobaria alguna maqueta original dels primers anys del grup. Amb aquest objecte i intencionalitat era de donar una empenta, dins les modèsties possibilitats que hi havia. Ajudar a tirar endavant grups i músics i al cap dels anys haguessin pogut tenir vida pròpia. Ah!! tot això ho fèiem i durant força anys de forma totalment altruista. Militància pura i dura.
Alguns han funcionat, s'ha deixat pel camí injustament a gent amb un missatge ric i vàlua important. Desaprofitats, com Bocanegra. Una altra pena.









6 comentaris:

Josep ha dit...

Interessant reflexió, tot i que jo no pagaria una entrada, ni per Mecano ni per Bocanegra.

Per cert, si em permets el consell, treu la música, l'Ipod que tens al blog, que carda uns ensurts que al teclat ja no hi tinc accents ni apòstrofs.

Eva ha dit...

Felicitats pel blog, m'hi he enganxat!
Trobo que els temes que tractes són molt interesants.
Ens llegim i fins aviat!

Néstor ha dit...

Ep, m'has fet (re)descobrir els Bocanegra. Fa anys els havia escoltat –em sap greu, no recordo no on ni com–, els vaig perdre la pista i ara, pam!, apareixen de cop aquí. Bona sensació. A Spotify he trobat el seu disc "U". De tota manera, opino com el Josep: l'iPod del bloc em sembla una mica intrusiu, tot i que la llista de cançons pot semblar del meu iTunes.

D'altra banda, discrepo amb tu absolutament quan, en un moment donat, dius "...i no vull pecar pas de nostàlgic. Si una cosa valia als 80, avui també val". No, home, no! On vas a parar? Hi ha coses dels vuitanta que aleshores valien i que ara no serveixen. A tall d'exemple, aquelles aspirines esgrogueídes i dures que trobem a l'armari de les medicines, darrera de tot. Als anys vuitanta ben bones que eren, i servien per alguna cosa. Ara te'n prendries alguna d'aquestes? O aquella pasta de dents que has trobat al fons del calaix dels pitjors endreços, sòlida, amb el tub ben abonyegat i encara amb el preu marcat, trenta-cinc pessetes diu que valia. I la data de caducitat, desembre de 1987. Ara, al 2009, et rentaries les dents amb un dentifrici així, en l'hipotètic cas que en puguessis dessoldar el tap? Ja ho veus, no és cert que si una cosa valia als 80 avui també val.

Eva ha dit...

Hola Jordi!
No trobo el teu correu electronic en el teu blog per a contestar-te.
De totes frmes només volia donar-te les gràcies per passar per casa meva i dir-te que el meu blog no és millor que el teu, només diferent.
El que més em va agradar del teu blog és que tractes temes del Delta, jo sóc de Deltebre i vaig viure uns quants anys a Barcelona. En un primer moment em pensava que eres de l'Ampolla (no sé perquè...) i clar conec la majoria de edificis dels que parles, les platges i les places de bous.
Has fet una bona feina i has sabut exposar els temes d'una manera molt clara i realista.
Només et volia donar ànims per a que continuis escribint tant bé com ho fas.

Petonets Deltaics i endavant!

assumpta ha dit...

No sé de que em sona Bocanegra, no hi caic. Ha estat una bona trobada aquesta! El que arriba a fer un bon marketing darrera del que sigui, a veure si aquest xicot te una miqueta de sort que bé s'ho mereix. I no estic gaire d'acord amb en Néstor, parlavem de música dels 80 i crec que n'hi ha molta que encara ara i més endavant segur seguirà escoltant-se i sent tot uns clàssics.

Anònim ha dit...

Hola Jordi, ara feia molts dies que no entrava al teu blog i sincerament "t'ho has currat"!!
Diferents temes, diferents ambients, paissatges, gastronomia, societat...
ET FELICITO i ho faig en majúscules perquè t'ho mereixes (amb això no et vull fer la pilota, jeje..), tant pels temes tractats com per la manera d'expresar-los i fer-nos-els sentir de la mateixa manera que els sents tu, des del teu punt de vista.

M'agrada... ja tinc ganes de llegir el pròxim!

Ah, per cert. Acabo de descobrir els Bocanegra i m'han agradat molt, és una llàstima que estiguin parats, m'agradaria veure'n alguna actuació.

Salut, ens veiem!
Berta Pijoan.